Federico García Sanchiz
Federico García Sanchiz va néixer a València el 7 de març de 1886 i va morir a Madrid l'11 de juny de 1964.[1] Les seves cendres reposen al cementiri d'El Toboso, a la província de Toledo, i allí és on l'escultor Enric Monjo li va fer una estàtua.
 Federico García Sanchiz a Mundo Gráfico, 1914  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1886 València |
| Mort | 11 juny 1964 (78 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor i periodista |
| Membre de | |
Premis | |
Biografia modifica
Va ser un escriptor, periodista, conferenciant[2] i viatger.[3]
Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de l'acadèmia de Belles Arts de València i doctor honoris causa per la Universitat de Santo Tomás de Manila. Va llegir el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola el 19 de gener de 1941.[4]
Federico García Sanchiz va acudir a la ciutat de València el 26 de juliol de 1930, amb el dibuixant Joaquín Xaudaró, per tal d'inaugurar una exposició d'aquarel·les i aiguaforts a la seu de Lo Rat Penat, i donar també una conferència on parlava de la vida i l'obra de Joaquín Xaudaró.[5]
Durant la Guerra Civil va fer costat a la causa nacional participant a diversos actes benèfics i propagandístics. Com a conferenciant va dur a terme gires extenses per tot el món, majoritàriament per països hispans. El 1937 va donar el primer pregó de la Setmana Santa de Sevilla.[6] El 26 de març de 1956 va realitzar el pregó de Setmana Santa de Badalona[7]
Federico García Sanchiz, conegut com a charlista, va recórrer el món fent de la seva paraula la principal eina per a la cultura i el treball. El 15 de setembre de 1963 va accedir a la crida del diari Las Provincias i va tornar a escriure per a ells. Amb el gènere que va cultivar, entre la conferència i el monòleg aconseguia reunir una gran quantitat de públic.
Va estar casat amb Maria Isabel Ferragut Quintana durant 36 anys.[8] El seu fill, Luis Felipe García Sanchiz va ser mariner i morí a bord del Baleares durant la Guerra Civil. L'actual Avinguda del Port de València va portar durant el franquisme el nom del seu fill.[9]
Obres publicades modifica
- Por tierra fragosa
- El humo del país
- La fiesta del Cañaveral
- Historia Romántica
- Playa dormida
- La comedieta de las venganzas
- Nuevos descubrimientos de Canarias
- La sulamita
- Color
- Sensaciones de Tánger y Tetuán
- Pastorela
- El barrio latino
- El delito
- Al son de la guitarra
- El arte Anglada
- Champagne y diario d'un bohemio
- Tierras, tiempos y vida (1958)
- América, Españolear (1963)
Reconeixements modifica
Fins al setembre de 2017, Federico García Sanchiz tenia un carrer amb el seu nom a València,[10] quan l'Ajuntament el canvià, complint la Llei de la Memòria Històrica, per "carrer de la Cultura". hi ha una estàtua i un col·legi d'educació primària a Alzira (València): CEIP Federico García Sanchiz.[11]
Referències modifica
- ↑ «Necrològica de García Sanchiz». ABC, 12-06-1964.
- ↑ «Conferència a Toledo». ABC, 10-10-1930.
- ↑ «Biografia» p. 54. La Vanguardia, 03-07-1974.
- ↑ «Notícia d'entrada a la RAE». ABC, 21-01-1941.
- ↑ «Conferència a València» p. 44. ABC, 27-07-1930.
- ↑ «Pregó de Setmana Santa a Sevilla» p. 89. ABC, 10-11-2008.
- ↑ Pregó de la Setmana Santa a Badalona
- ↑ «Entrevista amb vídua de Garcia Sanchiz».
- ↑ «Carrer amb nom del fill de García Sanchiz». Las Provincias, 02-07-2007.
- ↑ «Fitxa del Carrer al diari Las Provincias». Las Provincias.
- ↑ «Fitxa del centre a la Conselleria d'Educació» p. 89. ABC. Arxivat de l'original el 30 de gener 2014. [Consulta: 13 maig 2013].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico García Sanchiz |
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Serafín Álvarez Quintero |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira H 1941-1964 |
Succeït per: Martí de Riquer i Morera |