Ferrer d'Abella
Ferrer d'Abella (?, ? — l'Arboç, Baix Penedès, 1344) va ser un eclesiàstic, de l'orde dominicà. Va ser nomenat bisbe de Neopàtria, tot i que mai hi va anar, posteriorment bisbe de Mazzara (Sicília) i de Barcelona (1335), on va traslladar les relíquies de Santa Eulalia a la cripta de la catedral, Convocà un sínode (1339) les constitucions del qual publicà el mateix any.. Impulsà les obres de la Catedral de Barcelona on va consagrar-ne l'altar major (1337). Organitzà la casa de l'Almoina. Va morir al Penedès on feia una visita pastoral amb motiu de la presència de nuclis begards.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Mort | 21 desembre 1344 l'Arboç |
 Bisbe de Barcelona | |
| 30 agost 1334 – 21 desembre 1344 ← Ponç de Gualba – Bernat Oliver → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe diocesà | |
| 28 setembre 1330 – 30 agost 1334 Diòcesi: bisbat de Mazara del Vallo | |
| Arquebisbe catòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració | Bertrand de La Tour |
Referències modifica
- ↑ «Ferrer d'Abella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ BADA, Joan i SAMPER, Genís. Catalònia religiosa. Barcelona: Claret, 1991, p. 391.
Bibliografia modifica
- Setton, Kenneth M. Catalan Domination of Athens 1311–1380. Revised edition. London: Variorum, 1975.