Francesc Llonch i Cañameras

Francesc Llonch i Cañameras (Sabadell, 1878 - Doneztebe, Navarra, 1938) fou un empresari i polític sabadellenc, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Francesc Llonch i Cañameras

Biografia
Naixement	1878 Sabadell (Vallès Occidental)
Mort	1938 (59/60 anys) Doneztebe (Navarra)
Diputat al Congrés dels Diputats
2 març 1918 – 2 maig 1919 ← Joan Salas i Anton – Francesc Layret i Foix → Circumscripció electoral: Sabadell
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, empresari
Partit	Lliga Regionalista
Família
Fills	Joan Llonch i Salas

Referències

Era fill de Joan Llonch i Sanmiquel i net de Feliu Llonch i Mates, fundadors del Vapor Llonch de Sabadell en 1875. A la mort del seu pare, el 1916, es va fer amo de l'empresa familiar. A les eleccions generals espanyoles de 1918 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Sabadell com a candidat de la Lliga Regionalista. Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, conseller-director del Banc de Sabadell (1919-1938), un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d'Accidents del Treball (1917), president de L'Electricitat, S.A., empresa constructora de maquinària elèctrica, i fundador de diverses empreses tèxtils. Com a conseller-director del Banc de Sabadell tingué un paper molt destacat en fer front a la important crisi del banc de l'any 1926, evitant que aquest presentés suspensió de pagaments amb les seves gestions a Madrid davant del president del Govern, del ministre d'Hisenda i del governador del Banc d'Espanya, avalant personalment el banc davant del Banc d'Espanya, per tal d'aconseguir una línia de redescompte.

Durant la guerra civil espanyola la seva empresa va ser col·lectivitzada i hagué de fugir de Sabadell. Primer es va exiliar a Suècia, després a Béjar, a la zona franquista, i finalment es va establir amb el seu fill Joan Llonch i Salas a Santesteban (Navarra), on va morir. Abans de morir però, el seu fill va rebre una denúncia contra els dos, per haver publicat diversos articles al Diari de Sabadell: “inspirados en un sentido de catalanidad tal que rayaba al separatismo”, i perquè havien facilitat diners a la Lliga per pagar propaganda electoral. No va ser fins al 1939 que va obtenir l'expedient de sobresegut gràcies a les gestions del cirurgià i polític Josep Maria Llonch Gambús, l’alcalde de Sabadell, metge i polític Esteve Maria Relat Coromines, i el cap local del Servicio de Información e Investigación de FET y de las JONS, l’industrial tèxtil i lligaire, Joaquim Taulé Coll.