Filipenses Missioneres de l'Ensenyament
La Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament és una congregació religiosa de germanes, fundada a Mataró en 1858. Les germanes posposen al seu nom les sigles R.F. o F.M.E.
 Emblema de la congregació: el colom de l'Esperit Sant baixa sobre el cor voltat d'estrelles, que és l'emblema de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri | |
| Tipus | Congregació religiosa de germanes |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació de Religioses Filipensens Missioneres de l'Ensenyament |
| Sigles | R.F., F.M.E. |
| Altres noms | Germanes de Sant Felip Neri |
| Hàbit | Túnica, capa i vel negres |
| Lema | Sursum corda ("Aixequem els cors") |
| Objectiu | Educació de les joves necessitades, apostolat i catequesi |
| Fundació | 21 de novembre de 1858, Mataró (Maresme) per Marc Castanyer i Seda i Gertrudis Castanyer i Seda |
| Aprovat per | Lleó XIII, en 7 de juliol de 1914 (aprovació diocesana en 1859, per Antoni Palau, bisbe de Barcelona; decretum laudis: 7 de desembre de 1870) |
| Constitucions | 1865, per Marc Castanyer; aprovades en 1912 |
| Patrons | Sant Felip Neri |
| Primera fundació | Col·legi de Mataró, c. de Sant Josep, 18-20, 1857 |
| Fundacions destacades | Madrid (casa general), México (1907), Valladolid (1914), Vilagarcía de Arousa, Sevilla, Baeza; Bogotà, Santiago de Xile, Rionegro, L'Havana, Miami, Santo Domingo, etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | Barcelona (1870), Sant Gervasi de Cassoles (1878, casa mare), Sant Andreu de la Barca, Hostalets de Balenyà |
| Persones destacades | Mercè Bagués i Rodes, Gemma Vega Abia |
| Lloc web | www.rfilipenses.org |
Història modifica
La congregació fou fundada per Marc Castanyer i Seda i Gertrudis Castanyer i Seda, germans de Mataró. Volgueren donar resposta als problemes que comportava la industrialització de la ciutat, com ara una deshumanització gradual de la societat, i el fet que homes i dones treballessin a les fàbriques feia que els seus fills no rebessin la mateixa atenció que abans. La congregació havia de dedicar a la "renovació cristiana de la societat" mitjançant l'apostolat i la instrucció cristiana de les nenes i joves, particularment les més necessitades. Els dos germans aviat conceben un projecte més ambiciós: una fundació per la promoció cristiana i cultural de la dona. Hi destinen els béns de l'herència i Segimon hi afegeix els seus. Gertrudis, que havia començat la seva vida religiosa a un convent però en sortí per malaltia sense professar-hi, havia començat a acollir a casa seva nenes pobres, ensenyant-los el catecisme i les primeres lletres.
Ja en 1857, els dos germans comencen a acollir i educar joves a la casa pairal dels Castanyer de Mataró (al carrer de Sant Josep, 18-20) i el mateix any, el bisbe Antoni Palau, en una visita, els encoratja a continuar la tasca. La congregació de les Germanes de Sant Felip Neri començà formalment la seva vida el 21 de novembre de 1858; en poc temps reuneixen fins a 300 nens i joves, fills dels treballadors de les fàbriques i de les minyones que servien a la ciutat. Oferien ensenyament primari, escola nocturna i dominical i catequesi i exercicis espirituals a nenes i joves obreres, guiades per senyoretes i germanes. Són, a Mataró, les primeres escoles d'aquest tipus i les primeres escoles d'adults per a dones. Pius IX beneí l'empresa en 1859, però no obtingué el decretum laudis fins al 7 de desembre de 1870, i l'aprovació definitiva el 7 de juliol de 1914, de mans de Pius XI.
Obren el primer noviciat de noies el 1860, i el 2 de juliol de 1862 es faran els primers vots, i en 1865 els primers vots perpetus. La revolució de 1868 fa que Marc Castanyer s'hagi d'exiliar i que la congregació perdi els seus béns. En restaurar-se, en 1870, han d'instal·lar-se a Barcelona, en un pis de la família Puigoriol, al carrer dels Montcada, número 25. Les germanes treballen al barri de La Ribera i al de Gràcia. El 1870 obren també una escola de pagament, i el 1878, en ésser retornada a la família la propietat de la casa requisada de Mataró, Gertrudis Castanyer la ven i amb els diners obtinguts compren una casa a Sant Gervasi de Cassoles, on s'instal·larà la casa mare de la congregació. Aviat es van escampar per Catalunya i tot seguit, des de 1907, per Amèrica i la resta d'Espanya: Mèxic (1907), Cuba i Valladolid (1914), Xile (1950), Colòmbia, els Estats Units (Las Vegas) i la República Dominicana. Les constitucions reben l'aprovació definitiva el 1929 i llavors reben el nom de Filipenses Missioneres de l'Ensenyament.
En 1936, durant la Guerra civil espanyola, l'arxiu històric de la congregació, ubicat a Barcelona, es perdé completament, per la qual cosa els inicis de la congregació són difícils de reconstruir.
Entre les seves germanes han destacat les escriptores Mercè Baguer i Rodes, superiora general de 1940 a 1952 i autora de publicacions per a nens i joves, i Maria Gemma Vega Abia, autora d'obres literàries de caràcter religiós.
Activitat i difusió modifica
L'objectiu de les Filipenses de l'Ensenyament és la renovació cristiana de la societat, prestant atenció als més necessitats i oferint-los educació cristiana en col·legis, catequsis, residències i cases d'espiritualitat. Als estats americans fan apostolat missioner i de pastoral diocesana. L'espiritualitat és la pròpia de Felip Neri, patró de la congregació: esperit de pregària, caritat, humilitat i alegria.
Avui, la congregació té cinc delegacions, amb 44 cases i 20 col·legis a Espanya i alguns estats americans: Mèxic, Cuba, República Dominicana, Colòmbia, Xile i Estats Units. El 2008 han obert una missió al Sudan. La casa general és a Madrid.