Estacili Taure (en llatí Statilius Taurus) va ser un destacat general d'Octavi (August) i magistrat romà.

Infotaula de personaEstacili Taure

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 60 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 10 aC Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Alt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Pretor
Prefecte de la ciutat
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana i Alt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
CònjugeCornèlia Sisenna Modifica el valor a Wikidata
FillsTit Estacili Sisenna Taure, Tit Estacili Taure Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

El seu nom apareix als Fasti com a cònsol sufecte l'any 37 aC, però els autors el mencionen per primer cop el 36 aC en la guerra contra Sext Pompeu a Sicília. Va dirigir la flota de Marc Antoni que va sortir de Tàrent i va fer un bon servei durant la guerra.

Després de la fugida de Pompeu, Taure va anar a Àfrica que va assegurar sense problemes per a Octavi. L'any 34 aC va rebre els honors del triomf pel seu èxit a Àfrica i el mateix any va acompanyar a Octavi a Dalmàcia, que el va deixar amb el comandament de l'exèrcit quan el futur emperador va tornar a Roma.

A la batalla d'Àccium l'any 31 aC va dirigir les forces de terra d'Octavi. L'any 30 aC quan August va ser cònsol, Taure va construir un amfiteatre de pedra a càrrec seu, que va inaugurar amb un gran espectacle de gladiadors. El poble, agraït, li va permetre que nomenés un dels pretors cada any. Aquest amfiteatre es va cremar quan hi va haver l'incendi de Roma en temps de Neró.[1] L'any 29 aC va derrotar els càntabres, àsturs i vacceus.

Va ser nomenat cònsol l'any 26 aC. I l'any 16 aC quan August va anar a la Gàl·lia li va deixar el govern de Roma i Itàlia amb el títol de praefectus urbi. Un triumvir monetalis del mateix nom, del temps d'August, va ser segurament el mateix personatge.[2]

Referències modifica

  1. de la Plaza Escudero, Lorenzo. Diccionario visual de términos arquitectónicos (en castellà). 2a edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 50. ISBN 9788437625065. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 985. 

Vegeu també modifica