Estefania de Bèlgica

Estefania de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Laeken 1864 - Pannonhalma (Hongria) 1945). Princesa de Bèlgica, princesa de Saxònia-Coburg Gotha i duquessa a Saxònia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la mil·lenària casa d'Àustria.

Infotaula de personaEstefania de Bèlgica

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Stéphanie de Belgique Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1864 Modifica el valor a Wikidata
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Pannonhalma (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Pannonhalma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, diarista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolPrincess of Belgium (en) Tradueix (1891–)
Princesa hereva Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRodolf d'Àustria (1881–valor desconegut)
Elemér Lónyay (1900–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElisabet d'Àustria
 ( Rodolf d'Àustria) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold II de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Maria Enriqueta d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansLéopold de Saxe-Cobourg et Gotha, Clémentine de Belgique i Lluïsa de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 65692498 Modifica el valor a Wikidata

Nascuda al Palau de Laeken el dia 21 de maig de l'any 1864, essent filla del rei Leopold II de Bèlgica i de l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'Àustria. Estefania era neta per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans i per via materna de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria i de la princesa Maria Dorotea de Württemberg. Estefania contragué matrimoni el 10 de maig de l'any 1881 a Viena amb l'arxiduc Rodolf d'Àustria, fill primogènit de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria i de la duquessa Elisabet de Baviera. La parella va tenir una única filla: Elisabet d'Àustria, nascuda al Palau de Laxenburg el 1883 i morta a Viena el 1963. Aquesta es va casar l'any 1902 amb el príncep Otó de Windisch-Gaetz de qui es va divorciar el 1924 per casar-se amb el líder socialdemòcrata austríac Leopold Petznek el 1948.

Les múltiples relacions extramatrimonials de l'arxiduc Rodolf d'Àustria provocaren la transmissió d'una malaltia venèria a la princesa belga que la deixà estèril i incapacitada per tenir un hereu mascle per la Corona d'Àustria. El dia 30 de gener de l'any 1889 l'arxiduc Rodolf d'Àustria fou trobat mort al refugi de caça de Mayerling a la Baixa Àustria, al costat de l'arxiduc s'hi trobà el cos de la baronessa Maria Vetsera. La mort de l'arxiduc i hereu austríac ha despertat des del mateix 1889 nombroses llegendes i explicacions que van des del complot francorús - tal com explicaren entre d'altres la princesa Zita de Borbó-Parma, última emperadriu d'Àustria - al suïcidi pactat de la parella.

En tot cas, la mort de l'arxiduc condemnà a la princesa Estefania a ser una figura menor en el si de la Cort de Viena, fins que l'any 1900 contragué matrimoni amb l'aristòcrata hongarès, el comte Elemér Lónyay de Nagy-Lónya i Vásáros-Namény. Com a conseqüència del casament Elemér fou elevat a la categoria de príncep per l'emperador Francesc Josep I d'Àustria que alhora retirà el títol d'arxiduquessa i el tractament d'altesa imperial a la princesa belga. El segon casament de la princesa Estefania mai no fou entès a la cort de Brussel·les i a conseqüència d'això, el rei Leopold II de Bèlgica, mort l'any 1909, excloé del testament a la princesa Estefania i a la princesa Lluïsa de Bèlgica, llavors divorciada del príncep Felip de Saxònia-Coburg Gotha. Lluïsa i Estefania recorregueren a la justícia belga per reclamar la part legal que els hi corresponia de la fortuna de Leopold considerada la desena fortuna a nivell mundial.

Arran del casament amb l'aristòcrata hongarès, la princesa Estefania es retirà de la vida cortesana de Viena i s'instal·là al castell hongarès d'Orozvar. Durant el llarg període que visqué a Orozvar escrigué les seves memòries, redactades en francès, portaven per títol: "Jo havia d'ésser emperadriu". Arran de l'avenç de les tropes soviètiques sobre Hongria al llarg de l'any 1945, la princesa es veié obligada a abandonar el Castell d'Orozvar i refugiar-se al Monestir benedictí de Pannonhalma on morí el dia 25 d'agost de 1945 com a conseqüència d'una congestió cerebral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estefania de Bèlgica