Facultat de Medicina de Montpeller
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Facultat de Medicina de Montpeller està situada a la ciutat de Montpeller, França, i existeix a la pràctica des del segle xii, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui dia pertany a la Universitat de Montpeller, anomenada l'Université Montpellier I. En el seu si van estudiar personatges il·lustres tals com Nostradamus, François Rabelais o Guillaume Rondelet entre d'altres. La Facultat de Medicina de Montpeller és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparèixer a començaments del segle xix).
  | |
| Lema | jurament hipocràtic |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | unitat de formació i recerca edifici universitari escola de medicina edifici històric |
| Història | |
| Creació | 17 agost 1220 |
| Localització dels arxius | |
| Activitat | |
| Membre de | Universitat de Montpeller Universitat de Montpeller 1 (1971–2015) |
| Governança corporativa | |
| Directora | Isabelle Laffont (en)  (2021–) |
| Entitat matriu | Universitat de Montpeller |
| Lloc web | facmedecine.umontpellier.fr |
Orígens modifica
L'ensenyament mèdic a Montpeller va néixer a la pràctica, fora de tot marc institucional, a començaments del segle xii. En 1180, el senyor feudal de Montpeller, Guilhem VIII, va promulgar una llei que autoritzà l'ensenyament de la medicina.
Edat mitjana modifica
En 1220, l'ensenyament de la medicina a Montpellier surt de la seva prehistòria; i el Cardenal Conrad d'Urach, en nom del papa Honorius III, va concedir a l'«Universitas medicorum» els seus primers estatuts. Un quadre institucional es va desenvolupar al voltant de l'ensenyament mèdic en menys d'un segle.
El 26 d'octubre de 1289, el papa Nicolau IV va ordenar, des de Roma, la constitució apostòlica «Quia Sapientia» a tots els doctors i estudiants de la ciutat de Montpeller, i es creà així oficialment la Universitat de Montpeller.
L'Escola de Medicina gaudeix d'un gran prestigi i de la fama d'haver heretat el saber dels àrabs i dels jueus, i acull estudiants de tot Europa.
Renaixement modifica
Des del Renaixement fins al final de l'Antic Règim, l'ensenyança va ser marcada per la pèrdua progressiva de la tutela del clergue en favor de l'Estat amb una facultat que va adquirir els seus propis locals, el Collège Royal de Médecine, (Col·legi Real de Medicina) cap al 1450 amb noves normes, recollides al decret reial de Lluís XII el 29 d'agost de 1498.
L'arribada dels protestants al govern de la ciutat el 1562 va acompanyar la destrucció completa de la torre Sainte-Eulalie (Santa Eulàlia), seu de l'Université dels Drets, que va desaparèixer temporalment. El regne del bon rei Enric IV de França va deixar a Montepeller el sentiment d'un renaixement universitari. L'Escola de Medicina va ser dotada d'un Jardí donis insubordinacions (jardí botànic), Voluntat d'un rei, va ser l'obra del professor Pierre Richer de Belleval. Primer Jardí Real de França, anterior al de París, constitueix encara avui en dia una de les majors riqueses de la ciutat. El renom de la Medecina a Montpeller va ser en aquell temps molt important. Entre els professors, il·lustres savis van ocupar els claustres. Guy de Chauliac i Arnau de Vilanova van ser precursors, Michel de Notre Dame conegut com a Nostradamus, Rabelais, Ramon Llull i Guillaume Rondelet, van ser alumnes destacats. Tots ells es van preocupar per la botànica.
El període revolucionari i l'Imperi modifica
Durant el període revolucionari, per un decret del 15 de setembre de 1793, la Convenció Nacional va acabar amb sis segles d'ensenyament, va dissoldre les universitats i va tancar les escoles. Malgrat la seva fama internacional, la Universitat de Medecina i l'Acadèmia de Cirurgia (creada el 1741) van ser clausurades.
Però només un any després d'aquest funest decret, el 4 de desembre de 1794 (14 de frimari de l'any III), la Convenció Nacional va decretar la fundació de tres Escoles de Salut (Montpeller, París i Estrasburg) per a l'ensenyament mèdic i quirúrgic.
El 1795, la Facultat va deixar els seus antics locals pels actuals, el monestir Saint Benoît (San Benet), antic bisbat al costat de la catedral de San Père. Jean-Antoine Chaptal va manar construir en el seu interior un teatre d'anatomia. Es van unificar medecina i cirurgia. El període 1794-1803 va ser una etapa fèrtil de reforma i d'ensenyament d'idees científiques noves. El decret de l'11 de març de 1803 (19 de ventós de l'any XI) va sotmetre l'exercici de la medecina a l'obtenció d'un doctorat. La Facultat de Medecina de l'era moderna va trobar llavors un marc institucional fix i va poder desenvolupar-se sense crisis majors. La contribució recíproca entre ensenyament i pràctica hospitalària no en va fer més que mantenir-se. A partir de 1804, la Facultat de Medecina es va fer, gràcies al seu bibliotecari Victor-Gabriel Prunelle, amb una biblioteca prestigiosa.
El segle xix modifica
El segle xix va veure la construcció d'un pavelló addicional al llarg del boulevard Henri-IV (1851), que acollí el conservatori d'anatomia (avui dia Museu d'Anatomia) així com un pavelló d'anatomia (avui dia enderrocat). El 1890, es va establir la construcció d'un annex anomenat Institut de Biologie (Institut de Biologia), que va ser ampliat posteriorment. La Facultat de Medecina de Montpeller es va adherir, aplicant la llei del 10 de juliol de 1896, a l'Université de Montpellier, Universitat de Montpeller.
El segle XX modifica
Va ser el segle xx quan es va ampliar l'Institut de Biologia (1937 i 1960). El 1957, es va construir l'edifici que acull els laboratoris d'anatomia, just al costat de l'edifici històric al llarg del boulevard Henri-IV.
Aquest edifici allotja encara avui dia els cossos humans destinats a les classes d'anatomia i el servei de donacions del cos del CHU (Centre Hospitalari Universitari).
El 1969, la Facultat de Medicina va desaparèixer. Va ser integrada a l'Université Montpellier I conforme a la llei del 12 de novembre de 1968 i es va convertir en l'UER Médecine, i més tard —el 1984— en UFR (Unité de Formation et de Recherche, Unitat de Formació i Investigació)
La Bibliothèque Universitaire de Médecine (Biblioteca Universitària de Medecina) conserva col·leccions patrimonials que superen l'àmbit mèdic, al seu torn ben representat.
Aquesta situació té el seu origen en el període post-revolucionari, quan Victor-Gabriel Prunelle, metge i bibliotecari per encàrrec de Jean-Antoine Chaptal, va anar a recórrer els «dipòsits literaris» i sembla que va constituir, pràcticament des de zero, una biblioteca digna de la prestigiosa Escola de Medecina de Montpeller. Amb una erudició i una devoció destacables, va posar dempeus un fons enciclopèdic la riquesa del qual i coherència són dignes d'admiració.
Els 900 volums de manuscrits, els dos terços dels quals són medievals (i 59 del període carolingi) —alguns ricament il·lustrats—, i els 100.000 volums impresos abans del segle xix —sense comptar 300 llibres incunables— van ser en efecte reunits per Prunelle. Més endavant, la col·lecció va ser completada per altres donacions com les de Paul Joseph Barthez (5.000 obres, principalment d'àmbit científic). Els fons de manuscrits constitueixen el tresor i la gran originalitat de la biblioteca: és absolutament excepcional trobar tal conjunt de texts de tots els dominis al si d'una universitat. Es tracta, certament, d'una de les biblioteques universitàries més riques de França.
Avui dia, la biblioteca universitària conserva, igualment, en 9 quilòmetres lineals de prestatgeries, totes les col·leccions mèdiques (obres, tesis i diaris) fins als anys 1990. Des de l'obertura en 1993 de la biblioteca de la Unitat Pedagògica Mèdica, en proximitat als hospitals, les adquisicions corrents se centren en els estudiants de primer cicle, que són acollits a la sala de lectura històrica. Una altra sala és reservada a investigadors per a la consulta de fons patrimonials.
La Biblioteca de Medicina és gestionada pel Servei Comú InterUniversitari de Montpeller. S'està realitzant un important treball de digitalització de documents antics en format CD-ROM i microfilms.
Personatges il·lustres modifica
Entre els cèlebres savis diplomats en medecina a Montpeller hi ha Nostradamus, François Rabelais, Paul Joseph Barthez, François Lapeyronie, Pierre Borel, Pierre Magnol, Guy de Chauliac, Guillaume Rondelet, Jean Astruc…
D'entre els professors cèlebres hi ha Antoine Louis Dugès, Jacques Philippe Raymond Draparnaud, Augustin Pyrame de Candolle, Jacques Mathieu Delpech, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, François Chicoyneau…
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Facultat de Medicina de Montpeller |