Europa (pel·lícula)

pel·lícula, Lars von Trier

Europa és una pel·lícula de 1991 dirigida per Lars von Trier; es tracta de l'última part de la trilogia homònima. Formada per l'L'element del crim (1984), Epidemic (1987) i Europa. Va guanyar el Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] S'ha doblat i subtitulat al català.[2]

Infotaula de pel·lículaEuropa

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLars von Trier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPeter Aalbæk Jensen i Bo Christensen Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAndrzej Borecki Modifica el valor a Wikidata
GuióLars von Trier i Niels Vørsel Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJoachim Holbek Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdward Kłosiński, Henning Bendtsen i Jean-Paul Meurisse Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHervé Schneid Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMokép Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuïssa, França, Suècia, Dinamarca, Alemanya i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 agost 1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema d'art i assaig, thriller i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Temafamília, reconstrucció d'Alemanya i alienació familiar Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1945 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0101829 Filmaffinity: 160114 Allocine: 7185 Rottentomatoes: m/zentropa Letterboxd: europa Mojo: zentropa Allmovie: v56136 TCM: 96651 TV.com: movies/europa-1991 TMDB.org: 9065 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Trilogia d'Europa Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Leopold Kessler, estatunidenc d'origen alemany, desembarca a Frankfurt el 1945, en una Alemanya destrossada pels bombardejos aliats. Gràcies al seu oncle alemany, aconsegueix una feina de controlador de Wagons-lits en la companyia ferroviària Zentropa. Al voltant d'ell, les ferides de la guerra triguen a tancar-se i és en aquest clima nociu què coneix Katharina, la filla del dirigent de Zentropa.[3]

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. «Lars Von Trier's controversial career» (en anglès). BBC, 19-05-2011. [Consulta: 5 abril 2014].
  2. «Europa». ésAdir. [Consulta: 16 setembre 2022].
  3. «europa». The New York Times.

Enllaços externs modifica