Emprèstit
Un emprèstit és un deute financer a llarg termini, mentre que els deutes a mitjà i curt termini són anomenats habitualment «crèdits». Un emprèstit és un deute resultant de la concessió de préstecs reemborsables a termini que participen, en concurrència amb els capitals adequats, a la cobertura de necessitats de finançament duradors de l'empresa.[1][2][3][4]
Concepte modifica
Un emprèstit és un tipus de préstec peculiar, format per un conjunt de préstecs agregats. Es tracta d'un conjunt de préstecs homogenis d'igual quantia i amortitzats amb la mateixa contraprestació.[5] La participació del prestador consta fragmentada, amb una pluralitat de subjectes que intervenen en l'operació col·lectivament, tot i que es manté la unitat de l'operació financera i també la del subjecte passiu prestatari. Els drets de crèdit del col·lectiu prestador consten dividits en parts alíquotes. Els títols valor s'anomenen obligacions, bons o cèdules.[6] Permet aconseguir grans masses financeres, amb dilució de quantia i risc per al prestador, permetent també l'entrada a subjectes amb reduïda capacitat d'estalvi, amb liquiditat dels títols, per la possibilitat de negociació, i aconseguint llargs terminis de finançament.
Característiques modifica
Des del punt de vista jurídic i econòmic l'emprèstit es caracteritza per:[5]
- Unitat: L'emprèstit constitueix un únic préstec.
- Col·lectiu: el prestador està format pel conjunt de tots els inversors que participen en l'emprèstit.
- Llarg termini: l'emissió del préstec es fixa en una amortització a llarg termini, fet que facilita l'amortització i finançament de l'emissor del deute.
- Quantia: l'import de l'emprèstit és superior al que normalment s'aconseguiria amb altre tipus de préstec, permet el finançament de grans operacions.
- Negociable: Hi ha possibilitat d'anar al mercat financer, garantint la negociabilitat.
L'emissió i la subscripció de l'emprèstit originen despeses que afecten tant el prestatari com a l'emissor. L'emissió es pot fer amb el valor nominal (a la par), pot ser inferior (al descompte) o superior (amb prima), modificant la rendibilitat i els tants efectius de l'emissor i subscriptor, afectant la quantia obtinguda.[6]Els interessos poden generar modalitats especials, com el cupó fraccionat, sense pagament de l'últim cupó, afecten la rendibilitat i a les quotes d'interès. Pel que fa a les formes d'amortització i reemborsament de títols, la més simple és l'amortització pel nominal que consta en el títol, s'anomena amortització a la par. Altres més complexes, com amortització amb primes, fixes o variables, convertible, per sorteig, a perpetuïtat, entre d'altres.[6] Per evitar que hi hagi un elevat volum d'obligacions vives en el període de durada de l'emprèstit es pot plantejar una amortització periòdica. Cal tenir present, però, que el mercat financer tendeix a demanar emprèstits sense amortització esglaonada, i per tant on l'inversionista sap quina és la rendibilitat de la inversió sense aleatorietat del moment d'amortització.[5]
Amortització i tipus d'interès modifica
Segons el tipus de les anualitats que amortitzen els emprèstits poden ser:[5]
- Emprèstits d'anualitat constant i tipus d'interès constant.
- Emprèstits d'anualitat variable i tipus d'interès constant.
- Emprèstits d'anualitats i tipus interès variable.
En funció de la forma de pagament dels interessos, es distingeixen emprèstits:[5]
- Amb pagament d'interessos postpagables[7] i vençuts.
- Pagament d'interessos anticipats.
- Pagament d'interessos en l'amortització.
Quadre d'amortització d'un emprèstit modifica
Les variables d'un préstec es poden recollir ordenadament per cada interval o període, formant el quadre d'amortització de l'emprèstit:[5]
| tr | ar | Ir | △r | Cr | Mr | Nr |
| 0 | C N1 | |||||
| 1 | a1 | N1 C i1 | N1△1+M1C1 | C1 N2 | M1 | N1 |
| 2 | a2 | N2 C1 i2 | N2△2+M2C2 | C2 N3 | M2 | N2 |
| r | ar | Nr Cr-1 ir | Nr△r+MrCr | Cr Nr | Mr | Nr |
| n | an | Nn Cn-1 in | Nn△n+MnCn | 0 | Mn | Nn |
- tr és l'extrem de l'interval del temps.
- ar representa l'anualitat d'amortització de l'emprèstit. Correspon a la dotació realitzada per l'emissor, amb la finalitat de pagar els interessos del capital pendent de tornar en el tr-1, generats en l'últim període [tr-1, tr] i la cancel·lació dels títols amortitzats en el període Mr, en cas d'amortització esglaonada.
- Ir és la part de l'anualitat que es destina al pagament dels interessos del capital pendent d'amortització, és a dir, la quota d'interessos del període. tr.
- △r, és la quota d'amortització. Quantia de l'anualitat ar de l'emprèstit que es destina a amortitzar els títols, en el cas d'amortització esglaonada.
- C0 (C N1), quantia de l'emprèstit, calculada com valor nominal de cada títol (N) pel nombre de títols emesos.
- Mr, nombre d'obligacions amortitzades en el període r.
- Nr+1, nombre de títols vius al començament del periode tr. En el període t0 el nombre de títols vius és el nombre de títols emesos.[5]
Tipologia modifica
És possible distingir dos tipus d'emprèstits:
- Un emprèstit indivís efectuat amb un únic prestador (generalment un establiment financer).
- Un emprèstit obligatori que neix de l'emissió de les obligacions financeres repartides entre diversos prestadors. Està reservat a grans empreses.
El terme d'emprèstit és un antònim préstec per qui proporciona el diner. Per al prestador és un crèdit, per al qui fa l'emprèstit és un deute.
L'emprèstit permet el finançament preservant el dret de propietat del qui fa l'emprèstit.[8]
Hi ha sempre una capacitat d'endeutament màxima que depèn sobretot de la renda, de l'estructura jurídica, de les garanties ofertes, però també de l'empresa, de la rendibilitat, del muntant de capital propi.[9] En funció dels països la llei limita la taxa d'endeutament màxim (susceptible de generar fortes rendibilitats, vegeu subprime) a fi de limitar les situacions de sobreendeutament generant una pèrdua de confiança en el mercat i un augment del risc col·lectiu.
Bibliografia modifica
- Finance, Z.Bodie R.Merton C. Thibierge, Pearson education, 2ème édition 2007
Referències modifica
- ↑ Pedrosa, Steven Jorge. «Empréstito» (en castellà), 15-02-2016. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Empréstito - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «prestito - Treccani» (en italià). [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ Jurídico, Diccionario. «Empréstitos» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Carrero, Eloy Pozo; Rodríguez, Javier Zúñiga. Análisis y formulación de las operaciones financieras (en castellà). ESIC Editorial, 1994-03. ISBN 978-84-7356-094-8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Rodríguez, Alfonso. Matemática de la financiación. Ed. rev. y ampl. [Barcelona: Imp.Romargraf], 1984. ISBN 978-84-398-2391-9.
- ↑ Catalunya, Institut Obert de. «Gestió Financera.Les rendes». [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ Catalunya, Institut Obert de. «Operacions auxiliars de gestió de tresoreria». [Consulta: 8 març 2024].
- ↑ Veiga, Juan Francisco Pérez-Carballo. La estructura de capital: cómo financiar la empresa (en castellà). ESIC, 2011-04-05. ISBN 978-84-16701-34-6.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emprèstit |
- (francès) Evolution des taux long terme pour Emprunts Immobiliers Referència per a la taxa dels préstecs
- (francès) Simulació de préstec per optimitzar la durada.
- (francès) Eina per calcular la taula d'amortització d'un préstec