Enzo Ferrari

enginyer i empresari italià, fundador de l'Escuderia Ferrari

Enzo Anselmo Ferrari (Mòdena, 18 de febrer de 1898 - Maranello, 14 d'agost de 1988) fou un empresari italià, fundador de la Scuderia Ferrari i més tard de la marca d'automòbils que portaria el seu nom, Ferrari. Va ser conegut dins dels seguidors de Ferrari com "Il Commendatore".

Infotaula de personaEnzo Anselmo Ferrari

Enzo Ferrari (esquerra) amb Ilario Bandini.
Biografia
Naixement(it) Enzo Anselmo Giuseppe Maria Ferrari Modifica el valor a Wikidata
20 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Mòdena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacemetery of San Cataldo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
Camp de treballCompetició automobilística, construcció de vehicles de motor i indústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFundador de Ferrari
Activitat1918 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorAlfa Romeo Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
EsportFórmula 1 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLaura Dominica Garello (en) Tradueix (1923–1978) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfredo Ferrari, Piero Ferrari
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0274060 TMDB.org: 1209545
Find a Grave: 8896464 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Oficina de Enzo Ferrari en Maranello

Abandonà el col·legi després de la mort del seu pare, i va començar a treballar en el taller del cos de bombers de Mòdena, Itàlia. Després de servir durant la I Guerra Mundial, va trobar treball com a pilot de proves a Torí a la fi de 1918. Més endavant es va traslladar a Construzioni Meccaniche Nazionali (CMN) a Milà per a treballar com a pilot de proves i com a pilot oficial. El seu debut en la competició va arribar el 1919 en la carrera de Parma-Berceto i més tard aquell mateix any va competir en la Targa Florio.

El 1920, es va passar a Alfa Romeo, establint una relació que va durar dues dècades i una carrera que el va dur de pilot de proves a pilot de carreres, a assistent de vendes i finalment a director de la divisió de competició d'Alfa fins al novembre de 1939.

El 1929 va fundar l'Scuderia Ferrari a Mòdena, amb el principal propòsit d'organitzar carreres per als seus membres. A partir d'aquest moment va començar a involucrar-se de manera intensa en el món de les carreres, el que va acabar amb la creació d'un equip oficial i la transformació de l'Scuderia en la divisió de carreres/enginyeria d'Alfa Romeo, passant a controlar la totalitat de la secció de competició en 1933.

El 1940 Ferrari va abandonar la seva relació amb Alfa Romeo i es va convertir en una empresa independent, Auto Avio Construzioni Ferrari, que treballava amb la companyia nacional d'aviació a Roma, per a Piaggio i per a RIV. En 1943, durant la Segona Guerra Mundial, la fàbrica Ferrari es va traslladar de Mòdena a Maranello i va començar a construir màquines especials. La fàbrica va ser bombardejada en 1944 i reconstruïda en 1946, any en el qual va començar el disseny i fabricació del primer dels Ferrari.

El 1960 l'empresa s'uneix a FIAT, i per a 1969 cada part compta amb 50 per cent de les accions de Ferrari. (FIAT es va convertir en l'accionista majoritari en 1988). El 1963 Enzo Ferrari va construir l'Instituto Professionale per la Indústria e Artigianato, una escola d'aprenentatge a Maranello. El 1972 va construir la pista de proves de Fiorano.

Enzo Ferrari va rebre el guardó de Cavalieri pels seus mèrits esportius el 1924 i va seguir obtenint honors de la seva pàtria: Commendatore el 1927 i Cavalieri di Lavoro el 1952. El 1960 va rebre un títol honorari en enginyeria mecànica per part de la Universitat de Bolonya. El 1988 la Universitat de Mòdena li va concedir el de Física. Sota la seva direcció (1947-88) Ferrari va guanyar més de 5.000 curses en totes les categories i va obtenir 25 títols de Campionats del Món.

Reconeixements modifica

 
Enzo Ferrari als anys 1920

Enzo Ferrari va rebre el guardó de Cavalieri pels seus mèrits esportius el 1924 i va seguir obtenint honors de la seva pàtria: Commendatore el 1927, Cavalieri di Lavoro el 1952.

Durant 1960 va rebre un títol honorífic en enginyeria mecànica per part de la Universitat de Bolonya. El 1988 la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia li va concedir el de Física. Sota la seva direcció (1947-88) Ferrari va guanyar més de 5.000 curses en totes les categories i va obtenir 25 títols de Campionats del Món.

L'escuderia Ferrari ha aconseguit 16 campionats de constructors (1961, 1964, 1975, 1976, 1977, 1979, 1982, 1983, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007, 2008) i 15 de pilots (1952, 1953, 1956, 1958, 1961, 1964, 1975, 1977, 1979, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2007), convertint-se en el millor equip de competició de la història. A més ha aconseguit 211 victòries, 203 poles i 220 voltes ràpides.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enzo Ferrari