Felip Ricart i Fernández de Córdoba
Felip Ricart i Fernández de Córdoba (castellà: Felip Ricart de Córdoba) (1864 - 1 de setembre de 1925)[1] fou un aristòcrata i polític espanyol, marquès de Santa Isabel.
| Nom original | (es) Felip Ricart de Córdoba  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1864 |
| Mort | 1r setembre 1925 (60/61 anys) Granollers |
 Diputat a Corts | |
| 23 maig 1899 – 24 abril 1901 ← Álvaro Carvajal Melgarejo – Frederic Travé i Escardó → Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal |
| Família | |
| Fills | Maria Ricart i Roger |
| Pare | Frederic Ricart i Gibert |
Biografia modifica
Era fill de Frederic Ricart i Gibert i de Manuela Fernández de Córdoba, marquesos de Santa Isabel.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1899 fou elegit diputat del Partit Liberal pel districte de Granollers en substitució del marquès del Cenete. No va revalidar el seu escó a les eleccions generals espanyoles de 1901.[3]
Casat amb Adela Roger i Roger, el matrimoni tingué cinc fills: Mercè (1887-1960)-casada amb Santiago Güell y López del Pielago, I baró de Güell-, Clotilde (1889-1972) -casada amb Guillem de Pallejà i Ferrer-Vidal, IV marquès de Monsolís-, Manuela (1892-1974) -infermera, exiliada després de la guerra-, l'hereu, Frederic (1899-1944) -casat amb Mercè de Despujol, III marquesa d'Oliver-, i Antoni (1900-1936) -capità de cavalleria i pilot d'aviació, casat amb Maria Josefa de Medina i Vilallonga-. Va morir sobtadament a Granollers l'1 de setembre de 1925 en la seva finca del Mas Grau, a Valldorilf.[4]
Referències modifica
- ↑ «esquela de Felipe Ricart y Fernández de Córdoba». La Vanguardia, 09-09-1925, pàg. 2.
- ↑ Felipe Ricart a myheritage
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Necrològica a l'ABC