Annia Galèria Faustina Menor (en llatí Annia Galeria Faustina Minor) o Faustina Menor, era la filla d'Ànnia Galèria Faustina i d'Antoní Pius.

Infotaula de personaFaustina Menor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 125 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort175 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Faustinòpolis Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacastell de Sant'Angelo
Mausoleum of Hadrian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAntonines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarc Aureli Modifica el valor a Wikidata
FillsCòmmode, Víbia Aurèlia Sabina, Annia Aurelia Galeria Faustina, Titus Aurelius Fulvus Antoninus, Cornifícia (filla de Marc Aureli), Fadil·la, Anni Ver, Ànnia Lucil·la, Domitia Faustina Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoní Pius Modifica el valor a Wikidata  i Faustina Major Modifica el valor a Wikidata
GermansAurèlia Fadil·la, Marcus Galerius Aurelius Antoninus i Marcus Aurelius Fulvus Antoninus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

En vida de l'emperador Hadrià va ser promesa a Luci Ver, un fill d'Luci Aureli Cèsar però quan el seu pare, Antoní Pius, va ser emperador, l'any 131, es va trencar el compromís, a conseqüència de l'extrema joventut de Luci Ver, i es va prometre a Marc Aureli. El matrimoni no es va celebrar fins al 145 o 146. Va morir en un poble sota les muntanyes del Taure, l'any 175, quan acompanyava l'emperador a Síria, mentre visitava l'Est per restablir la tranquil·litat després de la rebel·lió d'Avidi Cassi, del qual es va dir que estava enamorat d'ella per les seves intrigues.[1]

Les fonts romanes han preservat diversos fets de la vida de Faustina, però el que se'n coneix no li és molt favorable. Dió Cassi i la Història Augusta[2] l'acusen d'enverinar i executar diverses persones. També ha estat acusada d'haver instigat la revolta d'Avidi Cassi contra el seu marit. La Història Augusta parla de continuats adulteris amb mariners, gladiadors i homes de la noblesa romana. Tot i això, Faustina i Marc Aureli sembla que havien estat molt propers i es van estimar amb afecte. Marc Aureli es va afligir molt, i la va omplir d'honors després de la seva mort. La va enterrar al Mausoleu d'Hadrià a Roma. Va ser deïficada, es va col·locar una estàtua seva al Temple de Venus i es va dedicar un temple en el seu honor. El nom d'Halala, el poblet on va morir Faustina, va ser canviat per Faustinòpolis. L'emperador va fer obrir escoles per a noies orfes anomenades Puellae Faustinianae o "Nenes de Faustina".[3][1]

Va tenir tretze fills i filles. Els més coneguts són:

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Birley, Anthony. Marcus Aurelius: a biography. Londres: Routledge, Taylor & Francis Group,, 2000, p. 90-91, 185, 189. ISBN 9780415171250. 
  2. Historia Augusta 10.2 i 26.4-9
  3. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 441. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faustina Menor