Eveli Torent i Marsans

pintor català

Eveli Torent i Marsans (Badalona, 5 d'abril de 1876 - Barcelona, 4 d'octubre de 1940) fou un pintor i dibuixant modernista català.

Infotaula de personaEveli Torent i Marsans

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1876 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant, jurista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEsteve Torent i Torrebadella Modifica el valor a Wikidata

Fill del notari Esteve Torent i Torrebadella. Deixeble de Ramon Martí Alsina a l'escola de Llotja de Barcelona, de jove estigué vinculat a Mallorca. El 1897 ja participà en l'exposició inaugural de Els Quatre Gats, d'on va ser assidu i hi exposà individualment el 1899. L'any següent exposà també individualment a la Sala Parés, i després marxà a París, on exposà a la galeria de Berthe Weill (1904),[1] i participà repetidament als Salons dels Independants i d'Automne. Sovint va pintar temes de la Bretanya, que coneixia segurament gràcies al seu amic l'escriptor Laurent Tailhade.

Tingué una àmplia activitat de dibuixant de premsa a revistes com Luz, El Gato Negro, Quatre Gats, L'Atlàntida, L'Esquella de la Torratxa, de Barcelona, i Gent Nova de Badalona. També col·laborà a revistes de Madrid (Arte Joven, Blanco y Negro), i de París, com La Raison o L'Assiette au Beurre. Allà il·lustrà també llibres (1913) de Le Sage, de Scarron i altres autors.

Des 1910 passà temporades a Buenos Aires, i bé que exposà alguns cops a Barcelona i a Badalona, vivia a París.

Pablo Picasso, amic seu, li va fer tres retrats, i Anglada-Camarasa un altre, tocant la guitarra.

Posteriorment va tenir una etapa brillant de retratista de prestigi. La seva militància a la maçoneria fou la causa del seu empresonament a la Presó Model de Barcelona en guanyar el franquisme.

Referències modifica

  1. Exposició col·lectiva amb (entre altres) Raoul Dufy i Jean Metzinger, La Chronique des beaux-arts et de la curiosité del 24 de gener del 1903 i del 30 de gener del 1904.

Bibliografia modifica