Enric d'Antioquia-Poitiers
Enric de Antioquia-Poitiers (1198/1217 - 18/27 de juny de 1276), conegut alternativament com a Enric de Poitiers o Enric d'Antioquia, fou el fill de Bohemon IV d'Antioquia, príncep d'Antioquía[1] i la seva primera esposa Plasència Embriaco del Gibelet.
| Nom original | (fr) Henri de Poitiers  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1210 (Gregorià) |
| Mort | juny 1276 (Gregorià) (65/66 anys) Tir |
| Causa de mort | Ofegament |
| Família | |
| Família | Ramnúlfids |
| Cònjuge | Isabel de Lusignan |
| Fills | Hug III de Xipre, Margarida de Lusignan |
| Pares | Bohemon IV d'Antioquia i Plasència del Gibelet |
| Germans | Bohemon V d'Antioquia, Felip d'Antioquia i Maria d'Antioquia |
El 1233 Enrique es va casar amb Isabel d'Antioquia, filla d'Hug I de Xipre i Alícia de Xampanya. El 1263 la seva esposa va ser nomenada regent de Jerusalem[1] i, al seu torn va designar a Enric batlle del regne.[2]
Enric i Isabel van tenir dos fills:
- Hug III de Xipre (1235-1284), també Hug I de Jerusalem.[3]
- Margarita d'Antioquia (aprox. 1244-1308), casada el 1268 amb Joan de Montfort (+1283) però no van tenir fills. Després es va convertir en una monja a Xipre, i va ser enterrada a Nicòsia.
Els seus fills van adoptar el cognom matern de «Lusignan», fundant la Segona Casa de Lusignan.
Enric es va ofegar a la mar enfront de Tir al juny de 1276 mentre navegava cap a Trípoli en un vaixell alemany.[4] El seu cos va ser recuperat i, després de la mort d'Hug III, tots dos van ser retornats a Nicòsia per ser enterrats.