Font dels vint-i-cinc dolls
La Font dels vint-i-cinc dolls o Font Reial de les vint-i-cincs Canelles[1] és una font de finals del segle xviii alimentada pel manantial de Bellús,[2] situada a la ciutat de Xàtiva, a la Costera, prop de l'Església de Sant Pere. La font té vint-i-cinc dolls que li dona nom, representant el sortidor central un rostre de persona barbuda en pedra del qual li surt aigua per la boca, mentre que la resta de sortidors, realitzats en bronze, tenen forma de serp.
  | |
| Tipus | font |
|---|---|
| Localització | |
| Municipi | Xàtiva (la Costera) |
Va ser construïda entre 1788 i 1804 en estil neoclàssic. Per a la seva construcció es va fer servir el material de l'antic Portal de Cocentaina o Portal dels Banys, i la seva funció original era la de substituir l'abeurador,[3] una antiga pica islàmica del segle xi que avui pot veure's exposada en el Museu de l'Almodí.[4] En 2008 fou restaurada amb la tècnica del sorrejat.[5] Es coneix concessió per part del rei Jaume el Conqueridor a 1264 l'ús dels banys àrabs, que ja estaven en ruïnes, i d'una font a la ubicació on actualment es troba la font dels vint-i-cinc dolls.[6]
Una placa diu:[7]
| « | “La sed apagó al labrador sediento. Con mis cristales Sétabis florece. Crece el comercio, la labranza crece. Población y cosechas acreciento”. |
» |
Referències modifica
- ↑ «Font Reial de les 25 Canelles». Comunitat Valenciana. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «Xàtiva, Ciudad de las mil fuentes» (en castellà). [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ Climent, Eliseu T. «Xàtiva, ciutat de ciutats». El Temps, 27-08-2018. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ «Xàtiva, la ciutat de les mil fonts». blogs.ua.es. [Consulta: 15 desembre 2016].
- ↑ Pont, M. «Xàtiva limpia la Fuente Real de los 25 Caños para mejorar su imagen». Las Provincias, 10-04-2008. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia. Historia de la ciudad II: Territorio, sociedad y patrimonio (en castellà). Universitat de València, 2002, p. 126. ISBN 8437054311.
- ↑ «Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII». [Consulta: 11 febrer 2021].