Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle iii - entre 287 i 303), en llatí Sancta Fides i en francès Sainte-Foy, fou una jove cristiana, morta com a màrtir durant les persecucions dels romans. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaFe d'Agen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFides
c. 290 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Agen Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 6 octubre 303 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (12/13 anys)
Agen Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Santa Fe de Concas (Migdia-Pirineus, França); relíquies al Monestir de Sant Cugat 
Activitat
Camp de treballChristian life (en) Tradueix i martiri Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
verge i màrtir
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat6 d'octubre
IconografiaJove, amb graella i palma de martiri; espasa

Biografia modifica

La llegenda diu que era cristiana i fou detinguda durant les persecucions del tombant del segle III; en refusar fer sacrificis als déus pagans fou torturada a una graella, fins a la mort, que podria haver estat cap al 287 o 290, o en temps de Dioclecià, al 303.

Llegenda modifica

Després de la seva mort, sorgiren diverses llegendes al voltant de la santa, i la confusió amb tres germanes llegendàries, basades en les virtuts cardinals, anomenades Fe, Esperança i Caritat.

Veneració modifica

Ja és citada al Martirologi jeronimià, fixant-ne la data de celebració el 6 d'octubre.

D'Agen, el lloc de culte va passar a l'abadia de Santa Fe de Concas, on arribaren les relíquies de la santa al 866. El culte s'uní als dels sants Caprasi i Alberta d'Agen, que haurien estat parents o assistents a l'execució de Fe i moriren decapitats.

El bisbe Dulcidi d'Agen va aixecar una basílica dedicada a la santa a Agen, al segle v. Restaurada al segle viii i ampliada al XV, fou enderrocada en 1892 per obrir-hi uns carrers. A Concas (Avairon), el culte es beneficià de la ubicació al mig del Camí de Sant Jaume, per la qual cosa l'abadia esdevingué etapa del pelegrinatge i el nom de la santa es difongué arreu d'Europa. A més, feu possible l'erecció d'una important església, l'Abadia de Santa Fe de Conca, un dels cims de l'arquitectura romànica del Camí.

El reliquiari d'argent daurat de Conques, datat al segle ix, és una important obra de l'orfebreria altomedieval. Sembla que el cap, d'or, procedeix d'un antic retrat imperial romà. Part de les relíquies fou portada al Monestir de Sant Cugat en 1365. A Catalunya hi ha diverses ermites dedicades a la santa, com la de Medinyà (Gironès), de Calonge de Segarra (Anoia) o la del Montseny a Fogars de Montclús (Vallès Oriental).[1]

Fonts i obres literàries modifica

S'atribueix a Bernard d'Angers una vida titulada Liber miraculorum Sancte Fidis,[2] on narra miracles i llegendes inversemblants.

La Cançó de Santa Fe, elogi en vers de la santa en 593 versos octosíl·labs, és una de les primeres obres poètiques escrites en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana. Fou escrita en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, entre el 1054 i el 1076. Es basa en la Passio sanctorum Fidis et Caprisii, en llatí i avui perduda.

Notes modifica

  1. «Goigs a santa Fe». [Consulta: 2018].
  2. Robertini, Luca. Liber miraculorum sancte Fidis. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 1994. (Biblioteca di Medioevo Latino, 10).

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fe d'Agen