Estació de Sarrià

Estació de metro i tren suburbà dels FGC
Aquest article tracta sobre l'estació del metro de Barcelona. Si cerqueu l'estació d'Adif a la província de Lugo, vegeu «Estació de Sarria».

Sarrià serà un intercanviador entre la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que pertany al bloc de línies del Metro del Vallès (línies L6, L12, S1 i S2), i les línies L9 i L10 del Metro de Barcelona. Actualment, només es troben en servei les instal·lacions d'FGC. L'estació està situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.

Infotaula estacióSarrià
Informació general
Zona tarifària1
AdreçaVia Augusta
MunicipiBarcelona i Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
ServeisEstacció accessible Ascensor
OperadorFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PropietariFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1863 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers3.869.714 pers./any
Línies i serveis
FGC
Metro obres
Enllaços
Bus TMBV7 66 68
NitbúsN7
Altres transportsbicing
Map
 41° 23′ 55″ N, 2° 07′ 31″ E / 41.39861°N,2.12528°E / 41.39861; 2.12528
EpònimSarrià Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estació de la línia de Sarrià i del Vallès

La primitiva estació fou inaugurada el 1863 per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Aleshores era molt diferent a l'actual: era en superfície, amb trens de vapor i via d'ample ibèric. El 1974 el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona començà les obres de soterrament i l'inaugurà el 1976. Llavors la nova estació subterrània comptava amb quatre vies i tres andanes: dues de les vies donaven servei al ramal de Reina Elisenda, mentre que les altres dues eren pels trens que anaven o venien de Sabadell i Terrassa. Amb aquesta configuració de vies, es produïa un creuament a nivell a la sortida de l'estació entre els trens que anaven a Reina Elisenda i els que venien del Vallès, complicant l'explotació de les diverses línies.

El 2016 van començar les obres per fer l'estació totalment accessible, que van comportar l'eliminació d'una de les vies i la creació d'una gran andana central. Així, l'estació consta actualment de tres vies: dues de generals, per on circulen els trens que van i venen del Vallès, i una tercera que és el ramal cap a Reina Elisenda, eliminant el creuament que es produïa abans. A causa d'aquesta modificació, la línia L6 deixa de donar servei a l'estació de Reina Elisenda (la línia passa a fer el trajecte Sarrià - Pl. Catalunya); des de llavors, la relació Sarrià - Reina Elisenda es cobreix amb el nou servei llançadora denominat línia L12. Les obres van acabar a principis de 2017, quan van entrar en servei els dos nous ascensors: un d'ells comunica la gran andana central amb el vestíbul, mentre que el segon comunica l'andana central amb l'andana més petita que dona servei a la L12. També s'ha construït una nova cua de maniobres al costat Sant Cugat de l'estació, que utilitzen els convois de la L6 per fer la inversió de la marxa.[1][2]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 3.869.714 passatgers.[3]

Futura estació del Metro de Barcelona

Està en construcció l'estació de la L9/L10 del Metro de Barcelona. Pertany al Tram 3 (Zona Universitària – la Sagrera), hi tindran parada trens de la L9 i la L10.

Constarà de dos pous, un petit i l'altre gran. El petit tindrà 60 metres de profunditat i 15 metres de diàmetre, i disposarà dos accessos pel carrer de Cardenal Sentmenat, un amb carrer Mañé i Flaquer i l'altre amb carrer dels Vergós. També tindrà 3 ascensors de gran capacitat i 1 ascensor per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). El pou gran, que serà de 74 metres de fondària i 26 metres de diàmetre, tindrà un únic accés què es farà per la Via Augusta amb Pau Alcover i disposarà de 6 ascensors de gran capacitat i 2 ascensors per a persones amb mobilitat reduïda (PMR). La longitud de l'andana de l'estació serà de 108 metres projectats.

La previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007,[4] però donats diversos contratemps es va anar endarrerint la data. El mes de juny del 2011 el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va anunciar que aquest tram, encara no construït, estava paralitzat temporalment mentre es buscava finançament, evitant al mètode alemany o peatge a l'ombra utilitzat a la resta de l'obra.[5][6] La previsió actual és inaugurar-la l'any 2027, juntament amb la posada en marxa del tram comú del túnel.[7]

Serveis ferroviaris modifica

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
  Línia Barcelona-Vallès de FGC
Barcelona - Pl. Catalunya Les Tres Torres   terminal
terminal   Reina Elisenda
Barcelona - Pl. Catalunya Les Tres Torres   Peu del Funicular Terrassa Nacions Unides
  Sabadell Parc del Nord
  Metro de Barcelona
Aeroport T1 Prat de la Riba     Mandri Can Zam
Pratenc     Gorg
Font recorregut: PDI 2009-2018.[8]

Accessos modifica

  • Via Augusta - carrer Hort de la Vila
  • Via Augusta - carrer de Pau Alcover
  • Carrer del Cardenal Sentmenat (accés adaptat a PMR)

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Sarrià
  1. «Adaptada l'estació dels FGC de Sarrià per a persones amb mobilitat reduïda». beteve.cat, 04-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-28. [Consulta: 28 agost 2017].
  2. «Rull: "Aquest any totes les estacions de FGC estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda"». premsa.gencat.cat, 04-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-28.
  3. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  4. Borrell, Anna «Metro. Línia 9». Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 230 [Consulta: 3 juny 2011].
  5. «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 03-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-01-20. [Consulta: 3 juny 2011].
  6. «Aturat el tram central de l'L9 fins a garantir-ne el finançament». L'Avui, 04-06-2011. [Consulta: 6 juny 2011].
  7. «El tram central de l'L9 de metro es prepara per a la reactivació». La Vanguardia.
  8. «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2010. [Consulta: 21 setembre 2010].

Vegeu també modifica