Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969

El XIV Festival de la Cançó d'Eurovisió va tenir lloc el 29 de març de 1969 al Teatro Real de Madrid (Espanya), després de la victòria d'aquest país al certamen previ, amb la cançó "La, la, la", interpretada per la cantant Massiel.

Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969

40° 25′ 06″ N, 3° 42′ 37″ O
Tipus	Festival d'Eurovisió
Data	29 març 1969
Número d'edició	14
← 1968 1970 →
Localització	Teatro Real (Comunitat de Madrid)
Estat	Espanya
Organitzador	Unió Europea de Radiodifusió i Televisió Espanyola
Presentador	Laura Valenzuela
Nombre de participants	16
Participant	Frida Boccara Lenny Kuhr Salomé Lulu Paola Felix Jean-Jacques Louis Neefs Muriel Day Siw Malmkvist Tommy Körberg Romuald Figuier Jarkko & Laura (en) Iva Zanicchi 4M (en) Simone de Oliveira Kirsti Sparboe
Gènere	televisió musical
Guanyador	Un jour, un enfant (en) ↔ França Vivo cantando (en) ↔ Espanya Boom Bang-a-Bang (en) ↔ Regne Unit De troubadour (en) ↔ Països Baixos
Lloc web	eurovision.tv…

La presentadora va ser Laura Valenzuela, qui es va veure en un compromís en observar l'empat entre quatre països al final del festival: Salomé amb "Vivo cantando" per Espanya, la britànica Lulu amb el tema "Boom Bang-a-Bang", la neerlandesa Lenny Kuhr amb "De troubadour" i, finalment, Frida Boccara (1940-1996) per França amb "Un jour, un enfant".

Va ser la primera vegada que tenia lloc un empat en el primer lloc i no existia cap tipus de reglament per al desempat, ja que les normes argumentaven que guanyaven "la televisió o televisions amb més vots". Per això, es va considerar als quatre països empatats com a vencedors, fet que va originar dificultats a l'hora d'atorgar els guardons, de tal manera que la presentadora no va saber com reaccionar. En directe, es van atorgar a les quatre intèrprets els quatre trofeus que havia preparats (a compositor, lletrista, director d'orquestra i intèrpret), i després del festival es van donar a la resta de les 4 delegacions.

D'altra banda, Àustria no hi va participar davant la seva negativa d'enviar-hi un cantant a causa que no existia democràcia a Espanya, una postura rebutjada i lamentada pel Govern. Durant molt de temps, va existir el rumor que Liechtenstein va tenir la intenció de participar en aquesta edició, ja que havia publicat un tema aquell any («Un beau matin») denominat com «la cançó oficial de Liechtenstein al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969» per la seva pròpia discogràfica, però pel que sembla es va tractar d'una broma. En la gala de Operación Triunfo: Eurovisión de 2004, Massiel va assegurar que es va aprovar una amnistia de presos polítics tal com havien demanat algunes delegacions per venir a cantar a Espanya, encara que sembla un rumor més que una realitat, ja que no existeix cap decret en el BOE que sustenti tals afirmacions i, a més, Massiel no formava part del Govern en aquella època. Va recordar també que el sopar de delegacions es va fer en la coneguda casa Lucio. En la mateixa gala, Salomé va assegurar: "es va intentar rentar la cara d'aquesta Espanya que deien que les dones anàvem amb la navalla en la lliga i els homes vestits de toreros (...) aqueix festival es va fer amb tanta pompa per esborrar aqueixa imatge (...) es va aconseguir alguna cosa, no tot, perquè no hi havia aqueixa llibertat que intentaven exterioritzar, però es va aconseguir alguna cosa".

Salvador Dalí va dissenyar el cartell de l'esdeveniment i Bernardo Ballester Orrico els decorats. La producció i organització del certamen va ser un repte per a TVE, que va retransmetre el festival en color, encara en fase de proves, a diversos països. L'esdeveniment es va seguir en directe als països membres d'Eurovisió i Intervisión, així com per satèl·lit a Xile, Puerto Rico i Brasil.

Participants

Lulu una de les guanyadores, representant del Regne Unit

Els representants dels països participants es van triar, depenent del país, mitjançant elecció interna o en finals nacionals que es van fer en la segona meitat de febrer i principis de març.

Van ser triats cinc artistes que ja hi havien participat en anys anteriors. Romuald, representant de Luxemburg, ja havia participat en 1964 per Mònaco. La representant d'Alemanya Occidental, Siw Malmkvist, havia representat Suècia en 1960. Simone d'Oliveira representava per segona vegada a Portugal després d'haver-ho fet en 1965, i Louis Neefs representava per segona vegada a Bèlgica després de la seva participació en 1967. En aquests dos anys havia representat ja a Noruega Kirsti Sparboe, de manera que aquesta va ser la seva tercera participació al festival.

Jean Jacques, representant de Mònaco, va ser un dels participants més joves del festival, ja que només tenia dotze anys. Així mateix, Irlanda va triar per primera vegada un representant d'Irlanda del Nord, Muriel Day.

País i TV	Títol original de la cançó	Artista	Procés i data de selecció
	Traducció al català	Idiomes d'interpretació
Alemanya Occidental ARD	Primaballerina	Siw Malmkvist	Final nacional, 22-02-69
	-	Alemany
Bèlgica BRT	Jennifer Jennings	Louis Neefs	Final nacional, 22-02-69
	-	Neerlandès
Espanya TVE	Vivo cantando	Salomé	Final nacional, 22-02-69
	-	Castellà
Finlàndia YLE	Kuin silloin ennen	Jarkko & Laura	Final nacional, 22-02-69
	Com en aquells temps	Finlandès
França ORTF	Un jour, un enfant	Frida Boccara	Elecció interna
	Un dia, un nen	Francès
Irlanda RTÉ	The wages of love	Muriel Day	Final nacional, 16-02-69
	Els salaris de l'amor	Anglès
Itàlia RAI	Due grosse lacrime bianche	Iva Zanicchi	Elecció interna
	Dues grans llàgrimes blanques	Italià
Luxemburg CLT	Catherine	Romuald	Elecció interna
	-	Francès
Mònaco TMC	Maman, maman	Jean-Jacques Bertolai	Elecció interna
	Mamà, mamà	Francès
Noruega NRK	Oj, oj, oj, så glad jeg skal bli	Kirsti Sparboe	Melodi Grand Prix 1969, 01-03-69
	Ai, ai, que feliç seré	Noruec
Països Baixos NTS	De troubadour	Lenny Kuhr	Final nacional, 26-02-69
	El trobador	[[Neerlandès|Neerlandès]]
Portugal RTP	Desfolhada portuguesa	Simone d'Oliveira	Festival RTP da Canção 1969, 24-02-69
	Esfullada portuguesa	Portuguès
Regne Unit BBC	Boom bang-a-bang	Lulu	Final nacional, 22-02-69
	-	Anglès
Suècia SR	Judy, min vän	Tommy Körberg	Melodifestivalen 1969, 01-03-69
	Judy, la meva amiga	Suec
Suïssa SSR SRG	Bonjour, bonjour	Paola del Medico	Elecció interna
	Hola, hola	Alemany
Iugoslàvia JRT	Pozdrav svijetu	Ivan & M's	Final nacional, 15-02-69
	Gràcies al món	Croat

Resultats

La votació va ser caòtica. Alemanya Occidental, durant la primera ronda de votació, va ser primera; després estaria la renyida carrera que va haver-hi entre els quatre països guanyadors, i Mònaco i Suïssa que al final es van despenjar. El Regne Unit va arrabassar el lideratge a Alemanya Occidental, però Espanya aviat el va superar, encara que França va empatar amb Espanya en el primer lloc. Després, Regne Unit i França van agafar un lleuger avantatge enfront d'Espanya i Mònaco, i van ser empatades o alternant-se entre si durant tota la segona meitat de la votació. En l'avantpenúltim torn, França va posar a Espanya la primera, però a continuació va donar 6 punts als Països Baixos, així que va ser el primer país dels 4 a arribar als '18 points'. França i Espanya empatarien amb els neerlandesos en la penúltima votació, mentre que el Regne Unit no va arribar als 18 punts fins a l'última votació.

Núm.	País	Intèrpret(s)	Cançó	Lloc	Punts
01	Iugoslàvia	Ivan & M's	Pozdrav svijetu	9	5
02	Luxemburg	Romuald	Catherine	6	7
03	Espanya	Salomé	Vivo Cantando	1	18
04	Mònaco	Jean-Jacques Bortolaï	Maman, maman	3	11
05	Irlanda	Muriel Day	The wages of love	4	10
06	Itàlia	Iva Zanicchi	Due grosse lacrime bianche	8	5
07	Regne Unit	Lulu	Boom bang-a-bang	1	18
08	Països Baixos	Lenny Kuhr	De troubadour	1	18
09	Suècia	Tommy Körberg	Judy, min vän	5	8
10	Bèlgica	Louis Neefs	Jennifer Jennings	4	10
11	Suïssa	Paola del Medico	Bonjour, bonjour	2	13
12	Noruega	Kirsti Sparboe	Oj, oj, oj, så glad jeg skal bli	11	1
13	Alemanya Occidental	Siw Malmkvist	Primaballerina	5	8
14	França	Frida Boccara	Un jour, un enfant	1	18
15	Portugal	Simone d'Oliveira	Desfolhada portuguesa	10	4
16	Finlàndia	Jarkko & Laura	Kuin silloin ennen	7	6

Taula de resultats

Lenny Kuhr, una de les guanyadores, representant dels Països Baixos

|-

																		TOTAL
Participants	Iugoslàvia		0	1	0	0	0	0	0	0	1	0	0	0	0	3	0	5
	Luxemburg	1		0	3	0	0	0	1	0	1	0	0	1	0	0	0	7
	Espanya	1	2		3	1	0	0	0	0	3	0	1	3	2	2	0	18
	Mònaco	0	0	2		0	4	0	2	2	1	0	0	0	0	0	0	11
	Irlanda	0	0	0	0		0	1	1	1	0	3	0	1	0	0	3	10
	Itàlia	1	0	0	1	1		0	0	0	0	0	0	0	0	1	1	5
	Regne Unit	2	4	0	0	0	3		1	5	0	0	0	1	0	1	1	18
	Països Baixos	0	2	0	1	0	3	0		0	1	4	1	0	6	0	0	18
	Suècia	0	0	0	0	0	0	0	1		0	0	3	0	0	1	3	8
	Bèlgica	0	0	2	0	0	0	3	1	0		2	2	0	0	0	0	10
	Suïssa	2	0	0	0	3	0	2	0	0	1		1	2	0	0	2	13
	Noruega	0	0	0	0	0	0	0	0	1	0	0		0	0	0	0	1
	Alemanya	3	0	2	0	0	0	0	0	0	1	0	1		1	0	0	8
	França	0	1	0	2	4	0	4	2	1	0	1	0	1		2	0	18
	Portugal	0	0	2	0	0	0	0	0	0	1	0	0	0	1		0	4
	Finlàndia	0	1	1	0	1	0	0	1	0	0	0	1	1	0	0		6
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Retransmissió en TVE

Eurovisió 1969 es va retransmetre en directe i en blanc i negre per a Espanya a través de TVE-1, amb els comentaris de José Luis Uribarri.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1969

• Lletra de tots els temes participants (original i traducció al castellà)