Esteban de Bilbao Eguía

polític espanyol

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Infotaula de personaEsteban de Bilbao Eguía

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Durango (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDurango Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Justícia[1]
9 d'agost de 1939 – 16 de març de 1943
  President de les Corts
16 de març de 1943 – 29 de setembre de 1965
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto el 1939)
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de maig de 1916 – 2 de maig de 1919
CircumscripcióTolosa

18 de gener de 1921 – 6 d'abril de 1923
CircumscripcióEstella
  Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
  Diputat a les Corts de la República
25 de novembre de 1933 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióNavarra
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca - llicenciatura en filosofia i lletres (–1896)
Universitat de Salamanca - llicenciatura en Dret (–1901)
Universitat de Deusto
Universitat Central - Candidat en Dret (–1904) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitCarlí
FET de las JONS
Membre de
Família
CònjugeMaría Uribasterra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joventut modifica

Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carlí des de jove, i ja el 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, però va ser suspès del càrrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. El 1916 fou escollit per Tolosa (Guipúscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitòria). Dintre del carlisme era d'orientació jaumista (partidari de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma) quan es va dividir el carlisme el 1919.

Va participar en la clausura del Congrés d'Estudis Bascos de 1918. El 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secció d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.

Dictadura de Primo de Rivera modifica

Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputació de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Això va provocar la seva expulsió dels jaumistes tant per la seva col·laboració amb la dictadura com pel reconeixement d'Alfons XIII.

Segona República modifica

Durant la Segona República Espanyola va ser cap de la Comunió Tradicionalista, enemic de la República i implicat en l'intent de cop d'Estat de José Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions següents. Fou elegit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, però el govern de la República el va confinar a Lugo per les seves conspiracions.

Franquisme modifica

A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser reclòs al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a través de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Régil, passant a zona de control del bàndol nacional, integrant-se en la junta política de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justícia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertànyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser col·laborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Español","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Día".

Fou partidari del pretendent Carles VIII, qui durant la postguerra liderà una facció del carlisme col·laboracionista amb el règim i enfrontada al sector falcondista.[2]

Obres modifica

  • Discursos varios, Madrid, 1940
  • Aparisi y Guijarro, San Sebastián, 1941
  • La idea del orden como fundamento d'una filosofía política, singularmente del pensamiento de Vázquez Mella, Madrid, 1945
  • Jaime Balmes y el pensamiento filosófico actual, Barcelona, 1949
  • La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.

Referències modifica

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Partidaris de Carlos VIII, el candidat de Franco». L'Esparver [Sallent], 193, abril-juny 2014, pàg. 33. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 27 novembre 2017]. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Domínguez Arévalo
Ministre de Justícia
 

1939- 1943
Succeït per:
Eduard Aunós Pérez
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto el 1939)
President de les Corts
 

1943- 1965
Succeït per:
Antonio Iturmendi Bañales
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García Morente
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 9

1943-1970
Succeït per:
Antonio Truyol y Serra
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1946-1963
Succeït per:
José Castán Tobeñas