Epsomita
L'epsomita és un mineral de la classe dels sulfats. Jean-Claude Delamétherie li va donar nom el 1806 per la localitat anglesa d'Epsom, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup epsomita de minerals.[4]
 Epsomita | |
|---|---|
 Espeleotema d'epsomita en una cova de Nou Mèxic | |
| Fórmula química | MgSO₄·7H₂O |
| Epònim | Epsom  |
| Localitat tipus | Epsom |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.07 |
| Dana | 29.6.11.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | acicular, incrustacions fibroses |
| Estructura cristal·lina | a = 11.86 Å, b = 11.99 Å, c = 6.858 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbic disfenoidal |
| Grup espacial | grup espacial 19 |
| Color | blanc, groguenc, verdós, vermellós, rosa |
| Macles | rarament observades a {110} |
| Exfoliació | perfecta {010}, distina {101} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 1,67 a 1,68 |
| Densitat | 1,68 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.433 nβ = 1.455 nγ = 1.461 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Angle 2V | mesurada: 52° |
| Solubilitat | en aigua |
| S'altera amb | es deshidrata en aire sec |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Esm |
| Referències | [1][2][3] |
Característiques modifica
L'epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratat, amb fórmula MgSO₄·7H₂O. Encara que el seu color principal és blanc, l'epsomita sovint apareix acolorida amb una varietat de matisos pàl·lids deguts a la presència d'impureses. Aquestes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganès i zinc; el color rosa es relaciona amb la presència de cobalt mentre que el verd s'associa a la de níquel. Forma una sèrie de solució sòlida completa tant amb goslarita com amb la morenosita.[5][6]
L'epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarg i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, per la qual cosa ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només amb alcohol. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epsomita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments modifica
L'epsomita apareix formant cristalls, agregats fibrosos, crostes, estalactites o eflorescències. Habitualment es troba com eflorescències en zones abrigades d'afloraments rocosos dolomítics i calcaris. Sovint també es pot trobar en les parets de coves i en dipòsits de llacs salats. Així mateix abunda en parets de mines de carbó i mines metal·líferes, fins i tot en els suports de fusta i en el material abandonat. Es presenta en associació amb melanterita, guix, halotriquita, pickeringita, alunògen, rozenita i mirabilita.
Els jaciments d'epsomita són freqüents, podent-se destacar els existents en l'antiga Unió Soviètica, als llacs magnèsics de Djaman-Klytch i de Djelonsk. En els llacs salats de la Muntanya Kruger (Washington, Estats Units) s'han trobat cristalls que arriben als 2 metres. A Espanya hi ha eflorescències importants molt a prop de Calataiud (Aragó) i a Mèxic en Aquil·les Serdán (Chiapas).
Varietats modifica
- Aromita, probablement una barreja d'epsomita i pickeringita, amb fórmula Mg₆Al₂(SO₄)9·54H₂O originalment descrita a la Pampa d'Aroma, Negreiros, Regió de Tarapacá, Xile.[7]
- Epsomita cobàltica, una varietat que conté fins a un 2,5% en pes de CoO, amb fórmula (Mg,Co)SO₄·7H₂O.[8]
- Epsomita cúprica i zíncica, una varietat que conté zinc i coure.[9]
- Epsomita fèrrica, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Mg,Fe2+)SO₄·7H₂O.[10]
- Epsomita manganífera, una varietat que conté manganès, de color groguenc o vermellosa, trobada a Špania Dolina, Eslovàquia.[11]
- Epsomita manganífera i zíncica, una varietat que conté manganès i zinc, amb fórmula (Mg,Mn,Zn)SO₄·7H₂O.[12]
Grup de l'epsomita modifica
Un grup de sulfats de metall (II) heptahidratats i ortoròmbics amb la fórmula general M SO₄·7H₂O, en què M = Mg, Ni o Zn. Un suposat terme extrem de Fe és la tauriscita. A banda de l'epsomita, el grup està format per les següents espècies: goslarita i morenosita, amb les quals també forma sèries de solució sòlida completes.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epsomita |
- ↑ «Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Epsomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral data. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Epsomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Epsomite-Goslarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Aromite (of Darapsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Cobaltoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Cuprian Zincian Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Ferroan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
- ↑ «Zincian Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].