Viquipèdia

Fatih Akin

Fatih Akin (en turc Fatih Akın, fon. [faːtɪç ˈaːkɪn],[1] Hamburg 25 d'agost de 1973) és un director de cinema, guionista i productor alemany d'origen turc.[2][3] Ha guanyat nombrosos premis per les seves pel·lícules, entre les quals hi ha l'Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín per la seva pel·lícula Gegen die Wand (2004), el millor guió al Festival Internacional de Cinema de Canes per la seva pel·lícula Auf der anderen Seite (2007) i el Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa per la seva pel·lícula Aus dem Nichts (2017).

Infotaula de personaFatih Akin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tr) Fatih Akın Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGymnasium Allee
Hochschule für bildende Künste Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, actor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
GermansCem Akın Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0015359 Allocine: 28280 Rottentomatoes: celebrity/faith_akin Allmovie: p242572 TV.com: people/fatih-akin TMDB.org: 5125
Discogs: 540583 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys modifica

Akin va néixer a Hamburg de pares turcs.[4] Té un germà, Cem Akin, que treballa com a actor. Va estudiar comunicacions visuals a l'Escola Superior de Belles Arts d'Hamburg, on s'hi va graduar el 2000.

Akin és casat amb l'actriu germano-mexicana Monique Obermüller des de 2004. La parella viu a Hamburg-Altona, vora d'on va créixer.[3] Tenen dos fills.[5]

Carrera modifica

Akin va fer el seu debut com a director amb un llargmetratge a començaments de 1998 amb Kurz und schmerzlos, que va obtenir el "Leopard de Bronze" del Festival Internacional de Cinema de Locarno a Suïssa i el "Pierrot", the Bayerischer Filmpreis al millor nou director a Múnic el mateix any. Des de llavors ha dirigit llargmetratges com Im Juli el 2000, Wir haben vergessen zurückzukehren el 2001 i Solino' el 2002.

La seva quarta pel·lícula, Gegen die Wand, protagonitzada per Sibel Kekilli, va tenir un gran èxit el 2004 va rebre diversos premis, entre ells el premi de l'Os d'Or al 54è Festival Internacional de Cinema de Berlín i la "Millor pel·lícula" i el "Premi del públic" als Premis del Cinema Europeu 2004.

 
Fatih Akin presenta la seva pel·lícula 'Soul Kitchen' al Festival Internacional de Cinema de l'India de 2010

El 2005 va dirigir un documental sobre l'escena musical d'Istanbul, Crossing the Bridge: The Sound of Istanbul, que inclou músics com Ceza, Sezen Aksu, Aynur Doğan i Brenna MacCrimmon. És narrat per Alexander Hacke, membre de la banda de música experimental alemanya Einstürzende Neubauten, qui també va produir la música de Gegen die Wand.

El 2007 va dirigir Auf der anderen Seite, un relat intercultural germano-turc de pèrdua, dol i perdó que va guanyar el premi al millor guió al 60è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2007.[6][7] El 24 d'octubre de 2007 la mateixa pel·lícula va ser premiada en la primera edició dels Premis Lux pel Parlament Europeu.[8]

Sobre la comèdia Soul Kitchen (2009) va dir que va triar aquesta pel·lícula més entranyable perquè necessitava un descans després de fer les pel·lícules "dures" Gegen die Wand i Auf der anderen Seite abans de fer la seva propera pel·lícula planificada "The Devil". "Però", diu, "ara em sento disposat a acabar la trilogia".[9]

El 2012 es va projectar el seu documental Der Müll im Garten Eden a la secció de Projeccions Especials al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.[10][11]

La seva pel·lícula de 2014 The Cut fou seleccionada per competir pel Lleó d'Or a la 71a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[12][13]

El 2017 va dirigir Aus dem Nichts que va ser seleccionada per competir per la Palma d'Or al 70è Festival Internacional de Cinema de Canes.[14][15] Al festival, la protagonista Diane Kruger va guanyar el premi a la millor interpretació femenina.[16] La pel·lícula va ser seleccionada posteriorment com a entrada alemanya a la millor pel·lícula en llengua no anglesa als Premis Oscar de 2017,[17] entrant a la llista el desembre.[18] Aus dem Nichts va guanyar el Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera.[19]

Premis modifica

Filmografia modifica

Curtmetratges

Llargmetratges

Documentals

Vídeos musicals

Referències modifica

  1. ↑ Aussprachedatenbank des ARD: adbmobile.hr-online.de
  2. ↑ Çağla Karabağ, "Intercultural Encounters in Fatih Akın's Films" in Klaus Roth, Robert Hayden (ed.), Migration In, From, and to Southeastern Europe: Part 1: Historical and Cultural Aspects, Ethnologia Balcanica 13, LIT Verlag Münster, 2011, ISBN 978-3-643-10895-1, p. 181.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Director's Portrait: Fatih Akın – The sun is as much mine as the night». www.german-films.de. Arxivat de l'original el 14 de gener 2010. [Consulta: 6 abril 2010].
  4. ↑ Kulish, Nicholas «A hand that links Germans and Turks». The New York Times, 06-01-2008 [Consulta: 6 abril 2010].
  5. ↑ [enllaç sense format] https://www.ndr.de/kultur/film/Fatih-Akin-Der-Regisseur-des-Rauen,fatihakin137.html
  6. ↑ «Festival de Cannes: The Edge of Heaven». www.festival-cannes.com. [Consulta: 19 desembre 2009].
  7. ↑ «Film about abortion takes Cannes' prize». Guardian Unlimited [Londres], 27-05-2007. Arxivat de l'original el 1 desembre 2013.
  8. ↑ «And the LUX Prize for European cinema goes to… "Auf der anderen Seite" ("On the Edge of Heaven")». Parlament Europeu, 24-10-2007. [Consulta: 6 abril 2010].
  9. ↑ «At the Movies: Soul Kitchen Interview». Australian Broadcasting Corporation. [Consulta: 17 maig 2010].
  10. ↑ «2012 Official Selection». Cannes. [Consulta: 26 maig 2012].
  11. ↑ «Polluting Paradise: Cannes Review». Hollywood Reporter. [Consulta: 26 maig 2012].
  12. ↑ «International competition of feature films». Venice. Arxivat de l'original el 6 octubre 2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
  13. ↑ «Venice Film Festival Lineup Announced». Deadline. [Consulta: 24 juliol 2014].
  14. ↑ «The 2017 Official Selection». Cannes, 13-04-2017. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2017. [Consulta: 13 abril 2017].
  15. ↑ «2017 Cannes Film Festival Announces Lineup: Todd Haynes, Sofia Coppola, ‘Twin Peaks' and More». IndieWire, 13-04-2017. [Consulta: 13 abril 2017].
  16. ↑ Debruge, Peter. «2017 Cannes Film Festival Award Winners Announced». Variety, 28-05-2017. [Consulta: 28 maig 2017].
  17. ↑ Mitchell, Robert. «Fatih Akin's ‘In the Fade’ Selected as German Oscar Entry». Variety, 24-08-2017. [Consulta: 24 agost 2017].
  18. ↑ Pond, Steve. «Oscars Foreign Language Shortlist Includes 'The Square,' 'A Fantastic Woman'». The Wrap, 14-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2017].
  19. ↑ «In the Fade (Aus Dem Nichts) (2017)». Golden Globes. [Consulta: 8 gener 2018].
  20. ↑ «Bayerischer Filmpreis: Promis und Porzellan» (en alemany). Max (German magazine). Arxivat de l'original el 19 de juliol 2011. [Consulta: 6 abril 2010].
  21. ↑ «Orden für Riemann und Akin» (en alemany). BZ Berlin, 04-10-2010 [Consulta: 5 octubre 2010].
  22. ↑ „Soul Kitchen“ – Jasmin Ramadans Roman zum Film von Fatih Akin. In: Website des Goethe-Instituts, November 2009.

Bibliografia modifica

  • Barbara Kosta, "Transcultural Exchanges: Fatih Akin's Crossing the Bridge: The Sound of Istanbul (2005)," in Martinson, Steven D. / Schulz, Renate A. (Eds./hg.), Transcultural German Studies / Deutsch als Fremdsprache: Building Bridges / Brücken bauen (Bern etc., Peter Lang, 2008) (Jahrbuch für Internationale Germanistik, Reihe A: Kongressberichte, 94),

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fatih Akin
  • Fatih Akin Bibliography (via UC Berkeley)
  • Rocking Istanbul Una xerrada amb Daniel Bax sobre la pel·lícula "Crossing the Bridge", guies turístics i vikings, dives musicals i les responsabilitats de l'aclamació crítica a signandsight.com
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fatih_Akin&oldid=33096956»