Emili Godes i Hurtado

Emili Godes i Hurtado (Barcelona, 1895 - 1970)[1] fou un fotògraf català, membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.[2]

Infotaula de personaEmili Godes i Hurtado
Biografia
Naixement1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1970 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf, foto fixa Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Emili Godes era el més gran de set germans d'una família aficionada a les arts.[3] Es va iniciar en el món de la fotografia als 15 anys a la Casa Riba i, l'any 1920, va passar a ser l'encarregat de la Casa Narcís Cuyàs. Poc després, Godes es va vincular a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada l'any 1923.[4] Amb la seva dona, Antònia Diago, amb qui va unir-se en matrimoni en 1920,[5] va tenir tres fills, Monstserrat, Jesús i Maria Rosa.[1]

El 1927 arran d'un viatge a Còrdova, va realitzar interessants reportatges de caràcter documentalista i social. El 1929, va signar un documental extens sobre l'Exposició Internacional de Barcelona, que va plasmar-se en dos àlbums amb fotografies sobre els pavellons i el Palau de la Llum.

Obra modifica

Algunes de les seves fotografies més reconegudes són els reportatges mèdics i d'animals i plantes, macrofotografies que ell anomenaba microfotografies de gran format.[3]

Va ser un dels representants de la Nova Objectivitat a Catalunya, oposant-se al pictorialisme imperant a l'època. També va realitzar fotografies de l'obra d'artistes coetanis i va treballar professionalment en el món del cinema com a foto fixa.[6]

Va participar en diferents consursos nacionals i internacionals, obtenint diversos guardons.[7]

La seva obra es pot trobar en diferents institucions, com ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya,[8] la Filmoteca de Catalunya[9] l'Arxiu Municipal de Còrdova[10] o el Museu Reina Sofia.[11] L'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya conserva un fons amb 886 imatges(723 negatius + 163 positius) d'Emili Godes, format tant per fotografia artística com documental, científica i mèdica.[12]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Necrològica d'Emili Godes». La Vanguardia Española, 21-02-1970. [Consulta: 12 novembre 2012].
  2. «Emili Godes i Hurtado». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Descobreix les joies del museu» (PDF). Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2005. Arxivat de l'original el 11 de gener 2014. [Consulta: 12 novembre 2012].
  4. «Documentándonos sobre... Emili Godes» (PDF) (en castellà). ARTIUM- Arte Garaikideko Euskal Zentro-Museoa - Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo. Liburutegia eta Dokumentazio Saila / Departamento de Biblioteca y Documentación. Arxivat de l'original el 11 de gener 2014. [Consulta: 15 novembre 2012].
  5. «Informaciones sobre Barcelona» (en castellà). La Vanguardia Española, 22-05-1920. [Consulta: 12 novembre 2012].
  6. «Filmografía categorizada de Emilio Godes» (en castellà). IMDb. [Consulta: 15 novembre 2012].[Enllaç no actiu]
  7. «Concurso de Fotografía de Jardines de España» (en castellà). ABC Hemeroteca, 13-01-1925. [Consulta: 12 novembre 2012].
  8. «Obra d'Emili Godes». Col·leccions online del MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2012].
  9. Fotografies d'Emili Godes. Repositori de la Filmoteca de Catalunya. Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 18 març 2014]
  10. Verdú Peral, Ana. «El documento fotográfico y el archivo. La sección fotográfica del Archivo Municipal de Córdoba» (PDF) (en castellà), 2002. [Consulta: 12 novembre 2012].
  11. «Emili Godes i Hurtado» (en castellà). Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2012. [Consulta: 12 novembre 2012].
  12. «Col·lecció Godes a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC». Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2012].