Endevinació
L'endevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.[1] Els qui la practiquen són els 'endevins', que utilitzen diverses tècniques codificades per tal d'aconseguir aquests coneixements.[2]
Segons Plató i Ciceró, el qual va estudiar la qüestió en la seva obra De divinatione, es poden distingir dues branques principals en l'endevinació: la clarividència, natural i intuïtiva, i la màntica, tècnica i inductiva.[3][4] Així i ha els endevins 'clarividents', que es considera que tenen un 'do', i els que utilitzen les 'arts endevinatòries' o 'màncies', les quals es classifiquen en funció del mètode emprat, com per exemple l'astrologia (els astres),[5] la cartomància (les cartes), la numerologia (els nombres) o la quiromància (línies de la mà).[6] La visió científica i la dels escèptics consideren en general que es tracta de pseudo-ciències.
Història modifica
Els somnis s'han considerat premonitoris en moltes cultures: Mesopotàmia, Grècia, Roma,[7] Xina i judeocristiana.[8][9][10]
Les primeres proves de pràctiques amb finalitat d'endevinació són a la Xina del segon mil·lenni abans de Crist. Es feien unes inscripcions de forma oral sobre unes closques de tortuga i/o escàpules d'ovella i vaca a les quals s'aplicava foc per a causar l'aparició de clavills que eren interpretats pels sacerdots. Les consultes eren sobre temes polítics i militars.[11]
S'ha trobat pràctiques d'endevinació a la cultura dels Zhang Zhung.[12]
Tipus modifica
Es classifiquen en endevinacions directes o automàtiques i endevinacions indirectes o exploratòries.[13]
Exemples d'endevinacions automàtiques són: l'astrologia, la quiromància i els auguris. La seua fonamentació és que determinants elements o esdeveniments contenen informació sobre el futur que es pot llegir.[13]
Les endevinacions exploratòries consisteixen a llegir les intencions de les divinitats. Exemples són l'Oracle de Delfos i la necromància a l'Odissea.[14][13]
Referències modifica
- ↑ «Endevinació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adivino». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 16. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ De divinatione, de Marcus Tullius Cicero, F. l'Honoré & fils, 1741
- ↑ Enrique de Vicente. Los poderes ocultos de la mente. Madrid: Editorial América. 1995.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Astrologia». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 55. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Quiromancia». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 357. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adivinación». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 15. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Gènesi 40,5
- ↑ Fets 24,11
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Sueño-sueños». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 394-395. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Huesos oraculares». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 214. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ «Archaeologist explores the first civilization of ancient Tibet». Popular archeaology, 10-08-2015 [Consulta: 15 agost 2015].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Adivinación». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 16. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Od X, 494-5
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endevinació |
- Omikuji, tires de paper d'endevinació aleatòria
- Os oracular, oracles xinesos de la Dinastia Shang.