Viquipèdia

Esperanza d'Ors

escultora espanyola

Esperanza d'Ors és una escultora i estudiosa de l'art espanyola, nascuda a Madrid el 8 de desembre de l'any 1949.[3][1][4]

Infotaula de personaEsperanza d'Ors
Biografia
Naixement8 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Formació professionalLiteratura Hispànica
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióDocència i escultura
Artescultura
Obra
“Afrodita II”, 1996, Plaça de la Paz, Oviedo.[1][2]
Obres destacables
Premis
Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte) el 1992.
Obres destacables

Afrodita II, Plaça de la Paz, Oviedo, Espanya.

Neta d'Eugeni d'Ors, es llicencià en Literatura Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i realitza treballs per conegudes publicacions com Rialp, Sarpe i les revistes Marie Claire i La Actualidad Española (on ha escrit crítiques d'art). Inicialment es dedica a la docència, treballant com a professora de Moviments Artístics Contemporanis a la Facultat de Ciències de la Informació de Navarra de 1973 a 1977.[1][3][4]

A partir de l'any 1981, després d'assistir a un taller d'escultura impartit pel seu germà Alfonso d'Ors, el “Taller Fomento”, comença a dedicar-se íntegrament l'activitat artística. Segueix la seva formació artística a l'Escola de Ceràmica de Madrid.[3][1][4]

Es pot definir la seva obra com dins d'un classicisme estètic i temàtic. Té una clara predilecció per la representació de la figura femenina, generalment Afrodites, les quals poden estar inspirades tant en l'escultura arcaica com en altres autors avantguardistes com: Manolo Hugué, Josep Clarà o Marino Marini.[3]

A finals dels vuitanta comença amb un nou format d'escultures, passant de les obres de petites dimensions a figures d'una gran grandària, encara que aquest canvi no va suposar un abandó de la seva anterior temàtica. Pel que fa als materials emprats per a aquestes noves escultures, utilitza una barreja de polièster i de pols de marbre. Són exemples d'aquesta etapa els homenatges a Kolbe o Marino Marini.[3]

L'any 1991 s'inspira en el Mite d'Ícar per a la realització una sèrie d'escultures, novament de grans dimensions, de llautó, en què fa ús de nous materials com ara l'acer, la tela metàl·lica i el color, mostrant un gran interès per la simplificació, puresa i depuració dels elements barrocs, de manera que arriba a una iconografia pròpia que caracteritza la seva obra com a mínim fins a l'entrada del segle xxi.[3]

A 1992 és premiada amb la Medalla d'Or en Escultura a la Biennal d'Alexandria (Egipte); això la va portar dos anys després, a fer un "homenatge" a aquesta ciutat a través d'una relectura dels relleus alexandrins i del mític i desaparegut Far d'Alexandria, com a record de l'esmentat premi.[3][4]

Les seves escultures són fàcilment identificables, i formen part del patrimoni públic de ciutats espanyoles com Lleó, Oviedo o Madrid.[5]

Activitat artística modifica

Exposicions individuals modifica

  • 1981: “El pequeño hombre en el pódium”. Alençon. Madrid[2][1]
  • 1985: “Circe y las sirenas”. Gamarra y Garrigues. Madrid.[2][1]
  • 1989: “Afroditas”. Yerba-Carlos Enrich. Barcelona.[2][1]
  • 1990: “Afroditas II”. Nine Arts. Amberes.[2][1]
  • 1991: “Los laberintos de Ícaro”. Albatros. Madrid.[2][1] Galería Maese Nicolás, León[1]
  • 1993: “Homenaje al Greco”. Museo Santa Cruz. Toledo.[2][1]
  • 1995: “Prometeo, no debiste traer el fuego”. Buades. Madrid. “No mueren los dioses”. Mercado del Pescado. Oviedo.[2][1]
  • 1996: “Let's dance”. Tiempos Modernos. Madrid.[2] “Afroditas, Ícaros y Prometeos”. Bores y Mallo. Cáceres.[2] Antiguo Mercado del Pescado de Trascorrales, Oviedo[1]
  • 1997: “El tiempo y los mitos”. Colegio Arquitectos. Badajoz.[2]
  • 1998: “Pandora, Ícaro y Prometeo”. Pelaires. Palma.[2]
  • 1999: “Tres mitos”. Bennassar. Pollensa. Mallorca. “Las sirenas que provocaron a Ulises”. Tiempos Modernos. Madrid.[2]
  • 2001: “Once Sísifos y algunos suplentes”. Pelaires. Palma.[2]
  • 2002: “Narciso: El espejo de mi soledad”. Belarde. Madrid.[2][1]
  • 2003: “Nuevos mitos viejos”. Antonio Machado. Leganés. Madrid.[2] “Y Dios creó… la manzana”. Tiempos Modernos. Madrid.[2]
  • 2004: “Nuevos mitos viejos”. Dasto. Oviedo.[2]
  • 2005: “Mitos”. Ángeles Baños. Badajoz.[2] “Esculturas:1995-2005”. Bores y Mallo. Cáceres.[2]
  • 2006: “Nuovi miti vecchi”. Instituto Cervantes. Roma. Italia.[2][1]

Exposicions col·lectives modifica

  • 1984."Madrid, Madrid, Madrid", Centro Cultural de la Villa, Madrid[1]
  • 1985.ARCO 85, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)[1]
  • 1986.ARCO 86, Madrid (amb la Galería Gamarra y Garrigues)[1] Premi d'Escultura Villa de Madrid, Madrid[1]
  • 1988.Galería Lluc-Fluxa, Palma, Mallorca[1]
  • 1990.Galería Trazos, Santander, Cantabria[1]
  • 1991.Lineart, Gante, Bèlgica (con la Nine Arts Gallery)[1]
  • 1992.NICAF, Yokohama i Tokio, Japó (con la Galería Kuranuki)[1] XVII Bienal d'Alexandría, Egipte[1]
  • 1993.Galería Kuranuki, Osaka, Japón[1] Tiempo modernos, Madrid[1]
  • 1994.Galería Pilar Parra, Madrid[1]
  • 2007."Entre Arte II", Centro Cultural Cajastur Palacio de Revillagigedo, Gijón[1]

Obres Públiques modifica

  • “Afrodita II”, 1996, Plaça de la Paz, Oviedo.[1][2]
  • “Ícaro”, sense data, Elgóibar, Guipúzcoa.[1][2]
  • “Afrodita para Críticos”. Hotel Alfonso V. León.
  • “Siempre hay tiempo para volar”. C. Capuxí. Mallorca.
  • “Monumento a la Concordia”, 1997, Plaça del Carbayón, Oviedo.[1][2]
  • “El regreso de Ícaro con su ala de surf”, 1999, Port d'Alacant.[1][2]
  • “El espejo de mi soledad”. Teatro Alcázar. Madrid.[2]
  • “Homenaje al movimiento ciudadano”. Leganés. Madrid.[2]
  • “Los Cuatro Elementos”. La Lastra. León.[2]

Obra en museus i col·leccions públiques modifica

  • Colección Pérez Simón. México.[2]
  • Colección Comunidad de Madrid.[2]
  • Fundación BBVA. Madrid.[2]
  • Fundación Jiménez-Arellano. Valladolid.[2]
  • MNCARS. Madrid .[2]
  • Museo Arte Contemporáneo. Las Palmas. Gran Canaria.[2]
  • Museo de Arte Contemporáneo. Salamanca .[2]
  • Museo Municipal de Arte Contemporáneo. Madrid .[2]
  • Museo Municipal. Valdepeñas. Ciudad Real .[2]
  • Museo de Escultura. Leganés. Madrid.[2]
  • “Sísifo con muletas”, sense data, Museo de Cáceres.[1][2]
  • “Devolución de Prometeos a su lugar de origen: un viaje de trashumancia”, 2009, Biblioteca Pública José Hierro, Usera.[1]

Referències modifica

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 [enllaç sense format] http://www.esculturaurbana.com/paginas/dor.htm Arxivat 2015-07-02 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 [enllaç sense format] http://www.tessgallery.com/index.php?option=com_content&view=article&id=30&Itemid=84 Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=d-ors-esperanza
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 [enllaç sense format] http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title=Esperanza_D%27Ors
  5. ↑ [enllaç sense format] http://dehumano.com/esperanza-d%C2%B4ors/
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esperanza_d%27Ors&oldid=32476296»