Viquipèdia

Fach

mètode per classificar els cantants segons la gamma, el pes i el color de les seves veus

El terme alemany fach (pl. fächer, literalment "compartiment" o també "matèria (d'estudi)", "disciplina", amb la idea en tots els casos de "lloc que pertoca dins un conjunt més ampli", i ací amb el sentit d'"especialització (vocal)") (pronunciació alemanya: [ˈfax, ˈfɛçɐ]) designa un mètode de classificació de cantants, en principi de cantants d'òpera, segons el registre vocal, el pes vocal, i el color de llurs veus. Es fa servir arreu del món, però sobretot a Europa, en especial a països de parla alemanya i per part dels teatres d'òpera.

El sistema de Fach resulta útil tant per als cantants com per als teatres, ja que evita que a aquells se'ls donen papers que no els és possible cantar. Les companyies d'òpera tenen llistes de cantants disponibles classificats segons llur Fach, de manera que quan fan les audicions per a una nova producció s'estalvien de posar-se en contacte amb intèrprets que no serien adients per a un paper determinat.

Més avall hi figura una llista de Fächer, amb les extensions indicades en notació musical, junt amb els papers generalment considerats adequats per a cada un d'ells. Quan apareixen dos noms per al Fach, el primer és d'ús més comú actualment. Quan ha estat possible, s'ha donat un equivalent català i/o italià del Fach. Tanmateix, no tots els Fächer tenen equivalents immediats catalans o italians. Cal tenir en compte que alguns papers poden ésser cantats per més d'un Fach. Per exemple, algunes sopranos poden cantar tant papers de Koloratursopran i de Dramatischer Koloratursopran. A més a més, els papers tradicionalment més difícils poden donar-se a una altra veu diferent de la del Fach tradicional. Per exemple, la "Reina de la nit" és tradicionalment un paper més aviat de coloratura dramàtica, però és difícil trobar una veu d'aquestes característiques per cantar-lo, sobretot a causa de l'extensió extrema que exigeix. Així doncs, aquest paper sol cantar-lo una soprano de coloratura lírica.

Fächer de Soprano modifica

Lyrischer Koloratursopran / Koloratursoubrette modifica

 

Dramatischer Koloratursopran modifica

 

Cal no confondre la soprano de coloratura dramàtica mozartiana amb la soprano de coloratura dramàtica italiana. Una intèrpret que cante Konstanze, Donna Anna o Fiordiligi no necessàriament ha de poder cantar papers de coloratura dramàtica italians, els quals tenen altres exigències vocals. Imogene, Leonora i Violetta requereixen una veu de soprano dramàtica, i són cantats sobretot per sopranos dramàtiques de veu àgil capaces de produir coloratura i aguts. Papers com Norma, Lady Macbeth, Odabella o Abigaille són bons exemples de papers italians que no necessàriament són per a una soprano de coloratura —tot i que la partitura requereix coloratura—, sinó per a una soprano dramàtica amb molt de cos, capaç de cantar amb un dramatisme màxim i amb la flexibilitat suficient per cantar coloratura. Giuseppe Verdi va escriure nombrosos papers d'aquesta mena en les primeres obres.

Deutsche Soubrette / Charaktersopran modifica

 

  • Equivalent català: Soubrette
  • Extensió: des de més o menys el DO central (DO4) fins al DO dues octaves superior (DO6).
  • Descripció: veu lírica lleugera, dolça i encantadora, normalment capaç d'executar passatges florits semblants als d'una veu de coloratura. L'extensió ocupa un lloc intermedi entre la d'una soprano de coloratura i la d'una soprano lírica. La major part de sopranos comencen com a soubrettes, i canvien de Fach a mesura que la veu els madura.
  • Papers:

Lyrischer Sopran modifica

 

  • Equivalent català: soprano lírica
  • Extensió: des de més o menys el SI3, immediatament per sota del DO central (DO4), fins al DO dues octaves superior (DO6).
  • Descripció: soprano més flexible que la soubrette, amb capacitat per al legato, el portamento, i certa agilitat; sol posseir qualitats més expressives i sensuals que les d'aquella, la qual tendeix a ser en gran manera coqueta i una mica "piulejadora". És una veu molt comuna; així doncs, la puresa i el caràcter del timbre bàsic són essencials. És la veu de soprano "bàsica", que no s'ubica en cap dels extrems que hi trobem dins la gamma de veus de soprano. No destaca per posseir uns atributs vocals especials, com ara la potència, la resistència, la destresa tècnica o l'agilitat. Tanmateix, hi ha nombroses sopranos líriques que posseeixen diverses d'aquestes característiques, cosa que les faculta per cantar una major varietat de papers. Tot i això, l'essencial d'una veritable veu fonamentalment lírica no implica aquests trets. La innocència, la vulnerabilitat i el patetisme s'expressen normalment en la música escrita per a personatges interpretats per una soprano lírica a causa de la seua senzillesa encantadora. Aquest Fach és també famós perquè les veus normalment mantenen la frescor fins a una edat avançada.
  • Papers:

Jugendlich dramatischer Sopran modifica

 

Dramatischer Sopran modifica

 

  • Equivalent català: soprano dramàtica plena
  • Extensió: des de més o menys el LA3, immediatament per sota del DO central (DO4), fins al DO dues octaves superior (DO6).
  • Descripció: a causa de la seua veu rica i plena de sonoritat, una soprano dramàtica ha de poder ser capaç de destacar per damunt d'una gran orquestra, proesa que exigeix un so poderós. A les sopranos dramàtiques no se'ls demana que tinguen la flexibilitat dels Fächer més lleugers. A pesar que la major part de sopranos dramàtiques posseeix una veu més robusta i obscura, n'hi ha algunes amb un to líric més lleuger. Amb tot, en aquests casos, el gran volum i resistència a què s'associa normalment la veu de soprano dramàtica encara hi són presents. Les sopranos dramàtiques de veu més obscura poden fins i tot fer incursions amb gran reeiximent en el territori de les mezzosopranos dramàtiques.
  • Papers:

Dos dels papers suara esmentats, Salomé i Die Kaiserin, són per a sopranos dramàtiques relativament agudes, i exigeixen que la soprano aguante llargues tirades amb una tessitura molt aguda. El mateix Richard Strauss va indicar que Salomé, a causa de la seua aguda tessitura, l'hauria de cantar algú amb flexibilitat per a la coloratura dramàtica.

Hochdramatischer Sopran modifica

 

  • Equivalent català: soprano dramàtica densa
  • Extensió: des de més o menys el FA3, per sota del DO central (DO4), fins al DO dues octaves superior (DO6).
  • Descripció: veu capaç de respondre a les demandes de les òperes de maduresa de Wagner. És sòlida, molt potent i equilibrada en tots els registres. Grandiosa i estentòria, fins i tot més que la veu d'una soprano dramàtica "normal". Malgrat que totes dues són comparables i de vegades és difícil distingir-les, la veu de soprano dramàtica densa posseeix major vigor, resistència i volum. Les sopranos hochdramatische convincents són escasses.

Fächer de Mezzosoprano i Contralt modifica

Koloratur-Mezzosopran modifica

 

  • Equivalent català: mezzosoprano de coloratura
  • Extensió: des de més o menys el SOL3, per sota del DO central (DO4), fins al SI dues octaves superior (SI5).
  • Descripció: la trobem sobretot en les òperes de Rossini, en papers que originalment van ser escrits per a contralts amb agilitat i seguretat en els aguts. Actualment aquests papers els canten mezzosopranos i de vegades fins i tot sopranos. A vegades una soprano lírica o plena de veu flexible canta els papers tal com van ser escrits, mentre que una soprano de coloratura autèntica els interpreta transportat a tons més aguts.
  • Papers:

Lyrischer Mezzosopran / Spielalt modifica

 

  • Equivalent català: lmezzosoprano lírica
  • Extensió: des de més o menys el SOL3, per sota del DO central (DO4), fins al SI dues octaves superior (SI5).
  • Descripció: és l'instrument d'una soprano lírica en una tessitura menys aguda. El so resultant és menys penetrant, més llagrimós i més aviat sentit. Ambdues veus són similars, per això donen lloc al termes "soprano curta", o siga, una soprano sense els aguts més alts. De fet, moltes mezzosopranos líriques que posseeixen extensions notables en els aguts fan la transició cap a la veu de soprano en algun moment de llurs carreres.
  • Papers:

Dramatischer Mezzosopran modifica

 

Dramatischer Alt modifica

  • Equivalent català: contralt dramàtica
  • Extensió: des de més o menys el FA3, per sota del DO central (DO4), fins al SOL o el LA dues octaves superior (SOL5, LA5).
  • Descripció: estilísticament semblant a la mezzosoprano dramàtica, però de registre més greu. Canta normalment pels voltants del límit entre la veu de pit i la veu mitjana. Nombroses mezzos han provat de fer aquests papers, tanmateix a les contralts vertaderes els va millor. Es tracta d'una veu femenina greu i penetrant, poc freqüent, amb un so més obscur i ric que el d'una contralt típica.

Tiefer Alt modifica

Fächer de Tenor modifica

Spieltenor / Tenor buffo modifica

 

  • Equivalent català: tenor còmic (líric). Un Spieltenor pot acabar cantant en la categoria de lyrischer Tenor, més lleugera. El factor determinant serà la bellesa de la veu.
  • Extensió: des de més o menys el DO greu (DO3) fins al SI4.

Charaktertenor modifica

 

  • Equivalent català: tenor dramàtic; ha de posseir bones aptituds dramàtiques.
  • Extensió: des de més o menys el SI greu (SI2) fins al DO5.

Lyrischer Tenor modifica

 

Jugendlicher Heldentenor modifica

 

Heldentenor modifica

 

Fächer de Baríton modifica

Bariton/Baryton-Martin modifica

  • Extensió: del DO3 al SI4[10]
  • Descripció: els barítons Martin, anomenats així en honor de Jean-Blaise Martin —de vegades també reben el nom de barítons lleugers[11]— no tenen el registre més greu (G2–B2) que posseeixen barítons més plens, i té, per contra, una qualitat vocal més lleugera, gairebé de tenor.

Lyrischer Bariton / Spielbariton modifica

 

Kavalierbariton modifica

 

Charakterbariton modifica

 

  • Equivalent català: baríton verdià.
  • Extensió: des de més o menys el LA2 fins al SOL4.
  • Descripció: veu de tessitura aguda, especialment efectiva, doncs, en passatges de registre alt. Pot cantar amb solidesa i facilitat en la part aguda de l'extensió de baríton, i de vegades arriba al do agut (DO4). El baríton verdià normalment posseeix molt de squillo o "dring".
  • Papers:

Heldenbariton modifica

 

Lyrischer Bassbariton/Low lyric baritone modifica

  • Equivalent català: baríton líric greu.

 

  • Extensió: des de més o menys el SOL2 fins al FA#4.
  • Descripció: l'extensió del baríton baix pot variar significativament segons el paper, amb casos més exigents que d'altres. Alguns barítons baixos són barítons, mentre que d'altres són baixos.

Dramatischer Bassbariton/Low dramatic baritone modifica

 

Fächer de baix modifica

Basso cantante/Lyric bass-bariton/High lyric bass modifica

 

  • Equivalent català: baix-baríton líric, lleuger o cantante.
  • Extensió: des de més o menys el MI2 fins al FA4.
  • Basso cantante significa "baix cantant".[14]

Hoher Bass/Dramatic bass-baritone/High dramatic bass modifica

 

  • Equivalent català: baix-baríton dramàtic, baix hoher.
  • Extensió: des de més o menys el MI2 fins al FA4.

Jugendlicher Bass modifica

 

  • Equivalent català: baix jove.
  • Extensió: des de més o menys el MI2 fins al FA4.
  • Descripció: home jove (independentment de l'edat del cantant).

Spielbass/Bassbuffo/Lyric buffo modifica

 

Schwerer Spielbass/Dramatic buffo modifica

 

Lyrischer seriöser Bass modifica

 

Dramatischer seriöser Bass modifica

 

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kloiber, 2002, p. 899.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Kloiber, 2002, p. 900.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Kloiber, 2002, p. 901.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 Kloiber, 2002, p. 902.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 Kloiber, 2002, p. 903.
  6. ↑ 6,0 6,1 Kloiber, 2002, p. 905.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Kloiber, 2002, p. 906.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Kloiber, 2002, p. 907.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 Kloiber, 2002, p. 908.
  10. ↑ John Warrack and Ewan West, The Oxford Dictionary of Opera, 2nd edition, 1992. ISBN 0-19-869164-5
  11. ↑ Tom Huizenga, (http://www.npr.org/blogs/deceptivecadence/2011/12/14/143706798/talk-like-an-opera-geek-breaking-down-baritones), "Breaking Down Baritones"
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 Kloiber, 2002, p. 909.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 Kloiber, 2002, p. 910.
  14. ↑ Bass Guide Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine., BBC Wales
  15. ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 Kloiber, 2002, p. 911.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Kloiber, 2002, p. 912.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 17,8 Kloiber, 2002, p. 913.
  18. ↑ Kloiber1, 2002, p. 912. Kloiber dona només una categoria per als papers seriöser.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fach&oldid=33395150»