Ferran de Baviera
Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.
,_Kurf%C3%BCrst_und_Erzbischof_von_K%C3%B6ln.jpg)
.png)
Biografia modifica
Ferdinand era el quart fill del duc Guillem V de Baviera i de Renata de Lorena.
Segons la tradició de les famílies nobles, els fills no primogènits es destinaven a la carrera eclesiàstica o militar. Des de l'edat de nou anys, va doncs estudiar al gimnàs dels Jesuïtes a Ingolstadt. Aviat va esdevenir canonge: a Magúncia, Trèveris, Salzburg, Würzburg, Passau i Colònia. Des del 1595 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden i coadjutor del seu oncle Ernest de Baviera a Colònia i els altres bisbats que governava. En morir el seu oncle el 1612, va ser elegit com el seu successor a Colònia, Lieja, Münster, Hildesheim i Stavelot-Malmedy, sense mai haver rebut un orde sacerdotal, com solia passar a aquesta època.
El 1642, va assegurar la seva successió quan el seu nebot Maximilià Enric, fill d'Albert de Baviera va esdevenir el seu coadjutor.
Morí al 13 de setembre 1650 a Arnsberg. El seu sepulcre es troba a la capella dels Reis Mags dins de la catedral de Colònia.
Política modifica
Contrareforma i Imperi modifica
Ferran va esdevenir una figura central durant la contrareforma. Va sostenir l'establiment d'ordes religiosos noves i va introduir ràpidament les decisions del concili de Trento a les lleis dels seus territoris. L'obertura d'un seminari diocesà el 1615 havia de contribuir a controlar la formació dels sacerdots catòlics. Va sostenir la candidatura del seu germà Maximilià com emperador del Sacre Imperi Romanogermànic en esperar de consolidar la posició de la casa de Baviera i de l'església catòlica, però Maximilià va refusar.
El 1618, a l'inici de la guerra dels Trenta Anys va aliar-se amb la Lliga catòlica en esperar de protegir la pau amb l'ajuda de Castella. Això va palesar-se il·lusori: fins a la pau de Westfàlia el 1648 el seu territori va ser el teatre de batalles interminables entre els exèrcits d'Espanya, de França, de l'imperi i de Suècia.
Cacera de bruixes a Westfàlia modifica
El 1607, Ferdinand va decretar un edicte pel que fa als plets de bruixes, que va encara intensificar el 1628 per a facilitar l'ús de la tortura. Forts d'aquest decret, els comissaris encarregats de la persecució de les suposades bruixes, van recórrer a una brutalitat extrema. La persecució va ser la més severa de tot l'imperi. Gairebé totes les acusacions van acabar-se amb condemnacions a mort.[1] De 1626 a 1631, 574 innocents van ser executats al ducat de Westfàlia.[2]
Lieja modifica
El 1613 va abolir unes llibertats atorgats pel seu predecessor: des d'aleshores serà el comissari del príncep-bisbe que va nomenar els consellers a l'ajuntament de cada estat entre els elegits. Després d'això, els estats van devidir-se en dos grups, els chiroux, aristocràtics, conservadors en favor del príncep-bisbe i del governador dels Països Baixos espanyols, els grignoux, més "democràtics" o plebeus que volien un príncep amb poder menys absolut[3] i francòfils. El 1618 va prohibir que s'imprimís qualsevol llibre sense la seva autorització. L'ambient és explosiu, i els burgmestres chiroux van usar represàlies per qualsevol - tant menor que fos - malfet dels plebeus.[4]
El 1632, quan l'exèrcit de República de les Set Províncies Unides va ocupar Maastricht i decretar la llibertat de consciència, les idees del protestantisme van començar a trobar simpatitzants al principat. L'aixecament i els afrontaments van continuar i curullar amb l'assassinat del burgmeste grignoux, Sébastian Laruelle. El 1649, s'esclatà una revolta entre els dos partits. Durant l'aixecament, Ferdinand va fugir a Huy. L'exèrcit bavarès va ofegar el moviment dels Grignoux. En tornar a Lieja a la fi del mateix any, va suprimir totes les llibertats del tercer estat un moviment de restauració auster. Els mestiers van perdre les seves competències polítiques i els seus béns van confiscar-se.
Vegeu també modifica
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
| Precedit per: Jaume II Putrich |
Prebost-elector de Berchtesgaden 1594 – 1650 |
Succeït per: Maximilià Enric de Baviera |
| Precedit per: Ernest de Baviera |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1612 – 1650 |
Succeït per: Maximilià Enric de Baviera |
| Precedit per: Ernest de Baviera |
Príncep-elector de Colònia 1612 – 1650 |
Succeït per: Maximilià Enric de Baviera |
| Precedit per: Ernest de Baviera |
Príncep-bisbe d'Hildesheim 1612 – 1650 |
Succeït per: Maximilià Enric de Baviera |
| Precedit per: Ernest de Baviera |
Príncep-bisbe de Münster 1612 – 1650 |
Succeït per: Bernat de Galen |
| Precedit per: Ernest de Baviera |
Príncep-abat de Stavelot-Malmedy 1612 – 1650 |
Succeït per: Guillem II de Baviera |
| Precedit per: Dietrich IV de Fürstenberg |
Príncep-bisbe de Paderborn 1618 – 1650 |
Succeït per: Dietrich Àdolf von der Recke |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferran de Baviera |
- ↑ Rainer Decker: Die Hexen-Verfolgungen im Herzogtum Westfalen. In: Alfred Bruns: Hexen-Gerichtsbarkeit im kurkölnischen Sauerland. Schmallenberg-Holthausen 1984, pàgina 212
- ↑ Decker, Hexen-Verfolgungen, pàgina 199
- ↑ El mot democràtic és en un cert sentit anacrònic en aquest context. Tots dos pertanyien al tercer estat i ningú propagava un sufragi universal.
- ↑ Jacques Stiennon, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991