Explotació social
L''explotació social és una relació social acceptada o legitimada ja sia pels costums i/o les lleis, en els quals algunes persones —generalment definides com a membres d'alguna categoria o jerarquia o que posseïxen un estatus o paper social específic— són abusades [1] o utilitzades
Orígens i evolució del concepte modifica
L'anàlisi sobre la desigualtat social i econòmica té el seu origen en un període anterior a la modernitat, per exemple per Aristòtil -era una situació "natural", producte de les diferències entre els éssers humans - o Jean-Jacques Rousseau -per a qui el problema s'origina degut a la divisió del treball, amb la pèrdua de l'"estat natural" original"[2]
Les primeres temptatives d'utilitzar l'explotació com categoria d'anàlisi político-social es troben al pensament utòpic de Babeuf; Robert Owen, Henri de Saint-Simon. Aquestes temptatives finalment conduïren a l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels, els quals desenvoluparien una teoria filosòfica completa -que molts consideren científica- sobre la matèria.
Això anterior va donar origen a dues percepcions: La percepció ètica[3] i La percepció econòmica, introduïda per Karl Marx en el marc de l'economia clàssica.
Explotació en l'economia clàssica modifica
Els economistes clàssics cercaven explicar un fenomen central: l'expansió de la producció econòmica i la caiguda de preus que observaven en aqueix període, l'inici de la Revolució Industrial, el que Marx i d'altres anomenaren capitalisme.
Adam Smith representà això anterior amb el seu cèlebre exemple de la fabricació d'agulles (inspirat en L'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert)
Segons Smith, el preu d'un monopoli és en cada ocasió el més alt que es pugui aconseguir. El preu natural o el preu de la lliure competència. al contrari, és el més baix que es pugui prendre.[4]
Aqueix mínim és el del cost de producció. D'on prové aqueix guany extra?
La solució, que és òbvia en l'opinió de Smith i Marx, és que algun o alguns dels factors que incideixen en la producció no estan sento o no han estat pagats
Marx anomena plusvàlua aquesta diferència entre el que els treballadors produeixen i el que reben com a salaris i considera que representa el muntant físic a mida de l'explotació.
Bibliografia modifica
- Marx, Karl, Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844, Alianza Ed.
- Marx, Karl, Elements fonamentals per a la crítica de l'economia política (Grundrisse), I-III, Ed. Siglo XXI
- Marx, Karl, El capital, Ed nuevo tiempo, Buenos Aires, Argentina
- Zygmut Bauman, "Trabajo, consumisno, y nuevos pobres" Gedisa, Buenos Aires, 2004
- Goldthorpe, J.H "Orden y Conflicto en el Capitalismo Contemporáneo". Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
- Wright, E. O. (1983): Clase, crisis y Estado, Madrid: Siglo XXI.
Notes modifica
- ↑ La RAE dona dues accepcions generals sobre "abusar" .
- ↑ ver: J-J. Rousseau "Discurs sobre l'origen de la desigualtat entre els homes".
- ↑ Centesimus Annus: Sobre la cuestión social punto 41 sección IV. LA PROPIEDAD PRIVADA Y EL DESTINO UNIVERSAL DE LOS BIENES
- ↑ A. Smith: An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations: Book 1, Chapter 7 (Of the Natural and Market Price of Commodities) párrafo 27 (en inglés en el original)