Viquipèdia

Emmanuel Brousse

polític francès

Emmanuel Brousse [nt 1] (Perpinyà, 23 d'agost del 1866 - París, 17 de novembre del 1926) va ser un impressor, periodista i polític nord-català. [nt 2]

Infotaula de personaEmmanuel Brousse

Emmanuel Brousse el 1914 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1866 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
1906 – 1924
CircumscripcióPirineus Orientals
  Conseller del Consell General dels Pirineus Orientals
1898 – 1926
CircumscripcióCantó de Sallagosa
  Secretari d'Estat de Finances
20 de gener de 1920 – 16 de gener de 1921
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista
PartitAlliance démocratique
Família
CònjugeMarguerite Chamorin
FillsCharles-Emmanuel Brousse Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El seu pare, Emmanuel Brousse, format a la impremta Tastu, era responsable de la impremta de L'Indépendant, el diari de les comarques nord-catalanes. El fill, Emmanuel, ja de molt jove començà a treballar de tipògraf a l'empresa familiar. A poc a poc s'inicià al periodisme signant amb el pseudònim l'observateur du Cap Béar i fent cròniques locals, cosa que el portà a recórrer els Pirineus Orientals [1] de cap a cap i, fruit dels coneixements obtinguts, publicà diverses obres sobre l'Alta Cerdanya, el Conflent i el Capcir. També aprofità aquests desplaçaments per veure la possibilitat de fer una línia de tren que facilités la comunicació dins del departament (Brousse havia fet els viatges en diligència); més endavant, i amb la col·laboració de Jules Lax, Inspector general de Ponts i Calçades, fou l'impulsor de la línia Vilafranca de Conflent-Montlluís, iniciada el 1903 i acabada el 1910, i de la prolongació fins a la Guingueta d'Ix (1911), actualment servida pel popular Tren Groc. Esdevingué periodista a temps complet el 1889 [4] i als anys 1890 protagonitzà, juntament amb el redactor en cap Escarguel, tota una renovació i rejoveniment [5] de l'Indépendant, que portaria com a gerent del 1894 al 1898 mentre el dirigia Juli Escarguel. El 1896 va fer publicar al diari la primera guia turística de la regió, Pyrénées inconnues: La Cerdagne française, ja que pensava que el turisme podia ser un dinamitzador de l'economia local.

Milità a l'Alliance démocratique. Va ser conseller municipal (regidor) de Perpinyà, conseller general pel Cantó de Sallagosa (1895-1926). A Assemblea Nacional francesa reemplaçà com a diputat pel departament un sempitern (trenta anys de diputat, 1876-1906) Frederic Escanyé, i segué en els escons de la Gauche démocratique, posteriorment Gauche républicaine démocratique, del 1906 al 1924. El seu pas per l'Assemblea es marcà per una defensa aferrissada dels interessos dels viticultors i la lluita per la millora de les comunicacions a l'Alta Cerdanya. El primer govern d'Alexandre Millerand el nomenà sots-secretari d'Estat per a les finances, i aquesta confiança política el mantingué el càrrec durant el segon govern Millerand i s'allargà fins al de Georges Leygues (del gener de 1920 al gener del 1921, en total). Codirigí l'Indépendant i morí el 1926.

Es casà amb Marguerite Chamorin el 19 de novembre del 1889, a Perpinyà. Tingueren tres fills [6] més un quart que morí en la infantesa.

  • Charles-Emmanuel Brousse (1892-1981), advocat, militar, periodista i empresari
  • Emmanuel Brousse [nt 3] va ser periodista i fou cap d'administració i de personal de l'Indépendant. A la mort del seu pare el reemplaçà com a conseller general pel cantó de Sallagosa.
  • Georges Brousse (? - 1944), director de l'Indépendant, mort en la deportació a la Segona Guerra Mundial [nt 4]

Una neta[14] o renéta (?) d'Emmanuel Brousse, Suzette Brousse, es casà amb Jacques Farran, polític perpinyanenc i diputat a l'Assemblea nacional del 1986 al 1993. Un altre Georges Brousse va ser co-director del periòdic[15] del 1956 al 1986.

 
Monument a Emmanuel Brousse, a la Cabanassa

Emmanuel Brousse té una avinguda dedicada a Font-romeu, i el carrer de Perpinyà on hi ha la redacció de l'Indépendant també porta aquest nom. A la Cabanassa, un monument [16] el recorda: obra de l'arquitecte Mas Chancel i l'escultor Raimon Sudre, va ser inaugurat el 24 d'agost del 1930; modernament, ha estat profundament mutilat per la construcció d'una rotonda automobilística[17] al voltant. Un títol novel·lístic[18] s'inspirà en la insòlita frase que s'hi llegeix a la dedicatòria:

« Emmanuel Brousse. À l'apôtre des économies, au ministre mort pauvre. Au bienfaiteur de la Cerdagne, au défenseur de la viticulture »

Obres modifica

Bibliografia modifica

Notes modifica

  1. ↑ Emmanuel, Louis, Alexis de noms de fonts [1]
  2. ↑ La Gran Enciclopèdia Catalana [2] l'anomena Manuel i n'indica la qualitat d'historiador. De cap dels dos aspectes se n'ha trobat confirmació vàlida externa, més enllà d'algun esment poc fiable com a Manuel Brousse [3]
  3. ↑ Emmanuel Brousse, signant Emmanuel-Robert Brousse o E.R.B. [7] per diferenciar-lo del seu pare, va ser publicista (el 1917, amb l'esment "publiciste" fou un dels quinze delegats triats per organitzar el comitè dels Pirineus Orientals en suport dels presoners de guerra francesos [8]) i periodista. Com a redactor de l'Indépendant i seient en el banc de la premsa, el 1921 en una sessió del Consell General fou agredit violentament pel també periodista i futur políticJoan Payrà.[9] Posteriorment ocupà càrrecs directius a l'Indépendant, com la resta de la seva família, que n'era co-propietària. Als anys 20 va ser conseller general per Cantó de Sallagosa. Publicà un Resum d'història del Rosselló, en francès [10] Un Robert Emmanuel Brousse té una avinguda dedicada a Perpinyà
  4. ↑ Georges Brousse dirigia l'Indépendant des de l'1 de setembre del 1935 [11][12] quan, el 4 de març de 1944, va ser arrestat per les forces d'ocupació alemanyes. Deportat el 26 d'abril, va ser internat a Auschwitz-Birkenau i després traslladat a altres camps de concentració. Fou mort pels alemanys, juntament amb uns altres 55 presoners, el 15 d'abril del 1945. Els seus Carnets [5] inèdits, que expliquen el dia dia dels anys 1942-1944, permeten reconstruir la seva actitud i els seus sentiments en un moment de molta dificultat i confusió ideològica. Havia publicat el llibre La Question catalane [13]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Fitxa biogràfica, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r març 2015].
  2. ↑ «Emmanuel Brousse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Noves». La Muntanya. Periòdic Quinzenal. Portaveu de la vall de Camprodon, Any IX, núm. 202, 22-10-1922, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 23 març 2015].
  4. ↑ Bonet, Gérard (dir.). «Brosse (Emmanuel, Louis, Alexis)». A: Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011. vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2011. ISBN 9782908866414. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Chauvaud, Frédéric «Gérard Bonet, L'Indépendant des Pyrénées-Orientales. Un siècle d'histoire d'un quotidien, 1846-1950. L'entreprise, le journal, la politique, préface de Pierre Albert, Perpignan, Publications de l'Olivier, 2004, 764 p. ISBN 2-908866-21-8. 37 euros». Revue d'histoire du XIXe siècle [En línia], 33, 2006.
  6. ↑ Oustaillet Thomas, Christine. «Emmanuel Brousse 1866-1926, al web "Picapica"» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-01-23. [Consulta: 1r març 2015].
  7. ↑ Se cita un article d'ERB Un jardin zoologique à Perpignan, l'Indépendant 25.6.1919 a «Le milieu naturel, al web de La Promenade des Platanes de Perpinyà» (en francès). [Consulta: 1r març 2015].
  8. ↑ «Pyrénées-Orientales». L'Express du Midi, 24-11-1917, pàg. 4. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015 [Consulta: 23 març 2015].
  9. ↑ «Pyrénées-Orientales: Tumulte et voies de fait». Le Radical, 05-10-1921, pàg. 3.
  10. ↑ Brousse, Emmanuel-Robert. Abrégé d'histoire du Roussillon. Perpinyà: L'indépendant, 1941. [Enllaç no actiu] S'hi indica que l'autor és publicista i s'inclou la indicació "Médaille d'Argent de l'Association Polytechnique de France"
  11. ↑ Gay, J. Víctor «La Guerra Civil a Girona vista des de la Catalunya del Nord [inclou una fotografia de Georges Brousse]». Revista de Girona, 246, gener-febrer 2008, pàg. 40-45.
  12. ↑ Bonet, Gérard. «163 ans d'histoire de l'Indèpendant» (en francès). [Consulta: 1r març 2015].
  13. ↑ Brousse, Georges. La Question catalane. Perpinyà: l'Indépendant des Pyrénées-Orientales, 1928. 
  14. ↑ Costemale, Olivier «Les liaisons de "l'Indépendant"». Libération, 29-11-2003.
  15. ↑ Bonet L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, un siècle d'histoire... (2004)
  16. ↑ «Fitxa del monument dedicat a Emmanuel Brousse, al web de l'Inventari cultura francès» (en francès). [Consulta: 1r març 2015].
  17. ↑ «Fotografies del monument» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-02-22. [Consulta: 1r març 2015].
  18. ↑ Romero, André. Au Ministre Mort Pauvre. Nice: Bénévent, 2009. ISBN 9782756314518. [Enllaç no actiu]
  19. ↑ La Cerdagne française. Perpinyà: Impr de l'Indépendant, 1926. 
  20. ↑ La Cerdagne française. Perpinyà: A.S.Productions, 1987. 
  21. ↑ La Cerdagne française. Nîmes: Lacour, 2002. ISBN 2-84149-222-2. [Enllaç no actiu]
  22. ↑ «Excursions dans les hautes vallées..., digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r març 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emmanuel_Brousse&oldid=32314420»