Fe d'Agen
Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle iii - entre 287 i 303), en llatí Sancta Fides i en francès Sainte-Foy, fou una jove cristiana, morta com a màrtir durant les persecucions dels romans. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Fides c. 290 (Gregorià) Agen |
| Mort | c. 6 octubre 303 (Gregorià) (12/13 anys) Agen |
| Causa de mort | Decapitació |
| Sepultura | Abadia de Santa Fe de Concas (Migdia-Pirineus, França); relíquies al Monestir de Sant Cugat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Christian life (en)  i martiri |
| Període | Imperi Romà |
| verge i màrtir | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 6 d'octubre |
| Iconografia | Jove, amb graella i palma de martiri; espasa |
Biografia modifica
La llegenda diu que era cristiana i fou detinguda durant les persecucions del tombant del segle III; en refusar fer sacrificis als déus pagans fou torturada a una graella, fins a la mort, que podria haver estat cap al 287 o 290, o en temps de Dioclecià, al 303.
Llegenda modifica
Després de la seva mort, sorgiren diverses llegendes al voltant de la santa, i la confusió amb tres germanes llegendàries, basades en les virtuts cardinals, anomenades Fe, Esperança i Caritat.
Veneració modifica
Ja és citada al Martirologi jeronimià, fixant-ne la data de celebració el 6 d'octubre.
D'Agen, el lloc de culte va passar a l'abadia de Santa Fe de Concas, on arribaren les relíquies de la santa al 866. El culte s'uní als dels sants Caprasi i Alberta d'Agen, que haurien estat parents o assistents a l'execució de Fe i moriren decapitats.
El bisbe Dulcidi d'Agen va aixecar una basílica dedicada a la santa a Agen, al segle v. Restaurada al segle viii i ampliada al XV, fou enderrocada en 1892 per obrir-hi uns carrers. A Concas (Avairon), el culte es beneficià de la ubicació al mig del Camí de Sant Jaume, per la qual cosa l'abadia esdevingué etapa del pelegrinatge i el nom de la santa es difongué arreu d'Europa. A més, feu possible l'erecció d'una important església, l'Abadia de Santa Fe de Conca, un dels cims de l'arquitectura romànica del Camí.
El reliquiari d'argent daurat de Conques, datat al segle ix, és una important obra de l'orfebreria altomedieval. Sembla que el cap, d'or, procedeix d'un antic retrat imperial romà. Part de les relíquies fou portada al Monestir de Sant Cugat en 1365. A Catalunya hi ha diverses ermites dedicades a la santa, com la de Medinyà (Gironès), de Calonge de Segarra (Anoia) o la del Montseny a Fogars de Montclús (Vallès Oriental).[1]
Fonts i obres literàries modifica
S'atribueix a Bernard d'Angers una vida titulada Liber miraculorum Sancte Fidis,[2] on narra miracles i llegendes inversemblants.
La Cançó de Santa Fe, elogi en vers de la santa en 593 versos octosíl·labs, és una de les primeres obres poètiques escrites en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana. Fou escrita en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, entre el 1054 i el 1076. Es basa en la Passio sanctorum Fidis et Caprisii, en llatí i avui perduda.
-
Reliquiari de Santa Fe, obra d'orfebreria del s. IX, a l'abadia de Concas. -
Bust reliquiari de la santa. -
Estàtua a Saint-Pierre de Varen -
Abadia de Sainte-Foy-de-Conques -
Interior de Sainte-Foy
Notes modifica
- ↑ «Goigs a santa Fe». [Consulta: 2018].
- ↑ Robertini, Luca. Liber miraculorum sancte Fidis. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, 1994. (Biblioteca di Medioevo Latino, 10).
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fe d'Agen |
- Patron Saints: Santa Fede Arxivat 2008-03-18 a Wayback Machine.