Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja

pel·lícula de 1953 dirigida per Kenji Mizoguchi

Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja[1] (雨月物語, Ugetsu monogatari títol original en japonès) és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Machiko Kyō i Masayuki Mori.[2] Fou estrenada als cinemes catalans el 2015.[1]

Infotaula de pel·lículaEls contes de la lluna pàl·lida després de la pluja
雨月物語 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióKenji Mizoguchi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMasaichi Nagata Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióKisaku Itō Modifica el valor a Wikidata
GuióMatsutarō Kawaguchi i Yoshikata Yoda Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFumio Hayasaka i Ichirō Saitō Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKazuo Miyagawa Modifica el valor a Wikidata
ProductoraKadokawa Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDaiei Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 març 1953 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeJapó Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enTales of Moonlight and Rain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióJapó Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0046478 Filmaffinity: 568981 Allocine: 83145 Rottentomatoes: m/ugetsu Letterboxd: ugetsu Allmovie: v51580 TCM: 94303 TV.com: movies/ugetsu Archive.org: Ugetsu TMDB.org: 14696 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Al Japó del segle XVI viuen dues humils famílies, emparentades per unes germanes. Una nit, els homes del senyor de la guerra Shibata assalten el llogaret. Fuig amb la seua família i la dels seus cunyats, l'artesà Genjuro (Masayuki Mori). A Kosugi venen algunes pertinences, però Tobei (Eitaro Ozawa), cunyat del Genjuro i obsessionat a fer-se guerrer, es queda amb els diners. Mentrestant, uns pirates violen la seua esposa Ohama (Mitsuko Mito). Pel que fa a Genjuro, abandona els seus i es deixa enlluernar per la bellesa de la princesa Wakasa (Machiko Kyô), la qual, en realitat, és un esperit errant.[2]

Context històric i artístic modifica

D'estètica exquisida i amb portentosa narrativa de cadència musical, la pel·lícula resplendeix en la filmografia del mestre de cineastes Kenji Mizoguchi es compta entre les meravelles del cinema universal. Basant-se en algunes idees literàries de Guy de Maupassant i en uns contes japonesos del segle xvi, Mizoguchi s'esplaia amb una dramàtica i tanmateix lírica història de desig, aparença i deliri.[2]

Ambientada en un temps de guerres feudals, s'hi narra amb sentit moral i delicada posada en escena la desventura d'uns camperols que, fugint de la barbàrie bel·licista, seran víctimes de la seua pròpia insensatesa: el terrissaire Genjuro es deixa seduir per un bell esperit de la mort (la princesa Wakasa), mentre que l'anhel de posseir el poder i la glòria dels samurais corromp Tobei. Cadascun dels personatges incorpora la seua vivència i si bé ambdues històries emprenen camins diferents, el cineasta estableix un paral·lelisme narratiu que acaba confluint en un relat comú. Sense estridències ni desequilibris, la pel·lícula juxtaposa i contrasta el realisme d'una època violenta amb la poètica de la confusió i de l'adversitat. També obre pas a l'expressió de caràcter metafísic i sobrenatural. Machiko Kyo (que va ésser musa per excel·lència de Mizoguchi) caracteritza ací la princesa, el captivador i pàl·lid fantasma de tan fascinant història d'amor, erotisme i mort.[2]

Guanyadora del Lleó de Plata al Festival Internacional de Cinema de Venècia, va trobar en el cineasta Éric Rohmer un dels seus primers i confessos admiradors.[2]

Frases cèlebres modifica

«
"La princesa Wakasa va ésser assassinada el mateix dia que el seu pare. Va deixar aquesta vida sense conèixer l'amor de cap home. Tan gran era el meu dolor que amb els meus poders vaig convocar els esperits i l'he retornada al món. Desitjava que a la fi conegués l'amor, la felicitat i tot allò que pot gaudir una dona. Gràcies a tu, Genjuro, la meua princesa ha conegut la felicitat. Però si tu te'n vas, si ara menysprees el seu amor, la seua pobre ànima vagarà turmentada per sempre. Wakasa mai tornarà a conèixer la felicitat. Per pietat, Genjuro, abandona el teu cruel i horrible propòsit. No la deixis. Queda't amb la teua bella princesa per sempre més." (Kikue Mori, dida de la princesa)[2]
»

Curiositats modifica

  • És inclosa al llibre 1001 Movies You Must See Before You Die (1001 pel·lícules que cal veure abans de morir) editat per Steven Jay Schneider.[3]

Errades del film modifica

  • Després que el soldat talla el cap del general, hom pot veure l'absència de sang a la seua espasa.[4]

Premis modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 ÉsAdir (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 127.
  3. Trivia - IMDb (anglès)
  4. Goofs - IMDb (anglès)
  5. «Cuentos de la luna pálida (1953)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 22 febrer 2023].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica