Fortalesa de la Mola

fortalesa a Maó

La fortalesa Isabel II, més coneguda per fortalesa de la Mola o senzillament la Mola, situada al Port de Maó (Menorca) i que va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per ordres d'Isabel II d'Espanya, és una de les majors fortificacions europees del segle xix. Servia d'aquarterament, presó militar i política i per vigilar l'entrada al port de Maó. Això va fer que la capital menorquina es convertís definitivament en un dels enclavaments militars més importants de la Mediterrània occidental. En el moment de la seva construcció, hom va donar-li el nom oficial d'Isabel II, però actualment aquest s'ha canviat pel que sempre ha estat el seu nom popular, la Mola. Avui, per la seva espectacular arquitectura, és Patrimoni Històric Militar de Menorca. La fortalesa té deu fronts, alguns destinats a la defensa terrestre i altres a la defensa marítima, amb murs de traçat irregular. El seu ús ara és civil: es lloga per a celebrar esdeveniments de tota mena, mostres i exposicions; s'hi pot fer senderisme; i es fan visites guiades de dia i nocturnes, a les quals es pot conèixer la història de l'illa.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fortalesa de la Mola
Imatge
Dades
TipusFortalesa Modifica el valor a Wikidata
Construcció1848 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMaó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPort de Maó Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 52′ N, 4° 19′ E / 39.87°N,4.31°E / 39.87; 4.31
Bé d'interès cultural
Data30 novembre 1993
IdentificadorRI-51-0008558

Cal no confondre-la amb el fort Marlborough, una fortalesa anterior, construïda durant la dominació britànica, que també es troba al port de Maó.

La Mola és una de les majors fortificacions europees del segle xix i està situada al Port de Maó (Menorca). La fortalesa és una obra espanyola, iniciada després de la demolició del castell de Sant Felip, a conseqüència de la reactivació de les tensions internacionals a la Mediterrània occidental, quan França va ocupar Algèria.

Quan va ser construïda li van donar el nom oficial d'Isabel II, però actualment ha canviat pel que sempre ha estat el seu nom popular, la Mola. Va ser construïda entre els anys 1848 i 1875 per l'ordre d'Isabel II, davant les amenaces d'invasió britàniques, i va ser inaugurada el 1852, aprofitant la visita de la reina a l'illa, encara que estigués sense completar. Quan es va finalitzar la seva construcció (l'any 1875), ja havia quedat antiquada a causa de l'evolució en la tecnologia de l'artilleria, pel que, el 1896, hi van instal·lar bateries modernes al voltant de la costa de la península i uns canons d'uns 40 km d'abast. Aquests canvis de material queden encara reflectits en el terreny, pels diferents assentaments, ja desartillats, que existeixen. Posteriorment encara es van instal·lar els últims canons, els Vickers, en temps de la 2a República. D'aquests en queden dos a la Mola, que s'ensenyen a les visites, tant el canó pròpiament dit, com les cambres subterrànies, que elevaven projectils i càrregues de projecció als canons. Tenia les funcions d'aquarterament, presó militar i política i també servia per vigilar l'entrada al port de Maó.

L'any 1799 els anglesos van construir a la Mola dues torres de defensa: Sant Clair (Cala Teulera) i Erskine (Princesa). La Mola té valors monumentals, naturals i paisatgístics. Ha estat declarada ZEPA (Zona d'especial protecció per a les aus) i LIC (Lloc d'Interès Comunitari). Destaca sobre la relació amb les migracions de moltes aus. Destaca la quasi total absència d'arbres i arbusts grans, ja que els pocs que hi ha creixen a poc a poc i ho fan aferrats a la terra, per protegir-se del vent. Un fossat divideix la península de la Mola de nord a sud i té més de 2 quilòmetres de longitud. Comença al penya-segat i segueix tot el perfil de la fortificació. La fortificació comença en l'anomenat punt «zero» en el qual podem observar una esquerda deguda a un sisme que va afectar el penya-segat.

La construcció fortificada té, en la seva major part, fronts amb 3 nivells defensius: el superior, per a defensa llunyana i amb gran artilleria; l'intermedi, per a la defensa de mitjana longitud i amb artilleria; i la inferior, per a la defensa de curt abast amb fusells.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa de la Mola