Emmagatzematge òptic

L'emmagatzematge òptic és una variant d'emmagatzematge informàtic sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació/reproducció es realitzen mitjançant uns raigs làser que interpreten les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. Els suports d'emmagatzematge que fan ús d'aquest tipus de suport són: el Compact Disc i els formats derivats d'aquest, el DVD, el Blu-Ray Disc, l'UMD i el HD-DVD.

Enregistrament modifica

Durant la gravació, un díode làser emet rajos cap a un mirall situat en el capçal i la llum reflectida en el mirall travessa una lent i queda enfocada en un punt sobre la base de policarbonat del disc. Aquesta llum enfocada va gravant buits ('pits' o pous), que contrasten amb les zones on no hi ha buits ('lands' o sortints).

Els punts (tant lands com pits) tenen una profunditat de 0,6 micres. Els lands i pits configuren una mena de codi Morse que serà reinterpretat en la fase de reproducció durant la conversió D/A.

Aquests buits es van gravant en una única espiral (en la qual es poden arribar a integrar 99 pistes, tenint la separació entre les pistes una amplada d'1,6 micres). L'espiral comença a l'interior del disc (propera al centre), i finalitza en la part externa.

Reproducció modifica

La lectura òptica és relativament senzilla. Durant la reproducció, quan el raig làser incideix sobre la capa d'alumini reflectant, la llum és reflectida, dispersada i reencaminada mitjançant una sèrie de lents i miralls cap a un fotodíode receptor.

Aquest fotodíode és capaç d'interpretar el senyal digital. Això es deu al fet que la llum que arriba a la vall és reflectida i va desfasada mig període respecte a la que ve del sortint (pit) que és dispersada. Això permet a l'fotodíode convertir la informació òptica al codi binari:

Es dona el valor 0 tant a la successió de sortints (lands), com a la successió de no sortints (pits).
Es dona el valor 1 si es produeix un canvi de superfície en el sentit que sigui: tant PIT - LAND, com LAND - PIT.

Un cop interpretat el senyal digital, l'envia a un convertidor D/A (digitals analògic) que transforma el senyal digital en senyal elèctric (analògic).

Aquest senyal de sortida serà enviat als equips que hagin d'amplificar, processar o convertir novament en pressió sonora per poder sentir-la.

Tipus d'emmagatzematge òptic modifica

**Formats digitals d'àudio sobre disc òptic**
	Empresa	Any	Còdec	Resolució	Freqüència de mostreig	Resposta en freqüència	Rang dinàmic	Bit rate	Nombre màxim de pistes	Capacitat	Temps màxim de gravació
CD Àudio	Sony i Philips	1982	PCM	16 bits	44,1 kHz	20 Hz a 20 kHz	90 dB	1,4 Mb/s	2	650 Mb	74 minuts
Minidisc	Sony	1991	ATRAC	16 bits	44,1 kHz	20 Hz a 20 kHz	90 dB	292 kb/s	2	1 Gb	45 hores
DVD-Audio	Pioneer i Mathushita	1997	MLP	16, 20 o 24 bits	44,1/48/88,2/96/176,4 i 192 kHz	20 Hz a 80 kHz	120 dB	9,6 Mb/s	6	4,7 Gb	622 minuts (10 hores i 22 minuts)
SACD	Philips i Sony	1999	DSD	16, 20 o 24 bits	2,8 MHz	20 Hz a 100 kHz	120 dB	2,8 Mb/s	6	4,7 Gb	74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes)

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmagatzematge òptic