Ernest Labrousse
Camille-Ernest Labrousse (Barbezieux, Poitou-Charente, 16 de març de 1895 – París, 24 de maig de 1988) va ser un historiador francès especialitzat en la història econòmica i social.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1895 Barbezieux-Saint-Hilaire (França) |
| Mort | 23 maig 1988 (93 anys) 5è districte de París (França) |
President Société d'études jaurésiennes (en)  | |
| 1959 – 1982 – Madeleine Rebérioux → | |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat d'Art de París Facultat de Dret de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història i economia |
| Ocupació | historiador, periodista, activista polític, professor d'universitat |
| Ocupador | L'Humanité Universitat de París Le Populaire École pratique des hautes études |
| Partit | Partit Comunista Francès Secció Francesa de la Internacional Obrera Partit Socialista Unificat |
| Membre de | |
| Professors | François Simiand |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Michelle Perrot, Jacques Rougerie, Maurice Agulhon, Madeleine Rebérioux, Claude Willard i Emmanuel Le Roy Ladurie |
Premis | |
Labrousse establí un model històric centrat en tres nusos—econòmic, social i cultural—inventant la història quantitativa de vegades actualment anomenada "cliomètrica". Va aplicar mètodes estadístics basant-se en biografies i en els relats de testimonis individuals, els quals han proporcionat la columna vertebral de la historiografia tradicional, va aplicar mètodes estadístics i va influir en tota una generació. Fernand Braudel va dir que si no fos per Labrousse, "els historiadors no haurien pogut reeixir en l'estudi dels salaris i els preus".[1] La prominència de Labrousse també era degut al seu lloc en la Sorbonne, on supervisava les tesis doctorals de tota una generació d'historiadors.[2]
La seva primera gran obra va tenir el títol de Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle ("Esbós de l'evolució dels preus i els ingressos a França durant el segle XVIII", 1932).[3]
El treball propi de Labrousse es concentra en la França del segle xviii i XIX, però el seu mètode es pot aplicar a altres èpoques.
Labrousse, no era estrictament un membre de l'Escola d'Annales d'historiadors, els quals estaven molt influïts per les idees preconcebudes de la historiografia marxista per a satisfer-lo, però hi va col·laborar per a crear una nova demografia humana. El 1948 va presidir una cèlebre conferència titulada "Com s'originen les revolucions," centrant-se en les revolucions franceses de 1789, 1830 i 1848, i aplicant a elles la seva metodologia social, econòmica i política. El 1979 va rebre el Premi Balzan d'història (ex aequo amb Giuseppe Tucci).
Labrousse va ser inicialment alumne de François Simiand.
Obres principals modifica
- Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle, 2 vols. (Paris:Dalloz) 1932.
- La Crise de l'économie française à la fin de l'ancien régime et au début de la Révolution (Paris:PUF) 1943, amb la qual va guanyar la càtedra per a la Sorbonne.
- Histoire économique et sociale de la France, 3 vols. (Paris:PUF) 1970-79.
- Le XVIIIe siècle. Révolution intellectuelle, technique et politique (1715-1815), Presses Universitàries de France. París. Amb Roland Mousnier dir. Maurice Crouzet
Notes modifica
- ↑ Fernand Braudel, The Wheels of Commerce 1982, vol. II in Civilization and Capitalism p 343
- ↑ Points made by Mark Potter, introducing the section on Labrousse in Philip Daileader, Philip Whalen, eds. French Historians 1900-2000: New Historical Writing in Twentieth-Century France 2010:360-70.
- ↑ Noted by Potter 2010.
Referències modifica
- ADPF, "Histoire et historiens en France depuis 1945" Arxivat 2005-10-18 a Wayback Machine. (francès)