Eleccions presidencials franceses de 2017
| L'article o secció necessita millores de format. |
Les eleccions presidencials franceses de 2017 es van celebrar els diumenges 23 d'abril en primera volta i el 7 de maig en segona volta.[1] Emmanuel Macron en va sortir elegit president de la República Francesa, per un mandat de cinc anys.
 Eleccions presidencials franceses de 2017 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Data | 23 abril 2017, primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2017 7 maig 2017, segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2017  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | eleccions presidencials franceses | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Càrrec a elegir | President de la República francesa. Durada del mandat: 5 anys | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Campanya electoral | 14 dies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Primera volta
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Resultat electoral
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Investidura | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reemplaça: | Persona elegida: | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| François Hollande | Emmanuel Macron | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Causa immediata de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| presidència d'Emmanuel Macron | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← 2012  2022
→ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
Dilluns 20 de març, per primera vegada, va hi haver un debat televisiu a cinc —entre Fillon, Hamon, Le Pen, Macron i Mélenchon— abans de la primera volta.[2]
Sistema electoral modifica
El president de la República Francesa s'elegeix per sufragi universal directe, per a un mandat de cinc anys, mitjançant l'escrutini uninominal majoritari amb segona volta.[3]
Si no hi ha cap candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots en la primera volta, se celebra una segona volta 14 dies després en què només es poden presentar els dos candidats que han obtingut més vots en la primera volta.[4]
Cada candidat ha de complir les condicions següents:[5]
- Tenir la nacionalitat francesa i no estar privat dels seus drets civils pel que fa a l'eligibilitat
- Tenir un mínim de 18 anys
- Estar inscrit en una llista electoral
- Haver redactat una declaració de situació patrimonial
- Tenir un compte bancari de campanya
- Recollir 500 avals de diputats o d'electes locals, que han de venir de, com a mínim, 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar.
Candidats modifica
El 18 de març, el Consell Constitucional publicà onze candidatures presidencials admeses, cadascuna amb l'apadrinament d'un mínim de cinc-cents càrrecs electes.[6] En quedaren fora el tahitià Oscar Temaru, que volia fer de l'elecció un referèndum d'independència de la Polinèsia Francesa,[7] i el bretó Christian Troadec, que pretenia «descolonitzar-la».[8]
| Candidat i partit polític |
Càrrec(s) polític(s) | Eslògan de campanya |
Detalls | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Nicolas Dupont-Aignan
Debout la France (DLF) |
.jpg)
|
President de Debout la France (des del 2008) Diputat per l'Essonne (des del 1997) Alclde de Yerres (des del 1995) |
 Debout la France ! (França dempeus!) |
Exmembre d'RPR, RPF i UPM, que va abandonar per fundar el partit Debout la France el 2014. S'havia presentat prèviament com a candidat a les eleccions del 2012, on va obtenir l'1,79% dels vots en la primera volta.[9] | |
| Marine Le Pen
Front Nacional (FN) |
.jpg)
|
Presidenta del Front Nacional (des del 2011) Diputada europea (des del 2004) |
Remettre la France en ordre (Tornar a posar França en ordre) |
Presidenta del Front Nacional des del 2011, ja va ser candidata el 2012, cita en què va quedar tercera. Després de la forta progressió de l'FN a les votacions del 2014 i 2015, els observadors la consideraven en bona posició per tenir un resultat important a l'elecció presidencial del 2017.[10] Es va declarar candidata el 8 de febrer del 2016.[11] | |
| Emmanuel Macron
En marche! (EM) |
|
Líder d'En marche! (des del 2016) Ministre d'Economia, Indústria i Noves Tecnologies (2014-2016) |
 La France doit être une chance pour tous (França ha de ser una oportunitat per a tots) |
Ministre d'Economia en el govern de François Hollande l'agost del 2014. Va guanyar popularitat, i l'abril va crear el seu propi moviment polític, que volia ser transversal. Va sortir del govern a l'agost, abans de publicar el seu llibre Révolution i de presentar-se com a candidat el 16 de novembre,[12] amb la particularitat que no s'havia presentat mai a cap elecció. Entre el febrer i l'abril del 2017 va aconseguir el suport del centrista François Bayrou,[13] el ministre de Defensa Jean-Yves Le Drian[14] i els ex-primers ministres Manuel Valls[15] i Dominique de Villepin.[16] | |
| Benoît Hamon
Partit Socialista (PS) |
_(cropped).jpg)
|
Diputat per Yvelines (2012 i des del 2014) |
 Faire battre le cœur de la France (Fer bategar el cor de França) |
Exministre del govern de François Hollande, del qual rebutjava el posicionament social-liberal, va anunciar la seva candidatura el 16 d'agost del 2016.[17] El 29 de gener del 2017 va guanyar les primàries del seu partit.[18] | |
| Nathalie Arthaud
Lluita Obrera (LO) |
.jpg)
|
Portaveu de Lluita Obrera (des del 2008) |
Faire entendre le camp des travailleurs (Fer sentir la veu dels treballadors) |
Ja candidata el 2012, va ser proclamada pel seu partit el 14 de març del 2016 per representar per segona vegada Lluita Obrera a les presidencials.[19] | |
| Philippe Poutou | .jpg)
|
Militant de l'NPA (des del 2009) |
Nos vies, pas leurs profits ! (Les nostres vides no són el seu benefici!) |
Malgrat la ruptura, el 2014, amb la direcció de l'NPA,[20] partit que havia representat el 2012, el van designar com a candiat el 20 de març del 2016.[21] | |
| Jacques Cheminade
Solidaritat i progrés (S&P) |
|
President de Solidaritat i progrés (des del 1996) |
 Se libérer de l'occupation financière (Deslliurar-se de l'ocupació financera) |
Candidat en les cites del 1995 i del 2012, va anunciar la candidatura el 4 d'abril del 2016.[22] | |
| Jean Lassalle | 
|
Diputat pels Pirineus Atlàntics (des del 2002) Alcalde de Lourdios-Ichère (des del 1977) |
 Le temps est venu. (Ha arribat el moment) |
Exmembre del Moviment Demòcrata, es considera un "defensor dels territoris rurals i un ecologista humanista". Va esdevenir famós arran d'una vaga de fam de 39 dies, com a protesta pel trasllat d'una fàbrica de Total, S. A. | |
| Jean-Luc Mélenchon
França Insubmisa (FI) |
.jpg)
|
Diputat europeu (des del 2009) |
La force du peuple (La força del poble) |
Va denunciar la "deriva liberal" del Partit Socialista, que va abandonar el 2008 per fundar el Partit d'Esquerra. Va presentar-se a les presidencials del 2012 amb el suport del Partit Comunista Francès, i va obtenir l'11,10% dels vots. | |
| François Asselineau
Unió Popular Republicana (UPR) |
|
President de la UPR (des del 2007) |
 Un choix historique (Una elecció històrica) |
Sobiranista. Va fundar la Unió Popular Republicana el 2007 i és partidari de la sortida de França de la Unió Europea. Denuncia "imperialisme americà" i proposa abandonar l'OTAN. | |
| François Fillon
Els Republicans (LR) |
|
Diputat per París (des del 2012) |
 Une volonté pour la France (Una voluntat per a França) |
El gener del 2017, la seva campanya va fer un tomb quan es van publicar informacions sobre feines fictícies de familiars seus, com la seva dona. Les investigacions del cas van començar el 15 de maig; tanmateix, Fillon va tirar endavant la seva candidatura. | |
Resultats modifica
Primera volta modifica
Resultats de la primera volta per departament
Candidat en segona posició per departament
| Primera volta 23 abril 2017 |
Segona volta 7 maig 2017 | ||||||
| Total | % dels inscrits | Total | % dels inscrits | ||||
| Inscrits | 47.582.183 | 100 | 47.448.929 | 100 | |||
| Abstencions | 10.578.455 | 22,23 | 12.041.313 | 25,38% | |||
| Votants | 37.003.728 | 77,77 | 35.407.616 | 74,62 % | |||
| % dels votants | % dels votants | ||||||
| Vots en blanc | 659.997 | 1,78 | 3.006.106 | 8,49 % | |||
| Vots nuls | 289.337 | 0,77 | 1.060.696 | 3,00 % | |||
| Vots emesos | 36.054.394 | 97,45 | 31.340.814 | 88,51 % | |||
| Candidat Partit polític |
Vots | % | Vots | % | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Emmanuel Macron En marche! |
8.656.346 | 24,01 % | 20.703.694 | 66,06 % | |||
| | | Marine Le Pen Front Nacional |
7.678.491 | 21,30 % | 10.637.120 | 33,94 % | ||
| François Fillon Els Republicans |
7.212.995 | 20,01 % | |||||
| Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa |
7.059.951 | 19,58 % | |||||
| Benoît Hamon Partit Socialista |
2.291.288 | 6,36 % | |||||
| Nicolas Dupont-Aignan Debout la France |
1.695.000 | 4,70 % | |||||
| Jean Lassalle Résistons! |
435.301 | 1,21 % | |||||
| Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista |
394.505 | 1,09 % | |||||
| François Asselineau Unió Popular Republicana |
332.547 | 0,92 % | |||||
| Nathalie Arthaud Lluita Obrera |
232.384 | 0,64 % | |||||
| Jacques Cheminade Solidaritat i progrés |
65.586 | 0,18 % | |||||
| Fonts: Consell Constitucional: Élection présidentielle 2017 | |||||||
Galeria d'imatges modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions presidencials franceses de 2017 |
-
Primàries del PS -
Míting d'Hamon a París -
Arthaud, a Belfort -
Propaganda del FN -
Índexs de popularitat
Referències modifica
- ↑ «Décret n° 2017-223 du 24 février 2017 portant convocation des électeurs pour l'élection du Président de la République» (en francès). Diari Oficial de la República Francesa, 24-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Albert Lladó Romero «Macron venç la pressió del favorit en el primer debat». El Punt Avui, 21-03-2017 [Consulta: 26 març 2017]. Arxivat 27 de març 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-03-27. [Consulta: 26 març 2017].
- ↑ Article 6 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
- ↑ Article 7 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
- ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 13 gener 2017].
- ↑ «Liste officielle des candidats à l'élection presidentielle» (en francès). Consell Constitucional, 18 març [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «I aurà un candidat de lenga occitana a la presidenciala francesa, Jean Lassalle» (en occità). Jornalet, 19-03-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Descolonizar l'eleccion presidenciala: sosténer la candidatura de Troadec» (en occità). Jornalet, 19-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Error en el títol o la url.Emmanuel Galiero. «» (php), mars 2016. [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ «Marine Le Pen en tête au premier tour : pourquoi plus personne ne s'en étonne», 09-09-2016.
- ↑ «Marine Le Pen officialise sa candidature à l'élection présidentielle», 08-02-2016.
- ↑ Pietralunga, Bastien Bonnefous et Cédric «Emmanuel Macron (enfin) candidat à l'élection présidentielle». Le Monde.fr, 16-11-2016. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Présidentielle: François Bayrou et Emmanuel Macron feront "alliance"». Le Point, 22-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Le Drian soutient Macron : attendu et inéluctable, Ouest-France
- ↑ Valls choisit Macron, quitte à faire imploser le Parti socialiste, Le Monde
- ↑ L'ancien premier ministre Dominique de Villepin apporte son soutien à Emmanuel Macron, Le Monde
- ↑ Arthur Berdah; Sophie de Ravinel. «Benoît Hamon officialise sa candidature à la primaire à gauche» (php), août 2016. [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ Kim Hullot-Guiot. «Hamon, la victoire d'une gauche qui «relève la tête»», janvier 2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2017. [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ Raphaëlle Besse Desmoulières. «Lutte ouvrière : Nathalie Arthaud annonce sa candidature à la présidentielle» (html), mars 2016. [Consulta: 13 març 2017].
- ↑ «Philippe Poutou quitte la direction du NPA». Le Monde.fr, 09-10-2014. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ Desmoulières, Raphaëlle Besse «Philippe Poutou (NPA) candidat à la présidentielle : « Le plus simple, c'est que ce soit moi qui y retourne »». Le Monde.fr, 20-03-2016. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Présidentielle 2017 : Jacques Cheminade de nouveau sur orbite» (php), avril 2016. [Consulta: 13 març 2017].