Eufràsia de Kíev
Eufràsia de Kíev (1071 – 20 de juliol de 1109) fou la filla de Vsèvolod I de Kíiv i la segona esposa d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic. Fou germana de Vladímir Monòmac.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1071 Kíiv |
| Mort | 20 juliol 1109 (37/38 anys) Kíiv |
| Sepultura | Monestir de les Coves de Kíiv |
| Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic | |
| 1089 – 1095 | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirana |
| Altres | |
| Títol | Duquessa |
| Família | Dinastia ruríkida |
| Cònjuge | Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic Henry I, Margrave of the Nordmark (en)  |
| Pares | Vsèvolod de Kíev i Anna Polovetska (en) |
| Germans | Vladimir II de Kíev, Rostislav Vsevolodovich (en) i Anna Vsevolodovna of Kyiv (en) |
 | |
Eufràsia es va casar per primera vegada amb Enric I el Llarg, Marcgravi de la Marca del Nord, fill de Lotari Udo II. No van tenir fills abans de la seva mort en 1087. Eufràsia es va anar a viure al convent de Quedlinburg, on va conèixer a Enric IV, qui en aquest moment era el rei dels saxons. Enric va quedar impressionat per la seva bellesa i, després de la mort al desembre de 1087 de la seva primera esposa, es va casar amb Eufràsia en 1089 en Colònia. Després de la coronació, va assumir el nom de Adelheid (Adelaida).
Durant la campanya d'Enric a Itàlia portà a Eufrasia-Adelheid amb ell i la va mantenir segrestada en Verona. Eufràsia va escapar en 1093 i va fugir a Canossa, on va buscar l'ajuda de Matilde de Canossa, una de les enemigues d'Enric. Es va reunir amb el papa Urbà II i en les seves exhortacions Eufrasia-Adelheid va fer una confessió pública enfront de l'església en el Concili de Piacenza. Va acusar a Enric de retenir-la contra la seva voluntat, forçar-la a participar en orgies i realitzar misses negres en el seu cos nu.[1] Aquestes acusacions van ser confirmades per Conrad II d'Itàlia, qui afirmava que aquesta era la raó per la qual es va girar contra el seu pare.
D'acord amb les cròniques, Enric es va involucrar en la secta nicolaïta, i va organitzar orgies de la secta i rituals en els seus palaus. Eufràsia-Adelheid va ser forçada a participar en aquestes orgies i, en una ocasió, Enric la va oferir al seu fill Conrad. Aquest es va negar indignat i, després, es va rebel·lar contra el seu pare. Aquesta llegenda s'origina per l'hostilitat entre Enric i Urbà II durant la Lluita de les Investidures.
Eufràsia-Adelheid va deixar Itàlia per Hongria, on va viure fins a 1099, quan va tornar a Kíiv. Després de la mort d'Enric en 1106 es va convertir en monja fins que va morir en 1109.
Referències modifica
- ↑ «Women of Ancient Rus» (en ruso). [Consulta: 10 març 2016].
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eufràsia de Kíev |
- Vernadsky, George. Kievan Rus (en anglès). New Haven: Yale University Press, 1976.
- Raffensperger, Christian «Evpraksia Vsevolodovna between East and West» (en anglès). Russian History/Histoire Russe, 30, 1–2, 2003, p. 23.
- Rüß, Hartmut «Eupraxia - Adelheid. Eine biographische Annäherung» (en alemany). Jahrbücher für Geschichte Osteuropas, 54, 2006, pp. 481–518.