Eleanor Roosevelt
Eleanor Roosevelt (pronunciació en : /ˈɛlɪnɔːr ˈroʊzəvɛlt/) (Manhattan, 11 d'octubre de 1884 - Upper East Side, 7 de novembre de 1962) va ser primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.[1]
Biografia modifica
Neboda del president Theodore Roosevelt, el 1905 es va casar amb el seu cosí llunyà (en cinquè grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir sis fills.
Pel seu suport a l'activisme pels drets humans i a la igualtat ètnica, quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units, ella es va convertir en una figura molt impopular als estats del sud, especialment entre les dones blanques, a causa de la seva actitud contrària a la supremacia blanca que hi estava encara molt arrelada. Quan el 1942 es van produir el linxament de dos nois negres i un pagès de Mississipí, una periodista va acusar-la d'haver provocat la subversió blanca amb la seva actitud.[2]
Durant la Guerra Civil espanyola va afavorir els moviments a favor de la República. Es va manifestar també en contra del confinament dels estatunidencs d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial.
Declaració Universal dels Drets Humans modifica
L'any 1946 va ser nomenada delegada davant l'Assemblea General de les Nacions Unides pel president dels Estats Units Harry Truman.[3] Va ser elegida primera presidenta de la Comissió de Drets Humans i va exercir un paper fonamental en la redacció de la Declaració Universal de Drets Humans.[1] [4] Era un moment de creixents tensions a causa de la guerra freda, i els conservadors dels Estats Units es temien que una declaració sobre drets humans que sortís de les Nacions Unides podria dur el socialisme al seu país.[3] Per altra banda, els representants del bloc soviètic al·legaven que les «democràcies» occidentals respectaven els drets civils i polítics només de paraula, com demostrava la segregació racial en els Estats Units.[3] Eleanor Roosevelt va utilitzar el seu prestigi i credibilitat amb les dues superpotències per a encaminar el procés de redacció cap a una conclusió satisfactòria. El 1968, se li va concedir de manera pòstuma el Premi de les Nacions Unides a l'Esfera dels Drets Humans.[5]
Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Eleanor Roosevelt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ McRae, Elizabeth Gillespie «When White Segregationist Women Hated on Eleanor Roosevelt» (en anglès). The Daily Beast, 17-02-2018 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Black, Allida M. «Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights» (en anglès). OAH Magazine of History, 22, abril 2008, pàg. 34-37 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ «Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill». [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ «Las mujeres que dieron forma a la Declaración Universal de Derechos Humanos». ONU. [Consulta: 11 desembre 2018].
- ↑ «An open letter to the women of the world | UN Special» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2019].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleanor Roosevelt |