Escòria
L'escòria o el cagaferro és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i àtoms de metall element. Encara que l'escòria sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també pot servir per altres propòsits, com per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del metall líquid final abans de passar al motlle.
En la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.
Durant la fosa, quan la mena està exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira és l'escòria.
El processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen escòries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, està dissenyada per eliminar el ferro i la sílice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'escòria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'escòria dels processos d'obtenció d'acer es dissenya per minimitzar la pèrdua de ferro i per tant conté principalment calci, magnesi i alumini.
L'escòria té molts usos comercials encara que també se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperació es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentació i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escòria |