Folies Bergère (París)

El Folies Bergère és el nom d'un cèlebre cabaret de music-hall situat en el número 32 del carrer Richer del districte 9è, a París. Aquest establiment va conèixer una notable popularitat entre 1890 i 1920. Fou el símbol dels anys folls, de la Belle Époque. En aquest cabaret hi actuà Joséphine Baker.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Folies Bergère
Imatge
Nom en la llengua original(fr) Folies Bergère Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre i music hall Modifica el valor a Wikidata
Construcció1869 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2 maig 1869 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart déco Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue Richer (en) Tradueix, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 52′ 27″ N, 2° 20′ 42″ E / 48.8742°N,2.345°E / 48.8742; 2.345
Monument històric inventariat
Data7 novembre 1990
IdentificadorPA00089006
Activitat
Capacitat màxima1.679 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfoliesbergere.com Modifica el valor a Wikidata

L'edifici fou construït com una casa d'òpera per l'arquitecte Plumeret. S'obre el dia 2 de maig de 1869 amb el nom de Folies Trevise. El dia 13 de setembre de 1872 és rebatejat Folies Bergère. El cabaret ha sobreviscut al seu passat i avui en dia, continua presentant espectacles de varietats.

Història modifica

 
Le Gaulois, 17 de desembre de 1868
 
Le Gaulois, 3 d'agost de 1869

El 1860, una gran botiga de roba de llit ocupava el lloc que pertanyia a l'hospital Quinze-Vingts. El l 2 de maig de 1869, aquesta botiga obre una sala d'espectacles amb el nom de "Folies Bergère". El nom escollit fa referència a les folies, cases d’entreteniment del segle xviii, després teatres i, al nom de la rue Bergère, situada no gaire lluny del carrer Richer. Això explica l'absència de "s" a Bergère i permet tenir un nom que tingui 13 lletres per superstició.[1]

El 1912 va tenir lloc la primera aparició a l'escenari d'una dona completament nua.[2]

Així mateix, assenyala la importància de les plomes en els seus vestits:

« Les plomes són una gran responsabilitat que no s’ha de prendre a la lleugera.[2] »

El 1936, per dirigir la revisió En Super Folies Derval va portar Joséphine Baker de Nova York i va demanar a Michel Gyarmathy, un jove hongarès que havia arribat recentment del seu Balassagyarmat natal, que dissenyés el cartell.

L'agost de 1974, Antonia Derval transmet els seus poders a Hélène Martini, "l'emperadriu de la nit", que, vint-i-cinc anys abans, havia estat "model nua" al Folies Bergère, després de ser deportada a un camp de concentració durant la guerra.[2]

El setembre de 2011, el teatre de les Folies Bergère és adquirit per Lagardère SCA per 9 milions d'euros, en associació amb Jean-Marc Dumontet, que garanteix la gestió de l'antic music-hall.

En 2012, Hélène Martini ven 6000 vestits creats en el music-hall entre 1974 i 2002.[2]

En 2013, Lagardère SCA es converteix en l'únic posseïdor de Folies Bergère recuperant les accions de Jean-Marc Dumontet.

El 6 de gener de 2018 s'organitza una vetllada en homenatge al "esperit Charlie", en homenatge als dibuixants assassinats durant l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.[3]

Arquitectura modifica

El teatre original, inaugurat el 1869, va ser dissenyat com a teatre d’òpera per l’arquitecte Plumeret, en l'estil eclèctic que va caracteritzar el final del Segon Imperi.

Referències modifica

  1. Notice historique Arxivat 2021-08-04 a Wayback Machine. sur le site neufhistoire.fr.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pauline Simons, «Un truc en plumes», Le Figaro Magazine, setmana del 8 juny 2012, pàgina 110.
  3. Pierre Lepelletier, « Aux Folies Bergère, une journée per tenter de retrouver "l'esprit Charlie" », lefigaro.fr, 6 gener 2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folies Bergère