Viquipèdia

Emili Sala i Cortés

arquitecte català (1841-1921)

Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920),[1] va ser un arquitecte català modernista.[2]

Infotaula de personaEmili Sala i Cortés

Bust d'Emili Sala i Cortés Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1841 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
la Garriga (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJosep Sala i Comas Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Es va titular en arquitectura el 27 de novembre de 1876,[2] formant part de la primera promoció de l'Escola Superior d'Arquitectes de Barcelona escola de la que després també en fou professor, juntament amb arquitectes de la talla d'Antoni Gaudí, qui el va contractar ocasionalment com a delineant.[3] Sala va ser l'arquitecte de l'edifici d'estil eclèctic (1875-1877) que Gaudí va transformar en la Casa Batlló, per encàrrec de Josep Batlló i Casanovas. Va ser autor, a més, de la reconstrucció del campanar de Santa Maria de Jonqueres (1879), la Casa Elizalde (1885) o les Cases Joan Viladot (1917).[4] La seva obra fou especialment important a Castellar del Vallès on destaca la direcció de les obres de l'església de Sant Esteve de Castellar del Vallès (1885-1892) conjuntament amb Joan Martorell i Montells, el Palau Tolrà (1890), les Escoles Pies (1897), els safareigs públics[5] i l'Ajuntament de Castellar (actual arxiu municipal) (1901),[6] Casa Emília Carles (1898) actual hotel Ducs de Bergara, les Escoles Ribas a Rubí (1912-1915), el panteó de la família Fargas al cementiri de la Doma (la Garriga), així com altres cases senyorívoles a la Garriga, etc.[7]

Galeria d'imatges modifica

  •  
    Campanar de Santa Maria de Jonqueres, a Barcelona
  •  
    Casa Elizalde, a Barcelona
  •  
    Casa Elizalde. Planta baixa de la façana principal
  •  
    Església de Sant Esteve, a Castellar del Vallès
  •  
    Palau Tolrà, a Castellar del Vallès
  •  
    Escoles Ribas, a Rubí
  •  
    Panteó de la família Amatller, al Cementiri de Montjuïc
  •  
    Panteó de la família Fargas, a la Doma

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Sala i Cortés
  1. ↑ Necrològica
  2. ↑ 2,0 2,1 «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 313 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. ↑ «Vida d'infant i d'escolar d'Antoni Gaudí». Revista del Centre de Lectura de Reus, juliol 1927 [Consulta: 17 març 2012].
  4. ↑ «Cases Joan Viladot, al carrer de la Diputació de Barcelona.». Rondaller.cat, 08-02-2020. [Consulta: 25 setembre 2021].
  5. ↑ E. Costa.; R. Lacuesta, F. Royo, J. Royo, S. Sáiz, I.Vilamala «Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès 2008-2010». DIBA.cat. Diputació de Barcelona [Barcelona]. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 11 juliol 2014].
  6. ↑ Navas Ortiz, Manuel «Emili Sala i Cortés». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 52, setembre 2008, pàg. 78.
  7. ↑ Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 17 març 2012]. , pàg. 193
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Sala_i_Cortés&oldid=33382684»