Elisabeth Förster-Nietzsche

Therese Elisabeth Alexandra Förster-Nietzsche (10 de juliol de 18468 de novembre de 1935)[1] va ser germana del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i creadora de l'Arxiu Nietzsche en 1894, i posteriorment membre del partit nacionalsocialista alemany.

Infotaula de personaElisabeth Förster-Nietzsche

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Therese Elisabeth Alexandra Nietzsche Modifica el valor a Wikidata
10 juliol 1846 Modifica el valor a Wikidata
Röcken (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Weimar (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarxivera, marmessor literari, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
Sonderbund westdeutscher Kunstfreunde und Künstler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBernhard Förster (1885–) Modifica el valor a Wikidata
PareCarl Ludwig Nietzsche Modifica el valor a Wikidata
GermansFriedrich Wilhelm Nietzsche Modifica el valor a Wikidata

A través de les edicions de Förster-Nietzsche, el nom de Nietzsche es va associar al militarisme alemany i al nacionalsocialisme, mentre que els estudiosos del segle XX van discutir fortament aquesta concepció de les seves idees.[2]

Trajectòria modifica

Therese Elisabeth era dos anys menor que el seu germà. Era filla d'un pastor luterà en la vila alemanya de Röcken, prop de Lützen. Durant la seva infància va estar molt propera al seu germà Friedrich, i encara en l'adultesa primerenca, però es van separar quan Elisabeth es va casar en 1885 amb Bernhard Förster, un mestre d'ensenyament mitjà qui després es va tornar un fanàtic antisemita. Förster planejava crear un assentament ari «pur» a Amèrica, i va trobar un lloc acollidor al Paraguai. La parella va convèncer catorze famílies alemanyes d'unir-se'ls en la colònia, del que seria anomenat Nova Germania, i el grup va deixar Alemanya per assentar-se a Sud-amèrica el 15 de febrer de 1887.

La colònia no va prosperar, a causa de les propietats de la terra que feien difícil la collita, tot això conjuminat a malalties noves i problemes de transport. Förster es va suïcidar amb verí el 3 de juny de 1889, i quatre anys després la seva esposa va tornar a Alemanya. La colònia Nova Germania a Paraguai encara existeix en l'actualitat.[3]

El col·lapse mental de Friedrich Nietzsche va ocórrer en 1889, i quan la seva germana va tornar, era un invàlid que publicava escrits que eren començats a ser llegits i discutits a través d'Europa. Förster-Nietzsche va tenir un paper crucial en la promoció dels escrits del seu germà, però va distorsionar part de la seva filosofia, especialment en l'edició i difusió d'un grup gran dels seus fragments pòstums, La voluntat de poder. El segle xx, Mazzino Montinari va demostrar que aquest llibre era una mixtificación, amb greus interpolacions i desviacions teòriques, que intentaven legitimar la violència política del nazisme amb una voluntat de poder aliena al seu llegat intel·lectual, hostil manifest dels antisemites.

Gelosa de la salvaguarda de l'originalitat del pensament del seu germà, és conegut també que va expurgar de l'Arxiu Nietzsche les referències a l'estudi de la filosofia de Max Stirner o les seves anotacions a la novel·la Els endimoniats, de Fiódor Dostoyevski, de qui Nietzsche es considerava admirador i afí.[4]

En 1930, Förster-Nietzsche, tan nacionalista alemanya com a antisemita, es va tornar seguidora del partit nazi. Quan Adolf Hitler i els nazis van prendre el poder en 1933, l'Arxiu Nietzsche va rebre suport econòmic i publicitat de l'Alemanya nazi, la qual cosa va distorsionar la figura del filòsof.

Al funeral de Förster-Nietzsche, en 1935, van assistir Hitler i diversos oficials nazis d'alt rang.

Referències modifica

  1. «Elisabeth Förster-Nietzsche | German editor» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  2. Wroe, David «'Criminal' manipulation of Nietzsche by sister to make him look anti-Semitic» (en anglès). The Telegraph, 2010. ISSN: 0307-1235.
  3. Kracht, C., & Woodard, D., Five Years (Hanover: Wehrhahn Verlag, 2011).
  4. Sebreli, 2007: 51-52.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Förster-Nietzsche
  • Sebreli, Juan José. L'oblit de la raó. Un recorregut crític per la filosofia contemporània. Barcelona: Debat, 2007. ISBN 9788483067277.
  • Nietzsche, Friedrich Wilhelm, and Bella M. Albelia. La meva Germana I Jo. Mèxic: Fontamara, 2007. Print.