Esquizofàsia
En l'àmbit de la salut mental, l'esquizofàsia o parla embarbussada és un llenguatge confús i sovint repetitiu, simotomàtic de diverses malalties mentals.[1] La paraula «esquizofàsia» va ser creada el 1913 per Emil Kraepelin per designar un estat esquizofrènic on el trastorn del llenguatge és un precursor.
| Tipus | parla embarbussada  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-10 | R47.8 |
| CIM-9 | 784.5 |
Generalment s'associa amb una presentació maníaca del trastorn afectiu bipolar i altres símptomes de malalties mentals greus, com la psicosi i l'esquizofrènia. Es caracteritza per un ús aparentment confús de paraules sense significat o relació aparent vinculades a elles. En aquest context, es considera un símptoma d'un trastorn formal del pensament.
En alguns casos, l'esquizofàsia pot ser un signe d'esquizofrènia asimptomàtica; per exemple, la pregunta «Per què la gent creu en Déu?» pot provocar una resposta formada per una sèrie de paraules associades comunament amb la religió o la pregària, però sense cap mena de respecte a les regles lingüístiques.
La esquizofàsia s'ha de contrastar amb un altre símptoma d'alteració cognitiva i lliscament cognitiu que implica certs arranjaments idiosincràtics de paraules. Amb aquest símptoma, el llenguatge pot o no ser gramaticalment correcte depenent de la gravetat de la malaltia i dels mecanismes particulars que han patit la malaltia.
Els codis de diagnòstic del DSM-V no codifiquen específicament per aquest trastorn, tot i que ho inclouen com un símptoma sota el diagnòstic d'esquizofrènia.[2]
Referències modifica
- ↑ Berrios G.E. (1999) Falret, Séglas, Morselli and Masselon, and the "Language of the Insane": a conceptual history. Brain and Language 69: 56–75.
- ↑ Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders. 4th, 1994.