Ezra Pound
Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític estatunidenc pertanyent a la Generació perduda.
Va predicar fogosament el rescat de la poesia antiga per posar-la al servei d'una concepció moderna, conceptual i alhora fragmentària. En la seua obra monumental, els Cants, va invertir gran part de la seua vida. El crític Hugh Kenner va dir després de trobar-se amb Pound: "He pres, de sobte, consciència que estava davant del centre del modernisme".
Pound va ser un fervent seguidor de Benito Mussolini i va ser criticat pel seu antisemitisme. El seu compromís amb Mussolini va portar com a conseqüència que fos condemnat l'any 1945.
Inicis modifica
Pound va nàixer a Hailey, Idaho, d'Homer Loomis i Isabel Weston Pound. Va estudiar durant dos anys a la Universitat de Pennsylvania i després va obtenir el seu B. A. del Hamilton College l'any 1905. Durant els seus estudis a la universitat, va conèixer i va fer amistat amb William Carlos Williams i Hilda Doolittle (H. D.), amb la qual va estar compromès durant un temps. Amb tot, H. D., per aquest temps, també va mantenir una relació amb una dona anomenada Frances Gregg. Poc després, H. D. i Frances Gregg, amb la mare d'aquesta darrera, van viatjar a Europa.
Posteriorment, Pound va ensenyar al Wabash College a Crawfordsville, Indiana, durant menys d'un any, lloc de treball que va abandonar com a resultat d'un petit escàndol. L'any 1908, va viatjar a Europa, i s'instal·là a Londres després d'una breu estada a Venècia.
Londres modifica
La primera poesia de Pound va estar influïda pels poetes del segle xix (especialment els prerafaelites), la literatura medieval i la filosofia ocultista i mística neoromàntica.
Quan es va traslladar a Londres, va recórrer a les llengües i a les formes poètiques arcaiques en un intent per refer-se com a poeta. Va ser amic de W. B. Yeats, a qui considerava el poeta més gran viu, i per a qui, eventualment, va treballar com a secretari.
L'any 1914, Pound es casa amb Dorothy Shakespear, filla d'Olivia Shakespear, novel·lista i amant de W. B. Yeats.
En els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, va ser membre molt destacat de l'imatgisme i va contribuir al vorticisme, moviments que van donar a conèixer el treball d'artistes com James Joyce, Wyndham Lewis, William Carlos Williams, Hilda Doolittle, Richard Aldington, Marianne Moore, Rabindranath Tagore, Robert Frost, Rebecca West i Henri Gaudier-Brzeska. En aquell moment va ser quan Pound va editar La terra erma del seu amic T. S. Eliot.
En 1915, publicà Cathay , un petit volum de poemes de Li Po traduïts pel nord-americà d'origen català Ernest Fenollosa i reelaborats per Pound. Al contrari que els traductors americans anteriors de la poesia xinesa, aquestes versions en vers lliure ofereixen als lectors textos comprensibles. Molts crítics consideren els poemes de Cathay com la realització més encertada de l'imatgisme. Tanmateix, com a traduccions, continuen sent font de controvèrsies, ja que ni Fenollosa ni Pound mai no van parlar o van llegir el xinés amb soltesa; a més de criticar-se-li al poeta nord-americà que ometera o agregara seccions sense cap base en els originals. Per a Hugh Kenner, aquestes aparents traduccions de textos orientals antics cal veure-les com a experiments poètics.
Després de la guerra, Pound abandonarà Anglaterra, però abans publica Homage to Sextus Propertius (1919) i Hugh Selwyn Mauberley (1920).
París modifica
L'any 1920 es traslladà a París, on es va moure en el cercle dels artistes que van revolucionar l'art modern. Va ser amic de Marcel Duchamp, Tristan Tzara, Fernand Leger i altres figures del dadà i del surrealisme. Ací va continuar treballant en The Cantos, en els quals cada vegada es reflecteixen més les seves preocupacions polítiques i econòmiques. Durant aquest període, també va escriure prosa crítica, traduccions, dues òperes (amb ajuda de George Antheil) i diverses peces per a violí.
Itàlia modifica
El 10 d'octubre de 1924, va abandonar París amb destinació a Rapallo. A Itàlia, va continuar sent un catalitzador creatiu, a més d'esdevenir admirador de Mussolini. És llavors quan l'antisemitisme va començar a aparéixer en els seus textos. L'any 1939, en vigílies de la Segona Guerra mundial, va viatjar als Estats Units. Tot i que va considerar quedar-se allí, finalment va decidir tornar tant per motius ideològics com personals.
Durant el conflicte, va ser propagandista de l'Eix en ràdio i en premsa.
Quan l'any 1943 Mussolini es va declarar president de la nova República de Saló, Pound va exercir un paper significatiu en les activitats culturals i de propaganda. El 2 de maig de 1945, va ser arrestat pels partisans italians i portat al quarter general de Chiavari, on el van declarar "sense interès". Posteriorment, es va lliurar a les forces dels EUA. Va ser empresonat en un camp de presoners a Pisa, on va esbossar els Cantos pisans (primer Premi Bollingen de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units el 1948), secció que marca un canvi en l'obra de Pound, perquè es converteix en una meditació sobre la ruïna d'Europa i el seu lloc natural en el món.
St. Elizabeth modifica
Després de la guerra, Pound va ser jutjat als Estats Units per traïció. La intermediació de diferents figures del món cultural va aconseguir que se'l declarés boig (així se'l salvava d'una potencial pena de mort) i que se l'internés a l'Hospital St. Elizabeth, on va romandre durant dotze anys (1946-1958). Allà va continuar elaborant The Cantos, a més de traduir Confuci.
Tornada a Itàlia i mort modifica
El 1958, Pound va ser declarat incapaç de ser jutjat. Se li va retirar els drets de ciutadania i va ser alliberat de Santa Isabel amb la condició de tornar a Europa. Amb la seva dona, que també era la seva custòdia legal, va tornar ràpidament a Itàlia. La parella es va quedar amb la filla de Olga Rudge i de Pound, Mary, ara casada amb Boris de Rachewiltz i que viu al castell de Brunnenberg al Tirol. La salut de Pound estava ara trencada i va passar un any al sanatori Martinsbrunn de Meran. Es creu que durant la seva estada de Santa Isabel es va tractar amb drogues que alteraven la ment, cosa que va alterar la seva personalitat permanentment per a pitjor. A principis de 1962, "deprimit i malalt, Pound va optar per posar-se en mans d'Olga". Durant la resta de la seva vida va viure amb ella, part de cada any a Venècia, part a Rapallo. Tot i que va prosseguir amb The Cantos, els veia poc artístics. Allen Ginsberg, en una entrevista amb Michael Reck, va indicar que Pound semblava lamentar molts els seus últims textos i que la seua obra estiguera estigmatitzada per la mala fama del seu antisemitisme.[1]
Obra modifica
La poesia de Pound cita i fa referències d'Homer, Confuci i Dant; aborda les mitologies i teories econòmiques, així com molts fets històrics, i inclou paraules en grec i llatí i ideogrames xinesos, en un descomunal intent de construir una visió caleidoscòpica de la història i la cultura.
Els seus escrits assagístics, agrupats en "L'ABC de la lectura" i "Com llegir", entre d'altres, són elegants i contundents, crus i aspres, subtils i dialèctics, però no mai interrogatius. Va advocar amb ímpetu de propagandista per una poesia "pegada a l'os", és a dir, lliure d'adorns, als quals anomenava "fioriture", en un símil amb la música. Va establir un itinerari de lectures per a qui volgués comprendre la poesia, a la qual considerava un art en progrés. La llista de les seues preferències exclou notòriament Shakespeare, el barroc espanyol i el romanticisme. Aquesta arbitrarietat té a veure, això no obstant, amb la seua concepció sobre quin era l'objectiu cap al qual la poesia anava al llarg dels segles. La seua idea de la fioritura sembla incloure que aquesta forma correspon a l'efusió sentimental desmesurada, que també rebutjava.
Influència modifica
A causa de les seues opinions polítiques, Pound va ser molt criticat en la segona meitat del segle xx. Tanmateix, és quasi impossible oblidar el paper central que va exercir en la revolució poètica del seu temps: va ser un dels primers poetes a emprar amb èxit el vers lliure en composicions extenses. The Cantos va servir com a pedra de toc per a Allen Ginsberg i la resta de la generació beat.
Hi ha crítics que consideren que quasi qualsevol poeta experimental anglès de començaments de segle està en deute amb Pound. També va inspirar La infana raso, l'obra magna de William Auld, el principal escriptor en esperanto, candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions, el 1999, el 2004 i el 2006.[2]
Com a crític, redactor o promotor, va ajudar Yeats, Eliot, Joyce, Wyndham Lewis, Robert Fost, William Carlos Williams, Hilda Doolittle, Marianne Moore, Ernest Hemingway, D. H. Lawrence, Louis Zukofsky, Basil Bunting, George Oppen, Charles Olson, entre d'altres.
Com a traductor, encara que el seu coneixement de les llengües és discutible, Pound va fer molt per portar la poesia provençal i xinesa al públic de parla anglesa. També va traduir, va defensar i va aconseguir que es mantingueren vives -almenys per als poetes- les obres clàssiques gregues, llatines i anglosaxones.
A l'Estat espanyol, és molt perceptible la seua empremta en no pocs novíssims i en bona part dels poetes posteriors a ells.
Traduccions al català modifica
- Els cantos pisans. Traducció de Francesc Parcerisas. Martorell: Adesiara editorial, 2016.
Obres seleccionades modifica
- (1908). A Lume Spento. Venice: A. Antonini (poemes, impressió privada).
- (1908). A Quinzaine for This Yule. London: Pollock (poemes, impressió privada); i Elkin Mathews.
- (1909). Personae. London: Elkin Mathews (poemes).
- (1909). Exultations. London: Elkin Mathews (poemes).
- (1910). The Spirit of Romance. London: J. M. Dent & Sons (prosa).
- (1910). Provenca. Boston: Small, Maynard and Company (poemes).
- (1911). Canzoni. London: Elkin Mathews (poemes)
- (1912). The Sonnets and Ballate of Guido Cavalcanti Boston: Small, Maynard and Company traduccions; edició més barata destruïda pel foc, London: Swift & Co).
- (1912). Ripostes. S. Swift, London, (poemes; primera menció de l'Imaginisme)
- (1915). Cathay. Elkin Mathews (poemes; traduccions)
- (1916). Gaudier-Brzeska. A Memoir. London: John Lane (prosa).
- (1916). Certain Noble Plays of Japan: From the Manuscripts of Ernest Fenollosa, triat per Ezra Pound.
- (1916) amb Ernest Fenollosa. "Noh", or, Accomplishment: A Study of the Classical Stage of Japan. London: Macmillan and Co.
- (1916). Lustra. London: Elkin Mathews (poemes).
- (1917). Twelve Dialogues of Fontenelle (traduccions).
- (1917). Lustra. New York: Alfred A. Knopf (poemes, amb el primer "Three Cantos").
- (1918). Pavannes and Divisions New York: Alfred A. Knopf (prosa).
- (1918). Quia Pauper Amavi London: Egoist Press (poemes).
- (1919). The Fourth Canto. London: Ovid Press (poemes).
- (1920). Hugh Selwyn Mauberley. London: Ovid Press (poemes).
- (1920). Umbra. London: Elkin Mathews (poemes i traduccions).
- (1920) with Ernest Fenollosa. Instigations: Together with an Essay on the Chinese Written Character. New York: Boni & Liveright (prosa).
- (1921). Poems, 1918–1921. New York: Boni & Liveright.
- (1922). Remy de Gourmont: The Natural Philosophy of Love. New York: Boni & Liveright (traducció).
- (1923). Indiscretions, or, Une revue des deux mondes. Paris: Three Mountains Press.
- (1924) as William Atheling. Antheil and the Treatise on Harmony. Paris (Assaig).
- (1925). A Draft of XVI Cantos. Paris: Three Mountains Press. La primera col·lecció de The Cantos.
- (1926). Personae: The Collected Poems of Ezra Pound. New York: Boni & Liveright.
- (1928). A Draft of the Cantos 17–27. London: John Rodker.
- (1928). Selected Poems. Editat i amb una introducció de T. S. Eliot. London: Faber & Faber.
- (1928). Ta Hio: The Great Learning, newly rendered into the American language. Seattle: University of Washington Bookstore (traducció).
- (1930). A Draft of XXX Cantos. Paris: Nancy Cunard's Hours Press.
- (1930). Imaginary Letters. Paris: Black Sun Press. Eight essays from the Little Review, 1917–18.
- (1931). How to Read. Harmsworth (assaig).
- (1932). Guido Cavalcanti Rime. Genoa: Edizioni Marsano (traduccions).
- (1933). ABC of Economics. London: Faber & Faber (assaig).
- (1934). Eleven New Cantos: XXXI–XLI. New York: Farrar & Rinehart (poemes).
- (1934). Homage to Sextus Propertius. London: Faber & Faber (poemes).
- (1934). ABC of Reading. New Haven: Yale University Press (assaig).
- (1934). Make It New. London: Faber & Faber (assaig).
- (1935). Alfred Venison's Poems: Social Credit Themes by the Poet of Titchfield Street. London: Stanley Nott, Ltd. Pamphlets on the New Economics, No. 9 (assaig).
- (1935). Jefferson and/or Mussolini. London: Stanley Nott. (assaig).
- (1935). Social Credit: An Impact. London: Stanley Nott. (assaig). Repr.: Peter Russell (1951). Money Pamphlets by Pound, no. 5, London.
- (1936) with Ernest Fenollosa. The Chinese Written Character as a Medium for Poetry. London: Stanley Nott.
- (1937). The Fifth Decade of Cantos. New York: Farrar & Rinehart (poemes).
- (1937). Polite Essays. London: Faber & Faber (assaig).
- (1937). Confucius: Digest of the Analects, editat i publicat per Giovanni Scheiwiller, (traduccions)
- (1938). Guide to Kulchur. New York: New Directions.
- (1939). What Is Money For?. Greater Britain Publications (assaig). Money Pamphlets by Pound, no. 3. London: Peter Russell.
- (1940). Cantos LXII–LXXI. New Directions, New York (John Adams Cantos 62–71).
- (1942). Carta da Visita di Ezra Pound. Edizioni di lettere d'oggi. Rome. English translation by John Drummond: A Visiting Card. Money Pamphlets by Pound, no. 4. London: Peter Russell, 1952 (essays).
- (1944). L'America, Roosevelt e le cause della guerra presente. Casa editrice della edizioni popolari, Venice. English translation, by John Drummond: America, Roosevelt and the Causes of the Present War, Money Pamphlets by Pound, no. 6, Peter Russell, London 1951
- (1944). Introduzione alla Natura Economica degli S.U.A.. Casa editrice della edizioni popolari. Venice. English translation An Introduction to the Economic Nature of the United States, by Carmine Amore. Repr.: Peter Russell, Money Pamphlets by Pound, London 1950 (assaig)
- (1944). Orientamenti. Casa editrice dalla edizioni popolari. Venice (prose)
- (1944). Oro et lavoro: alla memoria di Aurelio Baisi. Moderna, Rapallo. English translation: Gold and Work, Money Pamphlets by Pound, no. 2, Peter Russell, London 1952 (assaig)
- (1948). If This Be Treason. Siena: impressió privada per Olga Rudge by Tip Nuova (esborranys originals de sis emissions de Pound's Radio Rome)
- (1948). The Pisan Cantos. New York: New Directions Publishing (Cantos 74–84)
- (1948). The Cantos of Ezra Pound (includes The Pisan Cantos). New Directions, poemes
- (1949). Elektra (started in 1949, first performed 1987), a play by Ezra Pound and Rudd Fleming
- (1950). Seventy Cantos. London: Faber & Faber. OCLC 468875760
- (1950). Patria Mia. Chicago: R. F. Seymour (reworked New Age articles, 1912–1913). OCLC 230706458
- (1951). Confucius: The Great Digest and Unwobbling Pivot. New York: New Directions (traducció). OCLC 334011927[3]
- (1951). Confucius: Analects (John) Kaspar & (David) Horton, Square $ Series, New York (traducció).
- (1954). The Classic Anthology Defined by Confucius. Harvard University Press (traduccions)
- (1954). Lavoro ed Usura. All'insegna del pesce d'oro. Milan (assaig)
- (1955). Section: Rock-Drill, 85–95 de los Cantares. All'insegna del pesce d'oro, Milan (poemes)
- (1956). Sophocles: The Women of Trachis. A Version by Ezra Pound. Neville Spearman, London (traducció)
- (1957). Brancusi. Milan (assaig)
- (1959). Thrones: 96–109 de los Cantares. New York: New Directions (poemes).
- (1968). Drafts and Fragments: Cantos CX–CXVII. New York: New Directions (poemes).[4]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ezra Pound |
- (castellà) Vortex: Pound/Lewis, per Stephen W. Gilbert (estudi en espanyol).
- (castellà) Selecció de textos en castellà.
- Ezra Pound: In a Station of the Metro (haikai)
Referències modifica
- ↑ «Pound Notes by Max Geltman | The New York Review of Books».
- ↑ «Obituary: William Auld» (en anglès). The Telegraph, 22-09-2006. [Consulta: 19 setembre].
- ↑ «Kenner 1952», 18-04-2022.
- ↑ «Ezra Pound Bibliography». The Center for Programs in Contemporary Writing, University of Pennsylvania. Arxivat de l'original el 23 September 2020.