Viquipèdia

Fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia neurològica que causa dolor a tot el cos, entre altres símptomes. Es caracteritza essencialment per dolor muscular general, rigidesa i dolor a la palpació de determinats punts en masses musculars o zones d'inserció òssia dels tendons.[1] La fibromiàlgia també provoca sensació de tumefacció de les extremitats i parestèsies, a més d'astènia i insomni, com a símptomes principals. Es tracta d'una malaltia crònica d'origen desconegut, que afecta sobretot dones de mitjana edat. La fibromiàlgia no presenta lesions aparents que puguin ser responsables de la simptomatologia i els resultats de les anàlisis clíniques i de les proves radiològiques són normals.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaFibromiàlgia
modifica
Tipusmiositis, dolor crònic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdolor crònic generalitzat, al·lodínia, fatiga muscular, trastorn del son, depressió i ansietat Modifica el valor a Wikidata
Exàmenssímptoma i Diagnosi diferencial Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdieta sana, medicina alternativa, son i psicoteràpia Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
antiepilèptic, antiinflamatori no esteroidal, opioide, guaifenesina, inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina, oxibat de sodi, etanercept, amitriptilina, cànnabis medicinal i medicina alternativa Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Afectamúscul, articulació i sistema nerviós central Modifica el valor a Wikidata
Causat perdesconegut Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M79.7 i M79.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9729.1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL18 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MedlinePlus000427 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine329838, 334141, 1006715 i 312778 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKfibromyalgia-fibrositis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005356 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0016053 i C0262942 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:631 Modifica el valor a Wikidata

Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia, que actualment no té cura, encara que existeixen formes de millorar la vida de les persones afectades. Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, hi ha professionals de la medicina que rebutgen l'existència d'aquesta malaltia, malgrat que el 1994 va ser reconeguda per l'OMS en la desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10).[3] Es troba inclosa en el capítol XIII, que comprèn les malalties del sistema osteomuscular i del teixit connectiu.[4]

Afecta majoritàriament a dones en una proporció de 3-5:1 i algunes estadístiques assenyalen que podria afectar el 5% de la població, i en edats compreses entre els vint-i-cinc i els quaranta-cinc anys, amb nivell d'estudis bàsic i renda familiar mitjana-baixa. A Espanya, segons l'estudi de prevalença de les malalties reumàtiques (EPISER) de 2016, pateix fibromiàlgia un 2,45% de la població.[5] Afecta gairebé totes les àrees de la salut: metges de família, reumatòlegs, fisioterapeutes, traumatòlegs, osteòpates, psiquiatres i psicòlegs. Això comporta diferents camps d'estudi, amb les seves particularitats i diferències atès que la fibromiàlgia comporta una disminució significativa en la freqüència i tipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral i impacte econòmic, problemes d'insomni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús freqüent de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament i recuperació de la informació.

Signes i símptomes modifica

Els símptomes definitoris de la fibromiàlgia són dolor crònic generalitzat, fatiga, trastorns del son,[6] i dolor augmentat en resposta a la pressió tàctil (al·lodínia).[7] Altres símptomes poden incloure formigueig a la pell (parestèsia), espasmes musculars perllongats, debilitat en les extremitats,[8] dolor en els nervis,[9] contraccions musculars, palpitacions,[cal citació] i trastorns funcionals de l'intestí.[10][11]

Molts pacients experimenten una disfunció cognitiva,[12][7] que es pot caracteritzar per una alteració en la concentració,[13] problemes en la memòria a curt[14][13] i llarg termini, la incapacitat de realitzar diverses tasques, sobrecàrrega cognitiva,[14][13] i la disminució de la capacitat d'atenció. La fibromiàlgia s'associa sovint amb l'ansietat i els símptomes depressius.[14]

Altres símptomes s'atribueixen sovint a la fibromiàlgia que, possiblement, poden ser deguts a una comorbiditat, i inclouen la síndrome de dolor miofascial.

Diagnòstic modifica

El diagnòstic sovint es fa per exclusió d'altres malalties que presenten símptomes semblants, com ara la fatiga crònica. És habitual la prova dels punts dolorosos per determinar el llindar de dolor que presenta el pacient quan s'aplica una pressió sobre un nombre determinat de parts del cos. Ara per ara, no hi ha cap prova analítica que permeti determinar inequívocament la presència de la malaltia.

Criteris provisionals de 2010 modifica

 
Les àrees per l'índex de dolor generalitzat (IDG)

El 2010, l'American College of Rheumatology va aprovar els criteris diagnòstics revisats i provisionals per a la fibromiàlgia que elimina la dependència dels criteris de 1990 sobre les proves dels punts dolorosos.[15] Els criteris revisats utilitzen un índex de dolor generalitzat (IDG) i l'escala de severitat simptomàtica (ESS) en lloc de les proves dels punts dolorosos dels criteris de 1990. L'IDG compta fins a 19 àrees generals del cos[a] en les quals la persona ha experimentat dolor en les dues setmanes anteriors. L' ESS classifica la severitat de la fatiga de la persona, de somni no reparador, els símptomes cognitius i els símptomes somàtics generals,[b] cada una en una escala de 0 a 3, per a una puntuació composta que va de 0 a 12. Els criteris revisats per al diagnòstic són:

  • (IDG ≥ 7 i ESS ≥ 5) o (IDG 3-6 i ESS ≥ 9)
  • Els símptomes han estat presents en un nivell similar durant almenys tres mesos
  • Cap altre trastorn diagnosticable pugui justificar el dolor[15]:607

Criteris de 2011 modifica

El 2011 els mateixos autors de l'anterior versió varen simplificar els criteris diagnòstics. Essent l'IDG igual, per a l'ESS es manté la primera part (escala de 0 a 3) però se simplifica la segona, amb sols 3 preguntes amb una puntuació de 0 a 1. Es considera el diagnòstic per a una puntuació sumatòria total ≥ 13.[17] Ha estat validat per a diversos idiomes, inclòs el castellà.[18]

Causa i desencadenants modifica

La causa de la fibromiàlgia és desconeguda. No obstant això, diverses hipòtesis s'han desenvolupat incloent "sensibilització central".[7] Aquesta teoria proposa que els pacients amb fibromiàlgia tenen un llindar més baix per al dolor a causa de la major reactivitat de les cèl·lules nervioses sensibles al dolor en la medul·la espinal o en el cervell.[19] El dolor neuropàtic i el trastorn depressiu major sovint coincideixen amb fibromiàlgia - la raó d'aquesta comorbiditat sembla degut a anomalies genètiques compartides,[20] el que condueix a deficiències en la senyalització monoaminèrgica, glutamatèrgica, neurotròfica, opioide i de citocines proinflamatòries. En aquests individus vulnerables, l'estrès psicològic o la malaltia poden causar alteracions en les vies inflamatòries i de l'estrès que regulen l'estat d'ànim i el dolor.[21] Eventualment, una sensibilització i l'efecte d'excitació que es produeix en certes neurones condueix a la creació de la fibromiàlgia i, de vegades a un trastorn en l'estat d'ànim.[22] L'evidència suggereix que el dolor de la fibromiàlgia és el resultat principalment d'una alteració en el funcionament de les vies de processament del dolor. Algunes de les alteracions neuroquímiques que ocorren en la fibromiàlgia també regulen l'estat d'ànim, la son i l'energia, cosa que explica per què els problemes d'estat d'ànim, la son i la fatiga es presenten generalment amb la fibromiàlgia.[23]

Malgrat que se'n desconeixen les causes, s'ha vist que els traumatismes i càrregues físiques o emocionals severes o sostingudes, malalties inflamatòries cròniques i alguns processos infecciosos vírics poden desencadenar l'aparició de la malaltia.

Actualment es creu que pot ser la causa d'una sèrie de trastorns en el sistema nerviós.

Tractament modifica

Com en altres trastorns, no hi ha una cura universal per a la fibromiàlgia. Tot i així el tractament al costat d'especialistes mèdics ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient notablement.[24]

A més del tractament al costat d'especialistes cal dir que sovint els afectats per la malaltia han anat d'un metge a un altre sense saber què els passava exactament. Així, una educació sanitària correcta sobre la seva malaltia, la informació i la comunicació amb altres persones afectades poden ser beneficioses per al pacient.

En funció dels símptomes:

Notes modifica

  1. ↑ Cintura escapular (esquerra i dreta), braç (esquerre i dret), avantbraç (esquerre i dret), el maluc/glutis/trocànter (esquerra i dreta), cuixa (esquerra i dreta), cama (esquerra i dreta), mandíbula (esquerra i dreta), pit, abdomen, esquena (superior i inferior), i coll.[15]:607
  2. ↑ Els símptomes somàtics inclouen, però no es limiten a: dolor muscular, síndrome de l'intestí irritable, fatiga o cansament, dificultat per pensar o recordar, debilitat muscular, mal de cap, dolor o rampes a l'abdomen, entumiment o formigueig, marejos, insomni, depressió, restrenyiment, dolor a la part superior de l'abdomen, nàusees, nerviosisme, mal de pit, visió borrosa, febre, diarrea, boca seca, pruïja, sibilàncies, fenomen de Raynaud, urticària o faves, brunzit a les orelles, vòmits, cremor d'estómac, úlceres orals, pèrdua o canvis en el gust, convulsions, sequedat als ulls, dificultat per respirar, pèrdua de gana, erupció cutània, sensibilitat al sol, dificultats auditives, fàcil aparició de blaus, pèrdua de cabell, micció freqüent o dolorosa,[16] i espasmes de la bufeta.[15]:607

Referències modifica

  1. ↑ Fibromialgia, National Library of Medicine.
  2. ↑ «Fibromiàlgia». web. TERMCAT. [Consulta: 21 maig 2015].
  3. ↑ Häuser, Winfried; Fitzcharles, Mary-Ann «Facts and myths pertaining to fibromyalgia» (en anglès). Dialogues in Clinical Neuroscience, 20, 1, 2018-3, pàg. 53–62. ISSN: 1294-8322. PMC: 6016048. PMID: 29946212 [Consulta: 22 octubre 2021].
  4. ↑ «ICD-10 Version:2010 - M79.7» (en anglès). Organització Mundial de la Salut. [Consulta: 22 octubre 2021].
  5. ↑ «Se ha presentado el Estudio EPISER 2016 en la sede del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social» (en castellà). Sociedad Española de Reumatología, 22-01-2019. [Consulta: 29 octubre 2021].
  6. ↑ Roizenblatt S, Moldofsky H, Benedito-Silva AA, Tufik S «Alpha sleep characteristics in fibromyalgia». Arthritis Rheum., 44, 1, 2001, pàg. 222–30.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hawkins, RA «Fibromyalgia: A Clinical Update». Journal of the American Osteopathic Association, 113, 9, setembre 2013, pàg. 680–689. PMID: 24005088.
  8. ↑ McBeth J, Silman AJ, Macfarlane GJ «Association of widespread body pain with an increased risk of cancer and reduced cancer survival: a prospective, population-based study». Arthritis Rheum., 48, 6, 2003, pàg. 1686–92. DOI: 10.1002/art.10973. PMID: 12794837.
  9. ↑ Abeles AM, Pillinger MH, Solitar BM, Abeles M «Narrative review: the pathophysiology of fibromyalgia». Ann. Intern. Med., 146, 10, 2007, pàg. 726–34. PMID: 17502633.
  10. ↑ Wallace DJ, Hallegua DS. «Fibromyalgia: the gastrointestinal link». Curr Pain Headache Rep., 8, 5, octubre 2002, pàg. 364–8. DOI: 10.1007/s11916-996-0009-z. PMID: 15361320.
  11. ↑ Moldofsky H, Scarisbrick P, England R, Smythe H «Musculoskeletal symptoms and non-REM sleep disturbance in patients with "fibrositis syndrome" and healthy subjects». Psychosom Med, 37, 4, 1975, pàg. 341–51. PMID: 169541 [Consulta: 21 maig 2008].
  12. ↑ Glass JM. «Cognitive dysfunction in fibromyalgia and chronic fatigue syndrome: new trends and future directions». Curr Rheumatol Rep., 8, 6, desembre 2006, pàg. 425–9. DOI: 10.1007/s11926-006-0036-0. PMID: 17092441.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Leavitt F, Katz RS, Mills M, Heard AR «Cognitive and Dissociative Manifestations in Fibromyalgia». J Clin Rheumatol., 8, 2, 2002, pàg. 77–84. DOI: 10.1097/00124743-200204000-00003. PMID: 17041327.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Buskila D, Cohen H «Comorbidity of fibromyalgia and psychiatric disorders». Curr Pain Headache Rep, 11, 5, octubre 2007, pàg. 333–8. DOI: 10.1007/s11916-007-0214-4. PMID: 17894922.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Wolfe, F; Clauw, DJ; Fitzcharles, MA; Goldenberg, DL; Katz, RS; Mease, P; Russell, AS; Russell, IJ; Winfield, JB «The American College of Rheumatology Preliminary Diagnostic Criteria for Fibromyalgia and Measurement of Symptom Severity» (PDF). Arthritis Care Res, 62, 5, maig 2010, pàg. 600–610. DOI: 10.1002/acr.20140. PMID: 20461783.
  16. ↑ Deodhar AA, Fisher RA, Blacker CV, Woolf AD «Fluid retention syndrome and fibromyalgia». Br. J. Rheumatol., 33, 6, 1994, pàg. 576–82. PMID: 8205408.
  17. ↑ Wolfe, Frederick; Clauw, Daniel J.; Fitzcharles, Mary-Ann; Goldenberg, Don L.; Häuser, Winfried; Katz, Robert S.; Mease, Philip; Russell, Anthony S.; Russell, I. Jon «Fibromyalgia criteria and severity scales for clinical and epidemiological studies: a modification of the ACR Preliminary Diagnostic Criteria for Fibromyalgia». The Journal of Rheumatology, 38, 6, 2011-06, pàg. 1113–1122. DOI: 10.3899/jrheum.100594. ISSN: 0315-162X. PMID: 21285161.
  18. ↑ Carrillo-de-la-Peña, M. T.; Triñanes, Y.; González-Villar, A.; Romero-Yuste, S.; Gómez-Perretta, C.; Arias, M.; Wolfe, F. «Convergence between the 1990 and 2010 ACR diagnostic criteria and validation of the Spanish version of the Fibromyalgia Survey Questionnaire (FSQ)». Rheumatology International, 35, 1, 2015-01, pàg. 141–151. DOI: 10.1007/s00296-014-3074-3. ISSN: 1437-160X. PMID: 24952419.
  19. ↑ Ngian GS, Guymer EK, Littlejohn GO «The use of opioids in fibromyalgia» (PDF). Int J Rheum Dis, 14, 1, febrer 2011, pàg. 6–11. DOI: 10.1111/j.1756-185X.2010.01567.x. PMID: 21303476.
  20. ↑ Kato K, Sullivan P, Evengård B, Pedersen N «Importance of genetic influences on chronic widespread pain». Arthritis Rheum., 54, 5, 2006, pàg. 1682-6. DOI: 10.1002/art.21798. PMID: 16646040.
  21. ↑ Kato K, Sullivan P, Evengård B, Pedersen N «Chronic widespread pain and its comorbidities: a population-based study». Arch. Intern. Med., 166, 15, 2006, pàg. 1649-54. PMID: 16908799.
  22. ↑ Maletic, V.; Raison, CL. «Neurobiology of depression, fibromyalgia and neuropathic pain». Front Biosci, 14, 2009, pàg. 5291–338. DOI: 10.2741/3598. PMID: 19482616.
  23. ↑ Clauw, DJ.; Arnold, LM.; McCarberg, BH.; For The, Fibrocollaborative «The science of fibromyalgia». Mayo Clin Proc, 86, 9, Sep 2011, pàg. 907–11. DOI: 10.4065/mcp.2011.0206. PMC: 3258006. PMID: 21878603.
  24. ↑ Carville SF, Arendt-Nielsen S, Bliddal H, et al «EULAR evidence-based recommendations for the management of fibromyalgia syndrome». Ann. Rheum. Dis., 67, 4, 2008, pàg. 536-41. DOI: 10.1136/ard.2007.071522. PMID: 17644548.
  25. ↑ Fernandes, Giovana; Jennings, Fabio; Nery Cabral, Michele Vieira; Pirozzi Buosi, Ana Letícia; Natour, Jamil «Swimming Improves Pain and Functional Capacity of Patients With Fibromyalgia: A Randomized Controlled Trial». Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 97, 8, agost 2016, pàg. 1269–1275. DOI: 10.1016/j.apmr.2016.01.026.
  26. ↑ Busch AJ, Schachter CL, Overend TJ, Peloso PM, Barber KA «Exercise for fibromyalgia: a systematic review». J. Rheumatol., 35, 6, 2008, pàg. 1130–44. PMID: 18464301.
  27. ↑ Bernardy K, Klose P, Busch AJ, Choy EH, Häuser W «Cognitive behavioural therapies for fibromyalgia». Cochrane Database Syst Rev, 9, 2013. DOI: 10.1002/14651858.CD009796.pub2. PMID: 24018611.
  28. ↑ Uçeyler N, Häuser W, Sommer C «A systematic review on the effectiveness of treatment with antidepressants in fibromyalgia syndrome». Arthritis and rheumatism, 59, 9, 2008, pàg. 1279–98. DOI: 10.1002/art.24000. PMID: 18759260.
  29. ↑ Arnold LM, Keck PE, Welge JA «Antidepressant treatment of fibromyalgia. A meta-analysis and review». Psychosomatics, 41, 2, 2000, pàg. 104–13. PMID: 10749947.
  30. ↑ Carette S, Bell MJ, Reynolds WJ, et al «Comparison of amitriptyline, cyclobenzaprine, and placebo in the treatment of fibromyalgia. A randomized, double-blind clinical trial». Arthritis and rheumatism, 37, 1, 1994, pàg. 32–40. PMID: 8129762.
  31. ↑ Arnold LM, Lu Y, Crofford LJ, et al «A double-blind, multicenter trial comparing duloxetine with placebo in the treatment of fibromyalgia patients with or without major depressive disorder». Arthritis and rheumatism, 50, 9, 2004, pàg. 2974–84. DOI: 10.1002/art.20485. PMID: 15457467.
  32. ↑ Crofford LJ, Rowbotham MC, Mease PJ, et al «Pregabalin for the treatment of fibromyalgia syndrome: results of a randomized, double-blind, placebo-controlled trial». Arthritis Rheum., 52, 4, 2005, pàg. 1264–73. DOI: 10.1002/art.20983. PMID: 15818684.

Bibliografia i webgrafia modifica

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Alentron Geli, E. (s.f.). Tratamiento sintomático de la fibromialgia mediante vibraciones mecánicas. Tesis Doctoral. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.tdx.cbuc.es/TDX-0114109-120852/ Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine.
  • Aragón Gelabert, M., Pastor, M.A., Lledó, A., López-Roig, S., Terol, M.C. i Rodríguez Marín, J. (2001). Percepción de control en el síndrome fibromiálgico. Psicothema, 13 (4), 586-591. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=483
  • Ayats, M., Martín, M., Antón Soler, P. (2006). Fibromialgia y estilo de funcionamiento. Psiquiatría Biológica.2006.NOV;6(3):193-197. http://www.psiquiatria.com/articulos/psiq_general_y_otras_areas/pacientes_y_familiares/fibromialgia/29644/
  • Barrera Villalpando, M.I., Cortés Sotres, J.F., Guerrero Manning, H. i Aguirre González, A. (2005). La fibromialgia ¿un síndrome somático funcional o una nueva conceptualizació de la histéria? Análisis cuali-cuantitativo. Salud Mental, 28 (6), 41-50. Instituto Nacional de Psiquiatría Ramón de la Fuente. Distrito Federal, México. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=58262806[Enllaç no actiu]
  • Borobia Fernández, C., González Palomares, A., López Espino, M., Mingote Adán, J.C., (2008). Indicadores bioquímicos y pruebas isométricas en fibromialgia[versión electrónica]. Medicina y seguridad del trabajo. 54 (213).
  • Collado Cruz, A. et al. (s.f.). Protocolos de evaluación y tratamiento de los pacientes con fibromiàlgia. Clinic. Corporació Sanitària. Universitat de Barcelona. Recuperat d'Internet el 17 de noviembre de 2009, de http://laff.es/pdf/PROTOCOLO.pdf Arxivat 2010-01-03 a Wayback Machine.
  • Goldenberg, D.L., Burckhardt, C., Crofford, L. (2004, 17 de novembre). Management of Fibromyalgia Syndrome JAMA. Clinician's Corner Management of Fibromyalfya Syndrome Clinical. - 2395
  • González Gutiérrez, J.L., Peñacoba Puente, C., Velasco Furlong, L., López-López, A., Mercado Romero, F. i Barjola Valero, P. (2009) Recursos cognitivos de percepción de control, procesos d'estrés/recuperación y malestar afectivo en fibromialgia. Psicothema, 21 (3), 359-368. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3639
  • Munguía-Izquierdo,D., Legaz-Arrese,A., Moliner-Urdiales, D. i Reverter-Masía, J. (2008). Neupsicología de los pacientes con síndrome de fibromialgia: relación con dolor y ansiedad. Psicothema, 20 (3), 427-431. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3503
  • Pastor Mira, M.A., López Roig, S., Rodríguez Marín, J. i Juan Quilis, V. (1995). Evolución en el estudio de la relación entre factores psicológicos y fiobromialgia. Psicothema, 7 (3), 627-639. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=1008
  • Penacho, A., Rivera, J., Pastor, M.A., Gusi, N. (2009). Guía de ejercicios para personas con Fibromialgia. Vitoria-Gasteiz: Asociación Vasca de Divulgación de Fibromialgia. Recuperat d'Internet l'1 de desembre de 2009, de http://www.fibromialgia.biz/index.html Arxivat 2010-01-28 a Wayback Machine.
  • Pérez-Pareja, J., Borrás, C., Palmer, A., Sesé, A., Molina, F. i Gonzalvo, J. (2004). Fibromialgia y emociones negativas. Psicothema, 16 (3), 415-420. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://www.psicothema.com/psicothema.asp?ID=3012
  • Tobo Medina, N. (2007). Factores emocionales, cognitivos y conductuales en la vivencia de la fibromialgia. Tesis doctoral. Universitat Autónoma de Barcelona, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=5631
  • Tomás Carís, P. (2006). Entrenamiento y posterior desentrenamiento tras un programa de ejercicio físico en medio acuático en pacientes con fibromialgia. Tesis doctoral. Universidad de Extremadura, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaites?codigo=625
  • Ubago Linares, M.C., Ruiz Pérez, I., Bermejo Pérez, M.J., Orly de Labry Lima, A., i Plazaola Castaño, J. (2005). Características clínicas y psicosociales de personas con fibromialgia. Repercusión del diagnóstico sobre sus actividades. Revista Española de Salud Pública, 79(6), 683-695. Ministerio de Sanidad y Consumo de España. Madrid, España. Recuperat d'Internet el 3 d'octubre de 2009, de http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=17079608[Enllaç no actiu]

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fibromiàlgia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fibromiàlgia&oldid=33205097»