Emilio Alarcos Llorach

Emilio Alarcos Llorach (Salamanca, 22 d'abril de 1922- Oviedo, 26 de gener de 1998) fou un lingüista espanyol, catedràtic emèrit de la Universitat d'Oviedo, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i acadèmic honorari de l'Academia de la Llingua Asturiana.

Emilio Alarcos Llorach

Biografia
Naixement	22 abril 1922 Salamanca (Espanya)
Mort	26 gener 1998 (75 anys) Oviedo (província d'Astúries)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid Universitat de Madrid
Activitat
Camp de treball	Filologia i castellà
Ocupació	lingüista, escriptor, filòleg, professor d'universitat, romanista
Activitat	1944  –
Ocupador	Universitat d'Oviedo
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Acadèmia de la Llengua Asturiana
Alumnes	Salvador Gutiérrez Ordóñez
Obra
Estudiant doctoral	Manuel Iglesias Bango
Família
Cònjuge	Josefina Martínez Álvarez
Premis (13 maig 1998)  doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla (1996)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1990)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid (1987)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca

Biografia

Va iniciar els seus estudis universitaris a Valladolid, on el seu pare era catedràtic; els va continuar a Madrid, on va tenir com mestre Dámaso Alonso i per la universitat del qual es va doctorar en Filologia Romànica el 1947. Catedràtic d'institut a Avilés des de 1944, la seva estada com lector d'espanyol en Berna i Basilea (1946-1947) va ser decisiva per a la seva formació com a lingüista, car li va permetre entrar en contacte directe amb corrents científics que tot just havien tingut eco a Espanya, i que ell contribuiria de manera decisiva a difondre-hi.

Després d'altre breu període com catedràtic d'institut en Cabra (Còrdova) i Logronyo, obté el 1950 la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola en la Universitat d'Oviedo. De la seva fecunda labor en aquesta universitat donen testimoniatge els seus nombrosos deixebles, així com una revista que ell va aixecar a pols, Archivum, imprescindible en els estudis hispànics. Electe per a la butaca B de la Reial Acadèmia Espanyola el 1972, el seu ingrés efectiu en la corporació es va produir un any més tard. Era, en el moment de la seva defunció, President de l'Associació d'Història de la Llengua Espanyola.

Contribucions a la lingüística

Emilio Alarcos va contribuir decisivament a la introducció i difusió a Espanya de les teories linqüístiques de diverses escoles de l'estructuralisme europeu: primer va ser el Cercle Lingüístic de Praga amb la Fonología española (1950); després, la Glossemàtica de Copenhaguen amb una Gramática estructural (1951); i finalment el funcionalisme martinetià amb els seus imprescindibles Estudios de gramática funcional del español (1970) en relació amb altres fucionalistes espanyols com Vidal Lamíquiz. La culminació dels seus estudis gramaticals va arribar amb la publicació de la seva Gramática de la lengua española (1994). Emilio Alarcos també va portar a terme alguns estudis de crítica literària, ocupant-se, entre altres, de l'anàlisi de la poesia de Blas de Otero o d'Ángel González.

Obra

• Investigaciones sobre El Libro de Alexandre (1948) CSIC, Instituto Miguel de Cervantes.
• Fonología española: según el método de la Escuela de Praga (1950) Gredos, Ed. Católica Toledana.
• Gramática estructural: según la escuela de Copenhague y con especial atención a la lengua española (1951, 1984, 1990) Editorial Gredos.
• Fonología española (1964, 1986, 1991) Editorial Gredos.
• Estudios de gramática funcional del español (1970, 1972, 1984) Editorial Gredos.
• El comentario de textos (1973, 1992) Castalia.
• La lingüística hoy (1976) Universidad Internacional Menéndez Pelayo.
• Milenario de la Lengua Española (1978) Confederación Española de Cajas de Ahorros.
• Comentarios lingüísticos de textos (1979) Universidad de Valladolid.
• El español, lengua milenaria (y otros escritos castellanos) (1982, 1989) Ámbito Ediciones.
• Estudios de gramática funcional del español (1982, 1987,1999) Editorial Gredos.
• Estudios de lingüística catalana (1983). Ariel.
• Las gramáticas de la Academia (1990) Consejería de Cultura de la Rioja.
• Indefinidos y numerales (1990) Consejería de Cultura de la Rioja.
• Gramática de la lengua española (1994, 1999, 2005, 2006). Espasa-Calpe.
• Ángel González, poeta: variaciones críticas (1969). Universidad de Oviedo.
• Anatomía de "La lucha por la vida" (1973) Imprenta Grossi. (1982) Editorial Castalia.
• La poesía de Blas de Otero (1966, 1973). Anaya.
• Ensayos y estudios literarios (1976) Ediciones Júcar.
• Poema de Fernán González (1993) Editorial Castalia.
• La poesía de Ángel González (1996) Ediciones Nobel.
• Blas de Otero (1997) Ediciones Nobel.
• Notas a La Regenta y otros textos clarinianos. (2001) Amb José Luis García Martín. Ediciones Nobel.
• Mester de poesía 1949-1993 (2006) Visor Libros.
• En todas las ocasiones: celebración y elegía (2006) Junta de Castilla y León.
• El fruto cierto: estudios sobre las odas de fray Luis de León (2006) Amb Emilio Martínez Mata. Cátedra.
• Eternidad en vilo: estudios sobre poesía española contemporánea (2009) Ediciones Cátedra.
• El libro de Oviedo (1974) Ediciones Naranco.
• Cajón de sastre asturiano (1980). Ayalga.
• Asturias. Itinerario errático y parcial. Jorge Marquínez [et. al]. Lunwerg Ed., Caja Asturias (1993)

Vegeu també

• Francesc Marsà Gómez

Enllaços externs

• Investidura como doctor “Honoris Causa” a título póstumo del profesor don Emilio Alarcos Llorach por la UNED (vídeo)
• Acto Académico de Investidura como Doctor Honoris Causa por la Universidad de Valladolid, entre otros, del Excmo. Sr. D. Emilio Alarcos Llorach.

Premis i fites
Precedit per: Narciso Alonso Cortés	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira B 1973-1998	Succeït per: Fernando Fernán Gómez