El otro yo del Dr. Merengue

El otro yo del Dr. Merengue és un personatge creat pel dibuixant, humorista i editor argentí Guillermo "Willy" Divito, potser el més popular d'aquest creador, al costat de les seves famoses Chicas de Divito.

Infotaula personatgeEl otro yo del Dr. Merengue
Tipuspersonatge de còmic Modifica el valor a Wikidata
Creat perGuillermo Divito Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Va aparèixer a la revista El Hogar el 15 de març de 1940,[1] i després en el diari Clarín, des del seu primer número, el 1945. Naturalment Divito va traslladar la sèrie a la seva pròpia revista, Rico Tipo, tan bon punt va veure el seu èxit. Va arribar a tenir la seva pròpia revista, El Doctor Merengue, com a suplement de Rico Tipo.[cal citació] "Una espècie de Mr. Hyde crioll", segons el va definir Pablo de Santis al seu llibre "Rico Tipo y las Chicas de Divito".[2][3][4] El Dr. Merengue es comportava segons exigeixen les convencions socials més conservadores: seriós, formal, equànime, correcte i desapassionat, sense perdre mai les maneres, mentre que seu altre jo revelava a l'última vinyeta de la tira els verdaders sentiments o pensaments del doctor.

Segons relata el mateix Divito, l'anècdota de l'origen del Dr. Merengue va succeir a l'hipòdrom. Ell estava allà apostant i un conegut li va demanar uns diners per continuar apostant perquè s'havia quedat sense un peso. Divito li va cedir diners gentilment i l'altre va recuperar i va començar a guanyar. Quan ja portava guanyats bastants diners, celebrava, molt cofoi, la seva bona sort, mentre que aquesta vegada era Divito el que s'havia "enfonsat" i el mirava com guanyava esperant que fes el gest de tornar-li el seu préstec. Com això no ocorria, li dedicava mentalment insults irreproduïbles. "No era prou amic com per dir-li amb confiança que me'ls tornés", assenyalava Divito. "Allà va ser que vaig concebre el doctor Merengue i a seu altre jo, que diu les coses que el doctor pensa, però que per les normes socials, es veu impedit d'expressar."[5]

Referències modifica

  1. Piñero (2007), p. 104
  2. «Blanco, Mariú y el Doctor Merengue» (en castellà). noticias y progratonistas, 23-07-2017. [Consulta: 21 juliol 2020].
  3. Darío Fariña. «Divito y el otro yo del Dr. Merengue» (en castellà). Humor, literatura, cine y algo más, 15-10-2008. [Consulta: 21 juliol 2020].
  4. «Rico Tipo - Una publicació que llegó a marcar tendencias en el país» (en castellà). La pericana, 16-09-2016, pàg. 14 [Consulta: 21 juliol 2020].
  5. Piñero (2007), p. 5-6

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica