Els trenta-un estats de Mèxic són les entitats lliures i sobiranes que conformen una Unió federal, els Estats Units Mexicans. Els estats i el Districte Federal són, de manera conjunta, les entitats federals o entitats federatives de Mèxic.[1]

Naixement i història de la federació modifica

 
La federació mexicana el 1847

Els Estats Units Mexicans—o Mèxic—nasqueren com a federació després de la caiguda de l'efímer Primer Imperi Mexicà, i la promulgació de la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans, el 4 d'octubre, 1824, el qual donava fi al règim anterior de la monarquia constitucional i hi establia el sistema presidencialista o congressual.[2] Abans de la promulgació de la constitució, els diversos estats que integrarien la federació ja havien començat a redactar llurs pròpies constitucions, la majoria havien estat províncies de l'Imperi i de la Nova Espanya. L'Amèrica Central, que havia pertangut a l'Imperi Mexicà i a la Nova Espanya, decidí no integrar-s'hi, ans conformà un Estat independent, les Províncies Unides d'Amèrica Central, el territori del qual abastaria el que era l'antiga Capitania General de Guatemala. Tanmateix, a Chiapas, territori que pertanyia a la capitania, la població decidí per referèndum, separar-se de l'Amèrica Central, romandre com a territori mexicà i integrar-s'hi com a estat.

Així, doncs, foren 19 els estats fundadors o originals de la federació:[2] Chiapas, Chihuahua, Coahuila i Texas, Durango, Guanaxuato, Mèxic, Michoacán, Nuevo León, Oaxaca, Puebla de los Ángeles, Querétaro, San Luis Potosí, Sonora i Sinaloa, Tabasco, Tamaulipas, Veracruz, Xalisco, Yucatán i Zacatecas. A més, la federació creà els següents territoris: l'Alta Califòrnia, la Baixa Califòrnia, Colima, Santa Fe de Nou Mèxic i Tlaxcala.[3] La ciutat de Mèxic s'escindí de l'estat de Mèxic i es conformà com a Districte Federal, seu dels poders de la Unió.

La federació es dissolgué en dues ocasions durant el segle xix. La primera fou de 1835 a 1846, amb la publicació de les Set Lleis que originaren la Primera República Central, confirmada amb la publicació de les Bases Orgàniques de la República, el 1842, que originaren la Segona República Central. Aleshores Texas, Nuevo León, Coahuila, Tamaulipas, Zacatecas i Yucatán amenaçaren de separar-se de Mèxic si el federalisme no hi era restaurat. Només Texas i Yucatán aconseguiren independitzar-se, però Yucatán es reintegrà amb la condició que preservaria la seva autonomia.

Després de la Guerra Estats Units - Mèxic, els Estats Units d'Amèrica prengueren la meitat del territori mexicà: els territoris de l'Alta Califòrnia i Santa de Fe de Nou Mèxic (que en l'actualitat corresponen als estats nord-americans de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Nevada, i una petita secció de Utah), així com la secció disputada de l'oest i nord de Texas (que incloïa seccions dels estats actuals de Colorado, Oklahoma, Kansas i Wyoming).

El federalisme fou restaurat el 1846, i el 1857 s'elaborà una segona constitució federal. El 1864, i com a resultat de la Intervenció Francesa, s'establí el sistema monàrquic i centralista, que originà el Segon Imperi Mexicà, encapçalat per Maximilià d'Habsburg. Fou deposat el 1867 i el federalisme es restaurà de manera definitiva. Després de la Revolució Mexicana, s'escrigué una nova constitució el 1917, confirmant el sistema federal que uneix els estats mexicans.

Els estats de la Unió modifica

Actualment, són 31 els estats de la Unió mexicana:

Els Estats Units Mexicans
Nom oficial Abrev. ISO 3166 Escut Data d'Unió Població (2005) Superfície (km²) Capital Ciutat més poblada
Aguascalientes Ags AGU   1835 01.051.000 5.625 Aguascalientes Aguascalientes
Baixa Califòrnia BC BCN   1952 02.842.000 71.546 Mexicali Tijuana
Baixa Califòrnia Sud BCS BCS   1974 0517.000 73.943 La Paz La Paz
Campeche Camp CAM   1858 0751.000 57.727 Campeche Campeche
Chiapas Chis CHP   1824 04.256.000 73.681 Tuxtla Gutiérrez Tuxtla Gutiérrez
Chihuahua Chih CHH   1824 03.238.000 247.487 Chihuahua Ciudad Juárez
Coahila de Zaragoza Coah COA   1824[4] 02.475.000 151.445 Saltillo Saltillo[5]
Colima Col COL   1857 0562.000 5.627 Colima Colima
Durango Dgo DUR   1824 01.489.000 123.367 Durango Durango[5]
Guanajuato Gto GUA   1824 04.893.000 30.621 Guanajuato León
Guerrero Gro GRO   1858 03.116.000 63.618 Chilpancingo Acapulco
Hidalgo Hgo HID   1869 02.334.000 20.856 Pachuca Pachuca[6]
Jalisco Jal JAL   1824 06.652.000 78.630 Guadalajara Guadalajara
Mèxic Mex MEX   1824 014.161.000 22.333 Toluca Ecatepec de Morelos[7]
Michoacán Mich MIC   1824 03.988.000 58.667 Morelia Morelia
Morelos Mor MOR   1869 01.605.000 4.892 Cuernavaca Cuernavaca
Nayarit Nay NAY   1917 0943.000 27.862 Tepic Tepic
Nuevo León NL NLE   1824[8] 04.164.000 64.203 Monterrey Monterrey
Oaxaca Oax OAX   1824 03.522.000 93.343 Oaxaca de Juárez Oaxaca de Juárez
Puebla Pue PUE   1824 05.391.000 34.251 Puebla de Zaragoza Puebla de Zaragoza
Querétaro de Arteaga Qro QUE   1824 01.593.000 11.658 Santiago de Querétaro Santiago de Querétaro
Quintana Roo Q Roo ROO   1974 01.134.000 42.535 Chetumal Cancun
San Luis Potosí SLP SLP   1824 02.412.000 61.165 San Luis Potosí San Luis Potosí
Sinaloa Sin SIN   1831[9] 02.610.000 57.331 Culiacán Culiacán
Sonora Son SON   1831[9] 02.384.000 179.516 Hermosillo Hermosillo
Tabasco Tab TAB   1824 02.013.000 24.747 Villahermosa Villahermosa
Tamaulipas Tamps TAM   1824 03.020.000 80.148 Ciudad Victoria Reynosa[10]
Tlaxcala Tlax TLA   1857 01.061.000 3.997 Tlaxcala de Xicohténcatl Tlaxcala de Xicohténcatl[11]
Veracruz de Ignacio de Llave Ver VER   1824 07.081.000 71.856 Xalapa de Enríquez Veracruz[10]
Yucatán Yuc YUC   1824[12] 01.803.000 39.671 Mérida Mérida
Zacatecas Zac ZAC   1824 01.357.000 75.416 Zacatecas Zacatecas

Organització política dels estats modifica

La constitució de Mèxic estableix que els estats han d'adoptar una forma de govern republicana, representativa i popular, basada en un sistema congressual.[13] A més, la base de la subdivisió territorial i de llur organització política i administrativa ha de ser el municipi lliure (autònom). Als estats, com a la federació, hi ha una clara separació de poders:

Cada estat és autònom i independent dels altres. Tanmateix, no poden subscriure convenis ni unions els uns amb els altres sense l'aprovació del Senat, i no poden declarar la guerra a una potència estrangera, llevat els casos d'invasió, per la qual cosa no poden esperar la declaració de guerra del Congrés de la Unió.[15] Cada estat, a més a més, té una constitució pròpia, i codis civil i penal únics i diferenciats. Així, els mexicans són ciutadans de la federació i alhora ciutadans dels estats on hagin nascut o tinguin residència, i les constitucions dels estats estableixen els requisits o condicions per gaudir la ciutadania, o les raons per la qual es perd. Finalment, cada estat també té un cos de policia i una fiscalia pròpies.

Vegeu també modifica

Referències i notes modifica

  1. «Article 43 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-08. [Consulta: 31 octubre 2008].
  2. 2,0 2,1 Constitución Federal de los Estados Unidos Mexicanos, de 1824
  3. Quan la constitució es promulgà, el Congrés General no s'havia posat d'acord quant a l'estatus de Tlaxcala, si s'integrava com a estat, com a territori, o com a part de l'estat de Puebla. Una llei posterior el designà com a territori federal.
  4. S'integrà com a estat de Coahuila i Texas. Amb l'escició de Texas el 1836, l'estat va canviar el seu nom a Coahuila. Breument durant el 1856 Nuevo León annexà Coahuila per plebiscit i provà de formar una república independent. Després de la derrota de les forces independentistes, Coahuila se separà de Nuevo León.
  5. 5,0 5,1 La ciutat de Torreón a Coahuila i la de Gómez Palacios a l'estat de Durango conformen una àrea metropolitana, la població del qual és superior a la de les ciutats més grans de tots dos estats.
  6. Tizayuca, un municipi del sud de l'estat d'Hidalgo forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic
  7. Ecatepec de Morelos forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic.
  8. Durant la Segona República Centralista, els estats de Nuevo León, Coahila i Tamaulipas provaren de separar-se de Mèxic i formaren, de facto la República del Río Grande el 1840, però llurs forces foren derrotades i es reintegraren a Mèxic.
  9. 9,0 9,1 Sonora i Sonaloa s'integraren a la federació el 1824, com un sol estat, Sonora i Sinaloa o l'Estat d'Occident. Se separaren per decret del Conrés el 1831.
  10. 10,0 10,1 Les ciutats de Tampico, Madero i Altamira de l'estat de Tamaulipas i les ciutats de Pánuco i Pueblo Viejo de l'estat de Veracruz formen una sola àrea metropolitana, la població de la qual és superior a la de Reynosa o Veracruz
  11. Diversos municipis del sud de l'estat de Tlaxcala formen part de l'àrea metropolitana de Puebla
  12. Durant la Primera i Segona República Central, Yucatán se separà de Mèxic, i formà la República de Yucatán. Es reintegrà a Mèxic temporalment, i es tornà a separar poc abans de la Guerra Estats Units - Mèxic. Quan aquesta acabà, i el federalisme fou restaurat, Yucatán es reintegrà definitivament a Mèxic.
  13. «Article 115 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2010-04-26. [Consulta: 31 octubre 2008].
  14. «Article 116 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 31 octubre 2008].
  15. «Article 117 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Arxivat de l'original el 2011-05-22. [Consulta: 31 octubre 2008].