Esclarmonda (prenom)
Esclarmonda és un prenom femení català.
Tipus | prenom femení |
---|---|
Nom en la llengua original | Esclarmonda |
Variants / En altres llengües | Esclarmonde |
Pàgines que comencen per «Esclarmonda» Persones amb aquest nom (Wikidata) |
Origen modifica
- La primera Esclarmonda coneguda fou Esclarmonda de Foix, dita la Gran, filla de Roger Bernat I de Foix i Cecília de Besiers, una de les principals defensores del catarisme. Segons el trobador Guilhem Montanhagòl, el nom de Esclarmonda significa la qui dona claror al món.[1] En aquest sentit, aquesta interpretació també es pot relacionar amb la doctrina càtara, en la qual la llum i la puresa són elements destacats per damunt de la foscor i l'ombra.
- Altres variants: Esclarmunda, Esclaramunda.
Difusió modifica
Durant l'edat mitjana fou un prenom habitual entre les dames de la noblesa de la Corona d'Aragó i els estats d'Occitània. Esclarmonda de Foix, neboda besneta d'Esclarmonda la Gran, fou reina consort de Mallorca, considerada beata per l'orde de la Mercè. Ça com lla, malgrat que va escampar-se per altres estaments més baixos, aquest nom propi no arribà a consolidar-se com a prenom popular en català més enllà del segle xvii.[2][3][4] Tanmateix, en mallorquí antic va donar lloc al nom comú de esclamonda: dona que obra bojament, sense enteniment.[5]
Versions en altres idiomes:
Jules Massenet al segle xix va compondre una òpera molt cèlebre amb aquest nom Esclarmonde. D'altra banda, el cantautor occità Patric va fer una cançó dedicada a Esclarmonda la Gran anomenada Esclarmonda.
Festa onomàstica modifica
La celebració onomàstica catòlica del prenom Esclarmonda és el 22 d'octubre en honor de la beata mercedària Esclarmonda de Foix, reina consort de Mallorca.
Història modifica
- Esclarmonda de Foix (1151-1215), princesa de Foix i defensora del catarisme
- Esclarmonda de Foix (1260-1316), reina de Mallorca i beata
- Esclarmonda, abadessa de Sant Nicolau de Camprodon entre el 1322 i el 1332.
Referències modifica
- ↑ Col·lectiu, pàg 132. «Le troubadour Guilhem Montanhagol».
- ↑ Col·lectiu, Evolució del conjunt onomàstic català a Mallorca entre els segles XIII i XV, pàg.115. «XX Jornada d'Antroponínia i Toponímia».
- ↑ Veny, Joan. «Onomàstica i dialectologia, pàg. 135».
- ↑ Col·lectiu, IEC, 2001. «L'Albi i els seus noms».
- ↑ http://dcvb.iecat.net Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.ieo-oc.org/Prenoms-occitans-pour-les-filles Arxivat 2017-12-22 a Wayback Machine.