Filosofia postmoderna
|
| Antiga Medieval Renaixentista (humanisme) Moderna (il·lustració) Filosofia contemporània Filosofia postmoderna |
| Per cultura: |
La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental.
Va iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche.
Tant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així, molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició.
Els pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar de líquida.
Crítica modifica
El moviment va ser criticat pels excessos comesos amb el llenguatge, per entre d'altres Jean Bricmont, Richard Dawkins i Alan Sokal.[1] El veuen com una impostura intel·lectual, que produeix texts incomprensibles, que tot i un ordinador pot parodiar amb facilitat, com ho prova el Postmodernism generator.[2] A més, en sobreaccentuar la subjectivitat i el relativisme i pretendre que qualsevol explicació és equivalent, pel necessari respecte dogut a opinions minoritàries, sigui un mite, un gran narratiu o el resultat d'una recerca científica, pel necessari respecte de qualsevol opinió es vist com un retorn a l'obscurantisme i l'antimodernisme de l'església catòlica, negant el progrés de la il·lustració.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia postmoderna |
- ↑ Sokal, Alan; Bricmont, Jean. Impostures Intel·lectuals (en català, traduït del francès). Empúries, 1999, p. 352. ISBN 9788475966564.
- ↑ Dawkins, Richard «Postmodernism disrobed» (en anglès). Nature, 09-07-1998, pàg. 141-143.
- ↑ Boghossian, Paul; Henschen, Hans-Horst (traductor) «Der Wissenschaftsschwindel des Physikers Alan Sokal und seine Lehren» (en alemany, traduït de l'anglès). Die Zeit, 24-01-1997.