Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
L'Exèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet. L'exèrcit estava format per 10.000 homes d'infanteria, 1600 de cavalleria i 1000 de marina. No se'n sap gaire de quants homes formaven l'artilleria pero no passaven dels 700. En total eren 13.000 tropes regulars.
 Ensenya de l'Exèrcit del Principat de Catalunya | |
| Tipus | exèrcit de terra  |
|---|---|
| Fundació | 9 juliol 1713 |
| Dissolució | 13 setembre 1714 |
| País | Principat de Catalunya |
| Mida | 13.000 homes regulars |
| Comandants | |
| Comandant | Antonio de Villarroel y Peláez Mare de Déu de la Mercè |
| Oficials destacats | Josep Bellver i Balaguer |
| Guerres i batalles | |
| Guerra de Successió Espanyola, setge de Barcelona i batalla de Talamanca | |
| Cultura militar | |
| Patró catòlic | Mare de Déu de la Mercè o de la Misericòrdia |
El mateix 9 de juliol de 1713 el Principat de Catalunya havia declarat la guerra al Regne de França i al Duc d'Anjou, que des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legítim rei de la Monarquia Hispànica i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'Exèrcit de Catalunya,[1] sent les seves primeres unitats el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i el Regiment de la Ciutat de Barcelona. Per al càrrec de general comandant els Tres Comuns de Catalunya van nomenar el tinent mariscal Antoni de Villarroel i Peláez el 10 de juliol.[1] L'artilleria i el regiment de cavalleria de la Fe foren finançades pel comerciant Amador Dalmau i Colom,[2] així com dos vaixells per a la marina.[3]
La tendència inicial fou crear un "exèrcit de nacions", de manera que els soldats de cada nació hispànica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat això, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la pràctica totalitat de l'oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispànica, també es va formar el regiment de Sant Narcís per enquadrar-hi els voluntaris alemanys i austríacs que s'havien negat a obeir les ordres d'evacuació dels seus oficials. L' objectiu de l'exèrcit era defensar el Principat, les institucions i la seva existència de la ofensiva borbònica que posaria fi al país.
Infanteria modifica
La formació de l'Exèrcit de Catalunya en total tenia 10.000 homes d' infanteria regular, es va basar, en primer moment, en dos regiments d'infanteria ja existents: el de la Ciutat i el de la Diputació. A partir d'aquests, es van crear fins a vuit nous regiments d'infanteria reglada; aprofitant els soldats i oficials experimentats que s'havien quedat a Catalunya després de la retirada dels diferents exèrcits aliats.[4]
- Catalans: Regiment de la Diputació del General de Catalunya
- Catalans: Regiment de la Ciutat de Barcelona
- Castellans: Regiment de la Immaculada Concepció
- Navarresos: Regiment de Santa Eulàlia
- Valencians: Regiment d'Infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats
- Alemanys: Regiment de Sant Narcís
- Catalans: Regiment de Nostra Senyora del Roser
- Catalans: Regiment del coronel Busquets
Les coroneles eren les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna: Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida,[5] Coronela de Tortosa,[6] Coronela de Tarragona[7] o coronela de Manresa,[8] ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis. Tot i així, les Coroneles i les tropes mercenàries com els miquelets no hi eren incloses en l'exèrcit, les tropes havien de ser professionals i ben armades.
Cavalleria modifica
La cavalleria, en els primers moments de la formació de l'Exèrcit de Catalunya, va ser d'una elevada importància estratègica. Gràcies a la seva alta mobilitat, les autoritats catalanes esperaven poder evitar la caiguda d'emplaçaments importants a mans borbòniques i obrir fronts a la Catalunya interior. Aquesta branca estava composta per sis regiments, que es van formar o reordenar, a més a més d'altres companyies, com els hússars hongaresos, segurament enquadrats al Sant Jordi.[4]
Artilleria modifica
.JPG)
L'artilleria es va organitzar en una unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers. Bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat.[4] Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans.[9][4]
- Artilleria de Catalunya (5 companyies)
Armada modifica
A més a més d'altres vaixells i embarcacions petites i mitjanes, l'Armada de Catalunya disposava de tres embarcacions grans: el Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, capitanejat per Miquel Vaquer, el Sant Francesc de Paula, amb el capità Josep Tauler i el Santa Madrona, una fragata francesa capturada posada sota el comandament de Josep Capó. Com a reforç a les tripulacions de la marina 200 nois orfes, de la Casa de Caritat de Barcelona, es van incorporar als navilis.[10]
- Nau de línia de segona. 80 canons Sant Francesc de Paula
- Nau de línia de tercera. 72 canons Nostre Senyora de la Mercè
- Nau de línia de tercera. 72 canons Santa Madrona
- Nau de línia de sisena. 40 canons Sant Josep
- 6 fragates
- 9 bergantins
- 50 tartanes de guerra
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hernàndez i Cardona, Riart i Jou i Rubio i Campillo, 2010, p. 62.
- ↑ Bruguera, 1871, p. 725.
- ↑ Bruguera, 1871, p. 336.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Hernàndez i Riart, 2014, p. 17.
- ↑ Esteve Perendreu, 2007, p. 321.
- ↑ Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (en castellà). Revista Hidalguía, 1978, p. 46. ISBN 8400037871.
- ↑ Jordà i Fernàndez, 2006, p. 89.
- ↑ Cerro Nargáñez, 2004, p. 463.
- ↑ Hernàndez i Riart, 2007, p. 240.
- ↑ Hernàndez i Riart, 2007, p. 244.
Bibliografia modifica
- Albertí i Gubern, Santiago. L'Onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor, 2006. ISBN 84-7246-059-2 [Consulta: 12 juliol 2013]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- Bruguera, Mateo. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). L. Fiol y Gros, 1871.
- Cerro Nargáñez, Rafael. «Austracistas en la Administración Territorial bajo el reinado de Felipe Vlos alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746)». A: Felipe V y su tiempo: congreso internacional (en castellà). vol. 2. Institución Fernando el Católico, 2004. ISBN 84-7820-767-8.
- Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007. ISBN 8484094545.
- Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010. ISBN 9788423207503.
- Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007. ISBN 978-84-232-0713-8.
- Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc «Los últimos austriacistas. El ejército de Cataluña, 1713-1714». Desperta Ferro, 2014, p. 14-19 [Consulta: 12 setembre 2015].
- Jordà i Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006. ISBN 8497912276.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit de Catalunya |