Viquipèdia

Espasa (esgrima)

tipus d'arma utilitzat en l'esgrima

L'espasa és un dels tres tipus d'arma usat en la disciplina esportiva de l'esgrima. El terme designa, a la vegada, l'arma emprada i la disciplina.

Infotaula equipament informàticEspasa

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfamília d'armes Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Utilitzat perEspasa (esgrima) Modifica el valor a Wikidata
Combat d'espasa

Una prova d'esgrima amb espasa forma part del Pentatló modern.

Regles [1] modifica

 
Objectius vàlids (tot el cos) en l'especialitat de l'espasa.

L'arma és similar al floret. Té una longitud de 110 cm i un pes màxim de 770 grams. És l'arma més pesada de les usades en l'esgrima. Té un full d'acer trempat flexible, de secció triangular, sense cantons tallants.

L'espasa està dissenyada per a puntuar tocant el botó al final de la fulla amb el cos del contrincant, tancant així un circuit elèctric, que fa que s'il·lumini una caixa amb el color apropiat, verd o vermell, en funció del competidor que anota el punt. La zona de tocat en espasa és tot el cos, inclosa la careta.

A diferència del floret i el sabre, en l'espasa no hi ha regles de prioritat en l'atac. Això vol dir que el punt se l'anota qui fa un tocat primer, però els tocats dobles són vàlids si aquest es produeix en un temps de 40 mil·lisegons (1/25è de segons) respecte a l'altre.

Terminologia modifica

Hi ha una terminologia pròpia d'esgrima formada per 476 termes que recull el Diccionari català d'esgrima.[2]

Descripció de l’espasa modifica

Una espasa moderna d’esgrima es pot descriure en tres parts:

  • fulla
  • guarda
  • empunyadura

Fulla modifica

  • La fulla o ferro és d’acer trempat, amb una longitud de 90 cm (des de la guarda fins a la punta). El pes màxim serà de 770 g (Les espases de competició acostumen a ser més lleugeres: entre 300-450 g). Hi ha espases més curtes i lleugeres per a tiradors de menys de 13 anys.
    • L’any 1545 es va limitar per llei la llargària de la fulla de les espases normals portades pel carrer.[3]
  • La secció és triangular. Hi ha dues formes possibles: en forma d’estrella de tres puntes o en forma de V. Els costats de la secció seran de 24 mm a tot estirar. Les vores no seran tallants.

Guarda modifica

La guarda o cassoleta pot tenir moltes formes, però totes s’assemblen a un escut hemisfèric. Aquest escut ha de passar per un cilindre de gàlib de 135 mm de diàmetre i 100 mm d’alçària.

Empunyadura o puny modifica

És la part que permet subjectar l’espasa. Antigament denominada mantí o mànec. Pot ser desmuntable, amb un sistema de rosca sobre l’espiga. Hi ha diverses empunyadures possibles: francesa, de pistola, ...

Tractats d'esgrima modifica

L'esgrima esportiva moderna és hereva de les tècniques amb espases de combat. Una llista d'obres especialitzades hauria de permetre estudis concrets sobre el tema.

Tractats antics modifica

Segle XV modifica

  • 1410. Fiore de’ Liberi. Flos Duellatorum.[4] (Hi ha una traducció al castellà que es pot descarregar en format pdf: Fiore Dei Liberi 'La Flor de las Batallas')
  • 1474. Jaume Ponç (obra considerada perduda).[5][6][7]
    • La pèrdua aparent de l'obra de Jaume Pons és molt estranya. Hi havia un manuscrit a la Biblioteca del Escorial l'any 1931.
« 239. Maestro Ponce. Arte de esgrima, en lengua lemosina, con hermosas figuras y letras de oro. v. D. 1. 1. P. 9. Ms. H. I. 5, fols. 176 v. y 207 r. »
— Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial / Fr. Julián Zarco Cuevas. Pàgina 164.
  • 1474. Pedro de la Torre (obra perduda)

Segle XVI modifica

  • 1509. Petrus Montis, Pedro del Monte o Pietro Moncio[8][9]
  • 1531. Antonio Manciolino. Di Antonio Manciolino Bolognese opera nova: dove li sono tutti li documenti et vantaggi che si ponno havere nel mestier de l'armi d'ogni sorte. [10]
  • 1532. Francisco Román (obra perduda)
  • 1550. Achille Marozzo. Opera nova de l'arte de l'Armi.[11]
  • c 1550. Anonimo bolognese. L'arte della spada.[12]
  • 1553. Camillo Agrippa. Trattato di scienza d'arme. Et vn dialogo in detta materia[13]
  • 1572. Giovanni dall'Agocchie. Dell'arte di scrimia.[14]
  • 1573. Henry de Saint Didier. Traicte contenant les secrets dv premier livre svr l'espee sevle[15]
  • 1580. Giacomo de Grassi. Ragione di adoprar sicuramente l'arme si da offesa, come da difesa[16]
  • 1582. Jerónimo de Carranza. Libro de Hieronimo de Carança natural de Seuilla, que trata de la Philosophia de las armas y de su destreza y de la aggressio[n] y defension christiana.[17]

Segle XVII modifica

  • 1601. Marco Docciolini. Trattato in materia di scherma.[18]
  • 1610. Ridolfo Capoferro. Gran simulacro dell'arte e dell'uso della scherma.[19]
  • 1612. Luis Pacheco de Narváez. Compendio de la filosofia de las armas de Geronimo de Carrança.[20]
  • 1628-1630. L'Académie de l'Épée, de Gérard Thibault d'Anvers.
  • 1639. Luís Díaz de Viedma. Metodo de ensenanza de maestros en la ciencia filosofica de la verdadera destreza matematica de la armas. Barcelona.[21]
  • 1642. Cristóbal de Cala. Desengaño de la espada, y norte de diestros. Cádiz.[22]
  • 1667. Gómez Arias de Porres. Resvmen De La Verdadera Destreza En El Maneio De La Espada.[23]
  • 1675. Francisco Antonio de Ettenhard. Compendio de los fundamentos de la verdadera destreza, y filosofia de las armas.[24]
  • 1678. Pedro Texedo Sicilia de Teruel. Escuela de principiantes y promptuario de questiones en la philosophia de la berdadera destreça de las Armas [25]
  • 1686.Francesco Antonio Marcelli. Regole della scherma: insegnate da Lelio, e Titta Marcelli[26]
  • 1688. D. Juan Antonio de Arrieta, Arandía y Morentin. Resvmen de la Verdadera destreza, y modo facil para saber los caminos verdaderos en la Batalla, reducidos á Christianos, y Reales movimientos. Pamplona.
  • 1755. L' académie de l'homme d'épée.[27]

Segle xix modifica

  • 1823. Eudaldo Thomase. Tratado de esgrima a pie y a caballo.[28]
  • 1885. Schools and Masters of Fence: From the Middle Ages to the Eighteenth Century. E.Castle.[29]

Obres modernes sobre esgrima esportiva modifica

  • 1908. L'escrime, le duel et l'épée. A.Edom.[30]
  • 1994. Foil, Saber, and Épée Fencing: Skills, Safety, Operations, and Responsibilities. Maxwell R. Garret, Emmanuil G. Kaidanov, Gil A. Pezza.[31]
  • 2010. Les fondamentaux de l'escrime: Fleuret, épée, sabre : S'initier et progresser. J.Capoani.[32]
  • 2015. How to fence epee -The fantastic 4 method. C.Schrepfer.[33]
  • 2016. Curso de esgrima. M.Fauré.[34]

Espasistes cèlebres [35] modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ Book 3: Material Rules. FIE International Fencing Federation, Dec 2018, p. 15–21 (Rules for Competitions). 
  2. ↑ CDLPV, Miquel Boronat Cogollos -. «Diccionari d'esgrima» (en català). Eines de Llengua. [Consulta: 20 juliol 2023].
  3. ↑ Mercurio de España (en castellà). Imprenta Real, 1826, p. 177. 
  4. ↑ Flos duellatorum.
  5. ↑ Jerónimo Zurita cuadernos de historia. Institución "Fernando el Católico.", 1977. 
  6. ↑ Estudi de Tim Rivera. Reconstrucció parcial de l'obra de Jaume Pons.
  7. ↑ Engano Y Desengano delos Errores que se han querido introducir en la destreza de las armas. Emprenta dei reyno, 1635, p. 49–. 
  8. ↑ F. C. Grove. An Introduction To Fencing. Read Books Limited, 26 agost 2016, p. 7–. ISBN 978-1-4733-5263-6. 
  9. ↑ Petrus I Monti. Exercitiorum atque artis militaris collectanea in 3 libros distincta. Scinzenzeler, 1509. 
  10. ↑ Antonio Manciolino. Di Antonio Manciolino Bolognese opera nova: dove li sono tutti li documenti et vantaggi che si ponno havere nel mestier de l'armi d'ogni forte novamente corretta et stampata. Zoppino, 1531. 
  11. ↑ Achille Marozzo. Opera nova ... de l'arte de l'Armi, 1550. 
  12. ↑ Anonimo bolognese. L'arte della spada: trattato di scherma degli inizi del XVI secolo. Il cerchio, 2005. ISBN 978-88-8474-093-9. 
  13. ↑ Camillo Agrippa. Di M. Camillo Agrippa Trattato di scienza d'arme. Et vn dialogo in detta materia. appresso Roberto Meglietti, 1604. 
  14. ↑ Dell'arte di scrimia libri tre by Agocchie, Giovanni dall', active 16th century
  15. ↑ Henry de Saint Didier; Société du livre d'art ancien et moderne, Paris Traicte contenant les secrets dv premier livre svr l'espee sevle: mere de toutes armes, qui sont espée dague, cappe, targue, bouclier, rondelle, l'espée deux mains & les deux espées, auec ses pourtraictures, ayans les armes au poing pour se deffendre & offencer à vn mesme temps des coups qu'on peut tirer, tant en assillant qu'en deffendant, fort vtile & profitable pour adextrer la noblesse, & suposts de Mars: redigé par art, ordre & pratique. Société du livre d'art ancien et moderne, 1573, p. 1–. 
  16. ↑ Giacomo Grassi. Ragione di adoprar sicuramente l'arme si da offesa, come da difesa, con un Trattato dell'inganno, & con un modo di essercitarsi da se stesso, per acquistare forza, giudicio, & prestezza, di Giacomo di Grassi. appresso Giordano Ziletti, & compagni, 1570. 
  17. ↑ Casal, M.P.C.. Francisco Pacheco y su Libro de retratos (en castellà). Fundación Focus-Abengoa, 2011, p. 158. ISBN 978-84-92820-55-9. 
  18. ↑ Marco Docciolini. Trattato in materia di scherma di Marco Docciolini fiorentino. Nel quale si contiene il modo, e regola d'adoperar la spada così sola, come accompagnata. nella stamperia di Michelagnolo Sermartelli, 1601, p. 81–. 
  19. ↑ Ridolfo Capoferro. Gran simulacro dell'arte e dell'uso della scherma. Apresso Saluestro Marchetti e Camillo Turi, 1610. 
  20. ↑ Luis Pacheco de Narváez. Compendio de la filosofia de las armas de Geronimo de Carrança. por Luis Sanchez, 1612. 
  21. ↑ Metodo de ensenanza de maestros en la ciencia filosofica de la verdadera destreza matematica de la armas por ... Luis Dias de Viedma
  22. ↑ El Averiguador: correspondencia entre curiosos, literatos, anticuarios &c. 1872, 1872, p. 142–. 
  23. ↑ Gomez Arias de Porres. Resvmen De La Verdadera Destreza En El Maneio De La Espada. Melchor Estevez, 1667, p. 7–. 
  24. ↑ Francisco Antonio de Ettenhard. Compendio de los fundamentos de la verdadera destresza, y filosofia de las armas. Por Antonio de Zafra, 1675. 
  25. ↑ Pedro Texedo Sicilia de Teruel. Escuela de principiantes y promptuario de questiones en la philosophia de la berdadera destreça de las Armas en que ban resumidas con demostraciones practicas ... Scuola de' principianti e sommario di questioni nella filosofia della vera destrezza delle armi, nelle quali vanno compendiate con dimostrationi prattiche ... dedicado a el Excelentissino senor Marques de los Velez ... compuesto y recompilado por el Ayudante Don Pedro Texedo Sicilia de Teruel ... por Iuan Francisco Paz, 1678. 
  26. ↑ Francesco Antonio Marcelli. Regole della scherma: insegnate da Lelio, e Titta Marcelli. Nella Stamperia di Dom. Ant. Ercole, 1686, p. 11–. 
  27. ↑ L' academie de l'homme d'épée. van Duren, 1755. 
  28. ↑ Eudaldo Thomase. Tratado de esgrima a pie y a caballo, en que se enseña por principios el manejo del florete, ó, El juego de la espada que se usa en el día. Narcisa Dorca, 1823, p. 40–. 
  29. ↑ Castle, E. Schools and Masters of Fence: From the Middle Ages to the Eighteenth Century. Bell & Sons, 1885. ISBN 978-0-85368-011-6. 
  30. ↑ Edom, A. L'escrime, le duel et l'épée (en francès). Flammarion, 1908, p. 408. 
  31. ↑ Garret, M.R.; Kaidanov, E.G.; Pezza, G.A.. Foil, Saber, and Épée Fencing: Skills, Safety, Operations, and Responsibilities. Pennsylvania State University Press, 1994, p. 112 (G - Reference,Information and Interdisciplinary Subjects Series). ISBN 978-0-271-01019-9. 
  32. ↑ Capoani, J.; d'Arès, J.C.D.. Les fondamentaux de l'escrime: Fleuret, épée, sabre : S'initier et progresser (en francès). Amphora, 2010. ISBN 978-2-85180-782-3. 
  33. ↑ Schrepfer, C. How to fence epee -The fantastic 4 method. Books on Demand, 2020. ISBN 978-2-322-24549-9. 
  34. ↑ Fauré, M. Curso de esgrima (en castellà). De Vecchi Ediciones, 2016. ISBN 978-1-68325-103-3. 
  35. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 17 juliol 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espasa

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Espasa_(esgrima)&oldid=33407722»