Elisa Montés
Elisa Rosario Ruiz Penella[1] (Granada, 15 de desembre de 1934), coneguda com a Elisa Montés, és una actriu espanyola que va prendre el seu cognom artístic de la cèlebre obra del seu avi, el compositor Manuel Penella Moreno, El gato montés. Filla del polític Ramón Ruiz Alonso i de Magdalena Penella Silva; besneta de Manuel Penella Raga i neboda de Teresita Silva, és germana de les també actrius Emma Penella i Terele Pávez i va estar casada amb l'actor Antonio Ozores Puchol. La filla de tots dos, Emma Ozores Ruiz, també s'ha dedicat a la interpretació.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Elisa Rosario Ruiz Penella  15 desembre 1929 (94 anys)Granada (Espanya) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Elisa Montés |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Activitat | 1954 – |
| Família | |
| Cònjuge | Antonio Ozores Puchol (1960–1969) |
| Fills | Emma Ozores Ruiz |
| Pare | Ramón Ruiz Alonso |
| Germans | Emma Penella i Terele Pávez |
    | |
Biografia modifica
De ben jove va decidir dedicar-se al món de la interpretació, debutant en la pantalla gran en 1954 amb la pel·lícula Elena, de Jesús Pascual. Al llarg de la dècada de 1950 treballa assíduament en el mitjà cinematogràfic i obté notables interpretacions, destacant la seva participació en La vida en un bloc, de Luis Lucia, sobre el text original de Carlos Llopis, Ana dice sí (1959), de Pedro Lazaga, al costat de Fernando Fernán Gómez i Analía Gadé i La cuarta ventana (1963), de Julio Coll, al costat de les seves dues germanes.
En la dècada de 1960 és freqüent trobar-la en co-produccions i Spaghetti western, amb títols com a Combate de gigantes (1964), El proscrito del Río Colorado (1965), Siete dólares al rojo (1966), Texas, Adiós (1966) o El regreso de los siete magníficos (1967).
També en aquesta època comença les seves col·laboracions per a Televisió espanyola, intervenint en la sèrie Tragedias de la vida vulgar, protagonitzada pel seu llavors marit i el seu cunyat José Luis Ozores Pucholo, o formant part del repartiment del reeixit i surrealista especial de Valerio Lazarov, El Irreal Madrid (1969).
Amb posterioritat van ser disminuint gradualment les seves aparicions en cinema i televisió, recordant-se especialment la seva participació en una de les sèries més emblemàtiques de la història de la TV a Espanya: Verano Azul (1981), d'Antonio Mercero, en la qual va interpretar Carmen, la mare de Bea (Pilar Torres) i Tito (Miguel Jove).
Per contra, potencia la seva carrera teatral, que es remunta als anys 60 (Tengo un millón, 1960; La noche de los cien pájaros, 1972) i actua, entre altres, en les obres Es mentira (1980) i Las prostitutas os precederán en el reino de los cielos (1984), de José Luis Martín Descalzo.
En 1991 torna al cinema per protagonitzar Martes de Carnaval, al costat de Fernando Guillén i Juan Diego. Abans de retirar-se progressivament de l'escena, encara intervé en la sèrie d'Antena 3 (Espanya) Hermanos de Leche (1994-1995) i en la pel·lícula Mar de luna (1995), protagonitzada per la seva germana Emma Penella.
Filmografia modifica
Cinema modifica
|
|
Televisió modifica
Premis modifica
| Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1955 | Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[2] | Millor actriu secundària | Las últimas banderas | Guanyadora |
| 1956 | Festival de Valladolid | Millor actriu | La vida en un bloc | Guanyadora |
| 1975 | Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle | Ambiciosa | Guanyadora |
Referències modifica
- ↑ Historia de una familia: la verdad sobre el asesinato de García Lorca. Escrito por Miguel Caballero Pérez, Pilar Góngora Ayala
- ↑ «Elisa Montés-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 19 febrer 2014].